Select Page

Francisco de Goya

el pintor d’ànimes

Fuendetodos, 1746 – Bordeus, 1828

A mitjan segle XVIII va néixer en un petit poble aragonès un dels pintors més cèlebres de tots els temps. La seva popularitat és avui universal. És conegut en qualsevol racó del planeta, des d’Alaska a Austràlia i des de Xile al Japó.

És considerat com el primer “pintor modern”, no sols a l’hora de triar els seus temes sinó també en la seva manera d’afrontar-los, amb un nou llenguatge artístic. Les seves obres van servir de guia a la major part dels moviments estètics dels segles XIX i XX: el Romanticisme, l’Impressionisme, l’Expressionisme, el Simbolisme, el Surrealisme… I segurament és un dels artistes del passat que més influeixi en els creadors actuals.

Encara que va estar al servei dels poderosos i va atendre les seves peticions, en les seves composicions més íntimes va revelar els abusos, la ignorància, el fanatisme i la degradació moral que aquests alimentaven. Va posar davant els ulls dels espectadors escenes d’inigualable bellesa però també els aspectes més terribles i ocults de l’ànima humana.

Vida

Aquest pintor, Francisco de Goya, va venir al món en 1746 a Fuendetodos, a uns pocs quilòmetres de Saragossa, ciutat en la qual va transcórrer tota la seva infància i joventut. A la capital aragonesa va ser alumne d’una prestigiosa escola d’art, dirigida pel saragossà José Luzán. I després es va presentar en diverses ocasions a concursos organitzats a Madrid per a seguir la seva formació en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, encara que sense èxit. Els seus exercicis no van agradar i les places en joc les van obtenir uns altres. Va decidir llavors marxar-se a Itàlia per a continuar aprenent. I a Roma va passar dos anys que li van servir per a conèixer el que havien fet els mestres del passat i el que estaven fent els artistes més destacats de la seva època.

Després del seu retorn a Saragossa, es va casar i va obtenir ja importants encàrrecs, sobretot de pintures monumentals sobre parets, en les quals va poder exhibir tot l’après. Va decorar una volta en la basílica del Pilar, la del coreto, amb àngels que adoren a Déu i després va recrear diversos passatges de la vida de la Verge en la cartoixa d’Aula Dei. No va trigar a convertir-se en un dels pintors més benvolguts d’Aragó. No obstant això, en 1775 va decidir traslladar-se a Madrid per a triomfar en la cort ajudada per Francisco Bayeu, el germà de la seva esposa.

Obra

Va començar pintant cartons amb escenes protagonitzades per personatges populars, que servien de model per a la confecció dels tapissos amb què s’adornaven els palaus reials. Va tornar a Saragossa per a pintar al fresc una cúpula del Pilar, però el que va fer no va ser benvolgut i va tornar a Madrid. Allí, a poc a poc, el seu prestigi va anar augmentant i va obtenir càrrecs cada vegada més importants al servei del rei. Va pintar quadres de tema religiós i, intentant captar la seva personalitat, va retratar els monarques, alguns dels seus ministres, membres de la noblesa, militars, rics comerciants i intel·lectuals de renom relacionats amb les idees de la Il·lustració, que ell compartia i que pretenien modernitzar el país i treure’l de l’endarreriment econòmic i intel·lectual en el qual es trobava.

Al seu torn, va començar a elaborar pel seu compte gravats, fàcils de reproduir i difondre. En 1799 va posar a la venda una sèrie d’invenció pròpia, els Capritxos, en la qual criticava de manera satírica els mals de la societat espanyola. Denunciava vicis i costums nocius, així com professionals incompetents (mèdics, mestres…) i personatges nocius (nobles decadents, sacerdots fanàtics…). I incloïa bruixes i éssers monstruosos, propis de la nit, oposats al que representava la llum de la raó.

Els seus gravats

La Revolució francesa primer i, després, la invasió napoleònica i la guerra de la Independència van trastocar per complet la vida dels espanyols, inclosa la de Goya. Es van deslligar la violència i la mort. El pintor aragonès va reflectir el que succeïa en una esgarrifosa sèrie de gravats, Els desastres de la guerra, i en dos grans quadres, “La càrrega dels mamelucs” i “Els afusellaments a la muntanya de Príncep Pius”, que donaven testimoniatge de cruels matances sense sentit. Al contrari del que fins llavors es veia en els quadres d’història, en les obres de Goya no hi ha teatrals herois de brillants uniformes ni comportaments ideals que admirar, sinó la realitat de la guerra: brutícia, brutalitat, bogeria, sofriment, terror.

