El seu pare, d’ofici daurador, tenia per única fortuna dues cases banyades pel sol [en Fuendetodos]. El bon home no es va ocupar gran cosa de l’educació del seu fill i li va deixar viure a l’aire lliure i vagar per les muntanyes immediates, com si volgués fer d’ell un robust pagès. Francisco era als quinze anys un noi de bon semblant i d’un vigor i una agilitat que podien desafiar a un cérvol en la carrera. […]

Un dia que portava un sac de blat al molí immediat, es va parar enmig del camí i, taral·larejant una cançó, es va posar a dibuixar amb carbó un porc en una paret.

La seva bona estrella va conduir allí a un vell frare de Saragossa que sabia conèixer els homes i mesurar-los al primer cop de vista.

El religiós es va detenir i, després de contemplar fixament al noi, la mà del qual corria dibuixant sobre el mur, li va tocar l’esquena i li va preguntar qui era el seu mestre.

–No tinc cap, reverend, ni em fa falta –va respondre Francisco.

–Si vols venir amb mi a Saragossa –li va proposar el nouvingut– et donaré un mestre i seràs un gran pintor.

–A Saragossa! Molt desitjo anar-hi, si el meu pare el consent –va contestar.

El pare de Goya va tenir el bon acord de creure el que li va dir el frare i el nen Francisco va ser transportat a Saragossa.

Així és com el francès Laurent Matheron, primer biògraf de Francisco de Goya, descrivia l’ambient en el qual van transcórrer els seus inicials anys de vida i el fortuït descobriment del seu talent artístic. Res a veure amb la realitat. Goya va venir al món en el petit poble de Fuendetodos, però amb només un mes de vida els seus pares el van portar a Saragossa, on havien nascut tots els seus germans majors i on també van néixer els més petits. En la capital aragonesa va viure tota la seva infància i joventut. Aquí va anar a escola i, més tard, a l’escola d’art que dirigia un altre pintor, José Luzán. I també a Aragó va començar la seva carrera professional. Ja era un pintor molt benvolgut quan va marxar a Madrid, després de casar-se, per a aconseguir millors treballs.

En el seu Aragó natal es poden contemplar obres de la primera etapa de la seva vida, però també d’etapes posteriors.

Sabries on es localitzen les següents obres de Goya a Aragó? Relaciona les obres de la columna esquerra amb les localitzacions de la dreta.

Retrat de Félix de Azara                                                                 Museu de Zaragoza

Regina Martyrum                                                                             Basílica del Pilar

Els desposorios de la Verge                                                          Museu Goya

Retrat de Fernando VII                                                                 Cartoixa d’Aula Dei

L’adoració del nom de Déu                                                            Museu Goya

Els disbarats                                                                                      Basílica del Pilar

Solució: 1-c; 2-b; 3-d; 4-a; 5-f; 6-e

En quin de les següents poblacions aragoneses no es pot veure cap obra atribuïda a Goya?

Alagón; Calatayud; Zaragoza; Quinto d’Ebre; Muel; Remolins.

Solució: Quinto d’Ebre

Goya va practicar diferents tècniques pictòriques. Va pintar al fresc sobre mur, olis sobre tela o sobre mur i va fer nombrosos gravats. I de totes elles es conserven exemples a Aragó.

Saps en què consisteix la tècnica del fresc i per què es diu així? I els diferents tipus de gravat? Busca informació a internet sobre totes dues tècniques artístiques.

Relaciona les obres de la columna esquerra amb tècnica utilitzada de la dreta.

Autoretrat                                                                                            Gravat

Regina Martyrum                                                                              Fresc sobre mur

El naixement de la Verge                                                                Oli sobre tela

Els desastres de la guerra                                                            Oli sobre mur

Retrat de Lluís de Borbó i Vallabriga nen                                   Gravat

La tauromàquia                                                                              Oli sobre tela

Solució: 1-c; 2-b; 3-d; 4-a; 5-f; 6-e

En parlar d’altres pintors que havien influït en la seva manera de pintar, Goya només va esmentar a Rembrandt i a Velázquez. Del primer va admirar sobretot els seus gravats, perquè a Espanya únicament hi havia un quadre seu. Mentre que de Velázquez va estudiar en profunditat els llenços que es guardaven en les col·leccions dels reis d’Espanya i alguns d’ells fins els va reproduir tant en petits olis com en gravats.

Saps qui van ser aquests pintors i en quina època van viure?

Cerca a internet imatges de Les meninas de Velázquez i de dues obres de Goya que també reprodueixen grups de gent: La família de l’infant Lluís de Borbó i La família de Carles IV. Quines semblances adverteixes entre l’obra de Velázquez i les de Goya? I quines diferències?

Quan Goya va arribar a Madrid, el primer encàrrec que va rebre va ser el de pintar cartons amb imatges que servissin de model per a la confecció de tapissos amb els quals adornar els palaus reials. El pintor no podia triar el tema que anava a representar. Havien de ser escenes relacionades amb la caça, amb la pesca o amb passatemps i festes populars, perquè eren els que més els agradaven als monarques. I havien de tenir una composició i un colorit senzills perquè després els teixidors els poguessin reproduir amb fils en els seus telers sense dificultat. Malgrat aquestes condicions, Goya va saber idear composicions que avui dia són famoses a tot el món.