Sense abandonar les seves obsessions personals i la seva manera de pensar, Goya va treballar en altres dues sèries de gravats, la Tauromàquia” i els Disbarats”, amb tècniques cada vegada més avançades. I va continuar plasmant amb els seus pinzells la bogeria del món, fent retrats i ocupant-se d’encàrrecs oficials. Però després de la guerra, el país es va dividir en dos bàndols enfrontats, un partidari del progrés, del qual formava part el pintor, i un altre aferrat a les maneres d’actuar tradicionals. Goya es va anar aïllant i va buscar refugi en una finca als afores de Madrid, la Quinta del Sord, en les parets del qual, allunyades de la vista del públic, va representar una sèrie de personatges grotescos i fantasmals que reflectien el seu turmentat estat d’ànim, les anomenades “Pintures negres”.

Quan la repressió dels absolutistes encapçalats pel rei Ferran VII es va incrementar i molts dels seus amics van ser executats, arrestats o bandejats, va decidir establir-se a Bordeus, on va passar els seus últims anys de vida. En aquesta ciutat francesa, malgrat la seva avançada edat, encara va tenir forces per a experimentar novetats tècniques i compositives, tant en quadres com La lletera de Bordeus, de trets preimpressionistes, com en obres per a reproduir en paper, com la sèrie de litografies denominada “Els toros de Bordeus”.

Referències

  • Arturo Ansón (1995): Goya y Aragón. Zaragoza, Caja de Ahorros de la Inmaculada, col. Mariano de Pano.
  • José Luis Cano (2004): El genio de Goya. Zaragoza, Xordica.
  • José Camón Aznar (1980-1982): Francisco de Goya (4 vols.). Zaragoza: Ibercaja.
  • Antón Castro (1993): “Añoranza de don Francisco de Goya”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (132-137). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Laurent Matheron (1996): Goya (ed. facsímil). Zaragoza: DGA.
  • AA. (2001):Goya. Barcelona: Galaxia Gutenberg – Círculo de Lectores.
  • AA. (2009): Goya: Museo de Zaragoza. Exposición permanente. Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Fundación Goya en Aragón: https://fundaciongoyaenaragon.es/
  • Gran Enciclopedia Aragonesa on line: http://www.enciclopedia-aragonesa.com/monograficos/biografias/goya/default.asp

Activitats didàctiques

Goya a Aragó

El seu pare, d’ofici daurador, tenia per única fortuna dues cases banyades pel sol [en Fuendetodos]. El bon home no es va ocupar gran cosa de l’educació del seu fill i li va deixar viure a l’aire lliure i vagar per les muntanyes immediates, com si volgués fer d’ell un robust pagès. Francisco era als quinze anys un noi de bon semblant i d’un vigor i una agilitat que podien desafiar a un cérvol en la carrera. […]

Un dia que portava un sac de blat al molí immediat, es va parar enmig del camí i, taral·larejant una cançó, es va posar a dibuixar amb carbó un porc en una paret.

La seva bona estrella va conduir allí a un vell frare de Saragossa que sabia conèixer els homes i mesurar-los al primer cop de vista.

El religiós es va detenir i, després de contemplar fixament al noi, la mà del qual corria dibuixant sobre el mur, li va tocar l’esquena i li va preguntar qui era el seu mestre.

–No tinc cap, reverend, ni em fa falta –va respondre Francisco.

–Si vols venir amb mi a Saragossa –li va proposar el nouvingut– et donaré un mestre i seràs un gran pintor.

–A Saragossa! Molt desitjo anar-hi, si el meu pare el consent –va contestar.

El pare de Goya va tenir el bon acord de creure el que li va dir el frare i el nen Francisco va ser transportat a Saragossa.

Així és com el francès Laurent Matheron, primer biògraf de Francisco de Goya, descrivia l’ambient en el qual van transcórrer els seus inicials anys de vida i el fortuït descobriment del seu talent artístic. Res a veure amb la realitat. Goya va venir al món en el petit poble de Fuendetodos, però amb només un mes de vida els seus pares el van portar a Saragossa, on havien nascut tots els seus germans majors i on també van néixer els més petits. En la capital aragonesa va viure tota la seva infància i joventut. Aquí va anar a escola i, més tard, a l’escola d’art que dirigia un altre pintor, José Luzán. I també a Aragó va començar la seva carrera professional. Ja era un pintor molt benvolgut quan va marxar a Madrid, després de casar-se, per a aconseguir millors treballs.

En el seu Aragó natal es poden contemplar obres de la primera etapa de la seva vida, però també d’etapes posteriors.

Sabries on es localitzen les següents obres de Goya a Aragó? Relaciona les obres de la columna esquerra amb les localitzacions de la dreta.

Retrat de Félix de Azara                                                                 Museu de Zaragoza

Regina Martyrum                                                                             Basílica del Pilar

Els desposorios de la Verge                                                          Museu Goya

Retrat de Fernando VII                                                                 Cartoixa d’Aula Dei

L’adoració del nom de Déu                                                            Museu Goya

Els disbarats                                                                                      Basílica del Pilar

Solució: 1-c; 2-b; 3-d; 4-a; 5-f; 6-e

En quin de les següents poblacions aragoneses no es pot veure cap obra atribuïda a Goya?

Alagón; Calatayud; Zaragoza; Quinto d’Ebre; Muel; Remolins.

Solució: Quinto d’Ebre

Goya va practicar diferents tècniques pictòriques. Va pintar al fresc sobre mur, olis sobre tela o sobre mur i va fer nombrosos gravats. I de totes elles es conserven exemples a Aragó.

Saps en què consisteix la tècnica del fresc i per què es diu així? I els diferents tipus de gravat? Busca informació a internet sobre totes dues tècniques artístiques.

Relaciona les obres de la columna esquerra amb tècnica utilitzada de la dreta.

Autoretrat                                                                                            Gravat

Regina Martyrum                                                                              Fresc sobre mur

El naixement de la Verge                                                                Oli sobre tela

Els desastres de la guerra                                                            Oli sobre mur

Retrat de Lluís de Borbó i Vallabriga nen                                   Gravat

La tauromàquia                                                                              Oli sobre tela

Solució: 1-c; 2-b; 3-d; 4-a; 5-f; 6-e

Velázquez i Goya

En parlar d’altres pintors que havien influït en la seva manera de pintar, Goya només va esmentar a Rembrandt i a Velázquez. Del primer va admirar sobretot els seus gravats, perquè a Espanya únicament hi havia un quadre seu. Mentre que de Velázquez va estudiar en profunditat els llenços que es guardaven en les col·leccions dels reis d’Espanya i alguns d’ells fins els va reproduir tant en petits olis com en gravats.

Saps qui van ser aquests pintors i en quina època van viure?

Cerca a internet imatges de Les meninas de Velázquez i de dues obres de Goya que també reprodueixen grups de gent: La família de l’infant Lluís de Borbó i La família de Carles IV. Quines semblances adverteixes entre l’obra de Velázquez i les de Goya? I quines diferències?

Cartons per a tapissos i pintures negres

Quan Goya va arribar a Madrid, el primer encàrrec que va rebre va ser el de pintar cartons amb imatges que servissin de model per a la confecció de tapissos amb els quals adornar els palaus reials. El pintor no podia triar el tema que anava a representar. Havien de ser escenes relacionades amb la caça, amb la pesca o amb passatemps i festes populars, perquè eren els que més els agradaven als monarques. I havien de tenir una composició i un colorit senzills perquè després els teixidors els poguessin reproduir amb fils en els seus telers sense dificultat. Malgrat aquestes condicions, Goya va saber idear composicions que avui dia són famoses a tot el món.

Cerca a internet imatges dels cartons de tapissos de Goya. Quin dels següents títols no es correspon amb un cartó de tapís pintat pel pintor aragonès?

El para-sol, La gallina cega, La cometi, El gronxador, El pescador de canya, La caça del senglar, La calamarsada, La verema, El pelele.

Solució: La calamarsada

Després de la guerra de la Independència i amb més de setanta anys, Goya es va refugiar als afores de Madrid en una finca anomenada la Quinta del Sord i en les seves parets va pintar a l’oli una sèrie d’escenes conegudes com a Pintures negres, molt diferents de les que dècades enrere havia ideat en els cartons per a tapissos. Si en aquests predominava l’alegria dels protagonistes i els colors vius i lluminosos, en la seva finca campestre va plasmar, en tons foscos, temes sinistres d’ambientació nocturna i irreal, amb inquietants personatges caricaturitzats de cares desencaixades. Després d’una llarga vida en la qual Goya va conèixer greus malalties, la sordesa, una guerra terrible i cruels persecucions polítiques, així com la defunció de gairebé tots els seus fills i de la seva esposa, la vellesa i la mort estan molt presents en ells.