Cerca a internet imatges dels cartons de tapissos de Goya. Quin dels següents títols no es correspon amb un cartó de tapís pintat pel pintor aragonès?

El para-sol, La gallina cega, La cometi, El gronxador, El pescador de canya, La caça del senglar, La calamarsada, La verema, El pelele.

Solució: La calamarsada

Després de la guerra de la Independència i amb més de setanta anys, Goya es va refugiar als afores de Madrid en una finca anomenada la Quinta del Sord i en les seves parets va pintar a l’oli una sèrie d’escenes conegudes com a Pintures negres, molt diferents de les que dècades enrere havia ideat en els cartons per a tapissos. Si en aquests predominava l’alegria dels protagonistes i els colors vius i lluminosos, en la seva finca campestre va plasmar, en tons foscos, temes sinistres d’ambientació nocturna i irreal, amb inquietants personatges caricaturitzats de cares desencaixades. Després d’una llarga vida en la qual Goya va conèixer greus malalties, la sordesa, una guerra terrible i cruels persecucions polítiques, així com la defunció de gairebé tots els seus fills i de la seva esposa, la vellesa i la mort estan molt presents en ells.

Entre els títols que s’han posat a les diferents Pintures negres figuren Duel a garrotades, Saturn devorant a un fill, L’aquelarre, El romiatge de Sant Isidre i Gos semi enfonsat. Busca-les a internet i comenta un parell d’elles. Què es representa?, amb quines característiques? Compara una de les quals has triat amb un cartó per a tapissos i destaca les diferències que trobes.

Goya és considerat en els nostres dies com un dels més importants gravadors de la història de l’art. Posseïdor d’una curiositat sense límits, va perfeccionar amb el temps les tècniques que va utilitzar i fins al moment de la seva mort va experimentar amb aquelles que van sorgir noves. En 1799 va treure a la venda una sèrie de gravats que va titular Els Capritxos. En ella ridiculitzava els mals costums, els vicis, la ignorància, els poderosos nocius i els professionals incompetents, igual que feien a les seves obres alguns literats de l’època (el pare Feijoo, José Cadalso, Jovellanos, Nicolás Fernández de Moratín, etc.). I va afegir una galeria de bruixes i éssers de malson, propis de la nit, com a encarnació de tot l’oposat al que significava la llum de la raó. 

En aquestes estampes, per a parodiar la realitat social i denunciar conductes pernicioses, Goya es va servir a vegades d’animals amb una fi moralitzadora, com també feien els contistes del seu temps Tomás de Iriarte i Félix María Samaniego.

Si pots, visita el Museu Goya de Saragossa i cerca a la sala de gravats alguns Capritxos protagonitzats per animals. Si no, localitza’ls per internet. Fixa’t, sobretot, en el núm. 37, Sabrà més el deixeble; el núm. 40, De quin mal morirà; i el núm. 41, Ni més ni menys. A qui critica Goya amb ells?

Localitza i llegeix alguna de les rondalles de Iriarte o Samaniego. Quina conclusió treus d’ella?

L’ús d’animals com a protagonistes de contes i llegendes és tan antic com el mateix ésser humà. Saps que en l’Antiguitat ja era comú aquest tipus de relats? Busca informació sobre el més famós autor de rondalles, el grec Esopo.

Coneixes altres contistes no espanyols, com La Fontaine? Investiga sobre ell.

Jacques-Louis David va ser un pintor francès que va viure en la mateixa època que Goya. Va ser molt famós en vida i després s’ha convertit també en un dels més cèlebres pintors de la història. Com Goya, va ser autor de populars quadres que reflecteixen escenes bèl·liques. No obstant això, les diferències entre tots dos són enormes, ja que mentre el francès il·lustra escenes ideals, l’aragonès mostra escenes reals, de brutalitat i mort, com també va fer en la sèrie de gravats titulada Els desastres de la guerra.

Observa amb atenció els dos primers quadres, de David, i els dos següents, de Goya. Després, contesta les preguntes que se’t plantegen al final.

En quines èpoques creus que s’ambienten els quadres de David? I els de Goya? Quina guerra va viure Goya i quines repercussions va tenir a Espanya?

Mentre els protagonistes de David es veuen serens, amb les robes netes, en actituds que recorden a estàtues o una obra de teatre, com es veuen els de Goya? Semblen herois valerosos? Són personatges famosos o anònims? Quin pintor creus que descriu millor la guerra, tal com és?

Quin pintor denuncia l’horror i la violència de la guerra i quin l’empra per a destacar actituds exemplars? Algú posa l’accent en la injustícia del feble enfront del fort? Qui identifica la guerra amb raó i qui amb irracionalitat? Quin dels dos artistes es pot considerar testimoni del seu temps?

Observa els diferents recursos pictòrics que empra cadascun. Qui utilitza composicions equilibrades, un dibuix precís i emocions contingudes? Qui expressa ràbia, desesperació i por amb pinzellades soltes i apassionades? Qui usa una llum uniforme i qui el contrast acusat de llums i ombres per a augmentar el dramatisme?