Entre els títols que s’han posat a les diferents Pintures negres figuren Duel a garrotades, Saturn devorant a un fill, L’aquelarre, El romiatge de Sant Isidre i Gos semi enfonsat. Busca-les a internet i comenta un parell d’elles. Què es representa?, amb quines característiques? Compara una de les quals has triat amb un cartó per a tapissos i destaca les diferències que trobes.

Els capritxos

Goya és considerat en els nostres dies com un dels més importants gravadors de la història de l’art. Posseïdor d’una curiositat sense límits, va perfeccionar amb el temps les tècniques que va utilitzar i fins al moment de la seva mort va experimentar amb aquelles que van sorgir noves. En 1799 va treure a la venda una sèrie de gravats que va titular Els Capritxos. En ella ridiculitzava els mals costums, els vicis, la ignorància, els poderosos nocius i els professionals incompetents, igual que feien a les seves obres alguns literats de l’època (el pare Feijoo, José Cadalso, Jovellanos, Nicolás Fernández de Moratín, etc.). I va afegir una galeria de bruixes i éssers de malson, propis de la nit, com a encarnació de tot l’oposat al que significava la llum de la raó. 

En aquestes estampes, per a parodiar la realitat social i denunciar conductes pernicioses, Goya es va servir a vegades d’animals amb una fi moralitzadora, com també feien els contistes del seu temps Tomás de Iriarte i Félix María Samaniego.

Si pots, visita el Museu Goya de Saragossa i cerca a la sala de gravats alguns Capritxos protagonitzats per animals. Si no, localitza’ls per internet. Fixa’t, sobretot, en el núm. 37, Sabrà més el deixeble; el núm. 40, De quin mal morirà; i el núm. 41, Ni més ni menys. A qui critica Goya amb ells?

Localitza i llegeix alguna de les rondalles de Iriarte o Samaniego. Quina conclusió treus d’ella?

L’ús d’animals com a protagonistes de contes i llegendes és tan antic com el mateix ésser humà. Saps que en l’Antiguitat ja era comú aquest tipus de relats? Busca informació sobre el més famós autor de rondalles, el grec Esopo.

Coneixes altres contistes no espanyols, com La Fontaine? Investiga sobre ell.

Guerra i art

Jacques-Louis David va ser un pintor francès que va viure en la mateixa època que Goya. Va ser molt famós en vida i després s’ha convertit també en un dels més cèlebres pintors de la història. Com Goya, va ser autor de populars quadres que reflecteixen escenes bèl·liques. No obstant això, les diferències entre tots dos són enormes, ja que mentre el francès il·lustra escenes ideals, l’aragonès mostra escenes reals, de brutalitat i mort, com també va fer en la sèrie de gravats titulada Els desastres de la guerra.

Observa amb atenció els dos primers quadres, de David, i els dos següents, de Goya. Després, contesta les preguntes que se’t plantegen al final.

El rapto de las sabinas
El dos de mayo de 1808 en Madrid o La carga de los mamelucos
El juramento de los Horacios
El tres de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío

En quines èpoques creus que s’ambienten els quadres de David? I els de Goya? Quina guerra va viure Goya i quines repercussions va tenir a Espanya?

Mentre els protagonistes de David es veuen serens, amb les robes netes, en actituds que recorden a estàtues o una obra de teatre, com es veuen els de Goya? Semblen herois valerosos? Són personatges famosos o anònims? Quin pintor creus que descriu millor la guerra, tal com és?

Quin pintor denuncia l’horror i la violència de la guerra i quin l’empra per a destacar actituds exemplars? Algú posa l’accent en la injustícia del feble enfront del fort? Qui identifica la guerra amb raó i qui amb irracionalitat? Quin dels dos artistes es pot considerar testimoni del seu temps?

Observa els diferents recursos pictòrics que empra cadascun. Qui utilitza composicions equilibrades, un dibuix precís i emocions contingudes? Qui expressa ràbia, desesperació i por amb pinzellades soltes i apassionades? Qui usa una llum uniforme i qui el contrast acusat de llums i ombres per a augmentar el dramatisme?

El genio de Goya

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació editada per l’editorial Xordica amb el patrocini de l’Obra Social d’Ibercaja.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: