Segundo de Chomón
El mag del cinema
Terol, 1871 – París, 1929
A qui no li agrada veure una pel·lícula de cinema, ja sigui en una sala gran, en companyia de familiars o amics o amigues, i de dotzenes de persones desconegudes, o a casa, tot sol o tota sola, còmodament instal·lat o instal·lada en el sofà? Doncs bé, aquest plaer no seria el mateix sense les brillants idees d’un excepcional aragonès, Segundo de Chomón, que en els primers anys d’existència d’aquesta indústria va introduir nous efectes especials i va participar en l’elaboració d’un nou llenguatge, el cinematogràfic, fins llavors inexistent.
Vida
Segundo Víctor Aurelio de Chomón i Ruiz va néixer a l’octubre de 1871 a Terol, on el seu pare treballava com a metge. En aquella època, Terol era una petita ciutat, d’uns deu mil habitants, bastant aïllada respecte a les grans capitals nacionals i internacionals. No es coneix molt bé com va ser la seva infància i primera joventut. Sembla ser que va voler estudiar Enginyeria i tal vegada començava la carrera. El cas és que en 1895 va viatjar a París i allí va conèixer el que van ser les dues grans passions de la seva vida, la seua esposa, Julienne Mathieu, i el cinema, la imatge en moviment.
Va ser precisament a la fi de desembre de 1895 quan els germans Lumière van projectar en la capital francesa les primeres “pel·lícules” de la història. La seva durada no arribava al minut. I en una d’elles es podia veure l’arribada d’un tren a una estació, escena que va espantar als espectadors, que mai havien vist una cosa així i van sortir corrent en creure que el tren els anava a atropellar. L’invent va cridar l’atenció i aviat es va difondre com a espectacle de fira, al costat de les barraques que exhibien animals exòtics, la dona barbuda o al mag que endevinava el futur.
Obra
Amb el pas del temps, les pel·lícules, mudes i en blanc i negre, van anar perfeccionant-se. Va augmentar la seva durada, van començar a contar breus històries i van incloure “efectes visuals” que sorprenien al públic. Chomón es va interessar des d’un principi pel cinema, primer a través de la seva dona, pertanyent a una família d’actors i que va entrar a treballar en l’acolorit a mà de breus pel·lícules, fotograma a fotograma (en cada segon de cinta hi havia 16 fotogrames). Entre 1897 i 1899 el de Terol va haver de complir amb el seu servei militar a Cuba, on es lliurava una guerra d’independència. Però al seu retorn sa i estalvi a París es va sumar també a la tasca d’acolorir pel·lícules. Va inventar un sistema de coloració automàtica, amb plantilles, i va ser contractat llavors per una gran companyia, la Pathé.
Aquesta ho va enviar en 1902 a Barcelona, per a comercialitzar el seu invent. En la capital catalana Chomón va rodar els seus primers curtmetratges, plens de trucs. Amb càmeres especials, filtres, fons transparents, maquetes, ombres, ninots articulats, doble exposició, sobreimpressions (utilitzava una mateixa cinta en dues ocasions a diferents distàncies i així uns actors apareixien gegants i altres petits, com en Gulliver o en Polzet) o el rodatge fotograma a fotograma, aconseguia que en la pantalla succeïssin coses com per art de màgia.
Efectes especials
La Pathé, la principal productora mundial de pel·lícules en aquest moment, va decidir que tornés a París. I va posar a la seva disposició enormes estudis i grans pressupostos. Durant uns anys, Chomón va confeccionar aplaudits efectes especials per a pel·lícules de fantasia i entreteniment. En la titulada “Jim l’esmunyedís”, per exemple, quan el protagonista és perseguit per la policia es converteix en un prim paper per a sortir d’un bagul tancat; després, escapa d’un sac tirat a l’aigua; fuig en una bicicleta que guardava plegada com si fos de cartó i amb la qual es puja a un tren en marxa; en intentar detenir-lo, un dels policies és atropellat i partit en dos però un obrer que col·loca cartells i el veu, el pega amb engrut i aconsegueix reviure-ho; Jim deixa planxats a dos perseguidors d’un cop de porta; l’atrapen i li posen damunt una gran caixa, però al final s’escapoleix per un forat convertit en una espècie de salsitxa.
En 1910, Chomón va tornar a Barcelona. El cinema ja no era un espectacle de barraca de fira. Les pel·lícules es veien en sales, duraven més, tenien un guió i contaven històries complexes. A Espanya va filmar cintes de molt diversos gèneres: comèdies, drames, sarsueles, històriques, documentals… I per a algunes també va escriure el guió. En moltes introduïa novetats narratives i originals trucs.
Només dos anys més tard, en 1912, va ser contractat, amb un sou astronòmic, per Itala Films, companyia cinematogràfica italiana que havia substituït a Pathé com la més important del món. A Torí va intervenir, entre altres, en el rodatge de “Cabiria”, un llargmetratge dirigit per Giovanni Pastrone que conta un episodi de la lluita entre romans i cartaginesos. I en ell va desplegar la seva imaginació per a crear escenaris espectaculars, volcans en erupció, batalles multitudinàries, incendis, el combat de flotes de guerra, somnis desassossegants… Va dotar de dramatisme a les seqüències mitjançant la il·luminació i va fer que fos la càmera la que es mogués, no els actors. En el muntatge, a més, s’intercalaven plans generals i primers plans. El cinema havia deixat de ser un “teatre filmat”. Ara tenia un vocabulari propi.
La Primera Guerra Mundial va arrasar la indústria europea del cinema. A partir de llavors serà als Estats Units on es desenvolupi i triomfi. Després del conflicte, Chomón es va instal·lar a París. Allí es va dedicar a experimentar amb la pel·lícula en color. Però encara va tenir temps de participar en una altra gran pel·lícula “Napoleó”, del director francès Abel Gance, una superproducció de més de sis hores, al final reduïdes a tres, sobre la Revolució francesa. I també en una cinta espanyola amb l’actriu Concha Piquer, “El negre que tenia l’ànima blanca”, famosa per una seqüència onírica en la qual apareix un goril·la. En 1929, va tornar malalt d’un viatge al Marroc on havia anat per a assajar la seva pel·lícula de color. I va morir poc després. El seu nom, poc conegut pel gran públic, no va trigar a caure en l’oblit. Malgrat això, avui se’l reconeix a tot el món com un dels més genials pioners cinematogràfics. Els que van aconseguir fer que les pel·lícules de cinema siguin tal com ara les coneixem.
Referències
- José Luis Cano (2001): El mago Chomón. Zaragoza: Xordica.
- Antón Castro (1993): “Segundo de Chomón, la alquimia del pionero”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (168-173). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
- Carlos Fernández Cuenca (1972): Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica. Madrid: Editora Nacional.
- Juan Gabriel Tharrats (1988): Los 500 films de Segundo de Chomón. Zaragoza: Prensas Universitarias.
- Agustín Sánchez Vidal (1992): El cine de Chomón. Zaragoza: CAI.
- Diccionario Biográfico Español, Real Academia de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/14147/segundo-de-chomon-ruiz
Activitats didàctiques
El naixement del cinema
Germans Lumière, August (1862-1954) i Louis (1964-1948), inventors del cinematògraf que servia tant de càmera com de projector de pel·lícules.
Gerorges Méliès (1861-1938), cinema fantàstic. Va fundar el primer estudi de cinema en el qual es van utilitzar sistemes mecànics per a ocultar zones al sol, trapes i altres mecanismes de posada en escena. En 1902 va crear la que és considerada la seva obra cabdal, Viatge a la Lluna.
Xerris Pathé (1863-1957), fundador de l’empresa Pathé Frères (germans Pathé), que, durant els primers anys del segle XX, va ser la productora més gran de cinema del món.
Giovanni Pastrone (1883-1959), director i productor, pioner de les pel·lícules en moviment a Itàlia. En 1907 passa a ser director administratiu de Itala Films. Va introduir un sistema d’enregistrament, el travelling, que es va convertir en peça clau en la indústria. En la seva filmografia destaca la seva pel·lícula Cabiria (1914), en la qual va participar Segundo de Chomón.
Aquests són noms que se citen en el text i que junt al de Segundo de Chomón (menys conegut però no per això menys important), s’associen al naixement i primers anys del cinema.
Cerca més informació sobre el cinema de l’època i redacta una breu ressenya de com neix el cinema i la primacia d’Europa durant els primers anys de vida de la indústria cinematogràfica.
La primera pel·lícula rodada i presentada al públic a París va ser Sortida d’obrers de la fàbrica Lumière (1895) de menys d’un minut de durada.
Una altra de les primeres pel·lícules, L’arribada del tren a l’estació de Ciotat (1895), va causar gran sensació a la sala on es va projectar. Ambdues van poder veure’s en «El Salon Indien du Grand Café à Paris», el 28 de desembre de 1895. Havia nascut el cinema.
Visualitza aquests vídeos i comenta que t’han semblat i les grans diferències que observes respecte al cinema actual.
Segundo de Chomón, pare dels efectes especials
Especialista en trucatges i revelat, tècnic d’il·luminació i de fotografia, director, pioner del cinema fantàstic i del cinema d’animació. Tots aquests treballs va desenvolupar Chomón al llarg de la seva carrera.
En el text s’esmenten algunes de les tècniques que s’utilitzaven en les albors del cinema per a aconseguir efectes i major espectacularitat, moltes d’elles van ser ideades o perfeccionades per Chomón, com el travelling, el pla zenital, la sobreimpressió, el moviment invertit, el pas de manovella, les transparències…
Elabora un glossari amb aquests termes i busca exemples en internet per a comprendre’ls millor:
-
-
- Director
- Tècnic d’il·luminació
- Tècnic de fotografia
- Especialista en trucatges i de revelat (en efectes especials)
- Fos en negre
- Pas de manovella
- Transparències
- Travelling
-
La cerca del color
A l’esquerra, Julienne Alexandre Mathieu, esposa de Chomón, que apareix a la foto superior.
Una de les obsessions dels primers productors, Pathè i Méliès, va ser la cerca de reproduir el color en les pel·lícules. Igual que en la fotografia, al principi, això només es va aconseguir mitjançant la coloració manual. En aquest camp es van iniciar els primers treballs de Chomón al cinema.
A la seva volta de la guerra de Cuba, Chomón es va instal·lar a París on la seva esposa Julienne Alexandre Mathieu, actriu de teatre i vodevil, havia actuat en alguna pel·lícula i treballava en el taller d’acolorit a mà de pel·lícules, fotograma a fotograma, fundat per Georges Méliès. El de Terol es va incorporar a aquest laboriós quefer. Una pel·lícula contava en aquella època amb 16 fotogrames per segon.
Chomón no va trigar a idear un procediment per a acolorir més ràpid, a base de plantilles. Més tard Pathé perfeccionarà aquest sistema i el registrarà amb el nom de «Pathécolor». La productora francesa només contractava per a aquest treball noies, amb una vista perfecta i amb destresa per al dibuix.
La pel·lícula Les tulipes, dirigida per Segundo de Chomón en 1907 per a la Pathé i que pots veure en el següent enllaç, tenen una durada de 3 minuts i 20 segons. Si les pel·lícules de llavors comptaven amb 16 fotogrames per segon quants fotogrames es van haver d’acolorir? Molta feina oi?
En els últims anys de la seva vida, Chomón va col·laborar amb Ernesto Zollinger per a aconseguir un sistema de pel·lícula en color. Bàsicament consistia en un aparell dotat de dues rodes recobertes de vellut impregnades de vermell i verd que tintaven alternativament la pel·lícula de manera que un fotograma anava en vermell i el següent en verd. Utilitzava filtres molt clars que permetien preses amb qualsevol il·luminació i valien per a qualsevol mena de projector sense necessitat d’accessoris.
El color al cinema tal com el coneixem en l’actualitat, no acolorit sinó registrat alhora que es filma la pel·lícula, no s’aconseguirà fins als anys 30 del segle XX, en la ja dominant indústria del cinema de Hollywood.
França, Itàlia, Espanya…
Segundo de Chomón va acompanyar els primers anys del cinema com cap altre professional, en haver treballat en els principals estudis i amb els productors i directors més destacats de l’època.
Investiga i comenta per a quines empreses va treballar, en quins països i en quina mesura el seu treball era valorat en la seva època.
Cerca també algunes pel·lícules en les quals va participar com a tècnic.
Destaca algunes de les seves pel·lícules com a director.
Et sembla que aquesta figura del cinema espanyol tan destacada és prou coneguda en l’actualitat? Argumenta la teva resposta.
Tal vegada la seva pel·lícula més popular és Hotel Elèctric, que dirigeix en 1908 i pots veure en el següent enllaç. És considerada una obra mestra del cinema primitiu. Va ser gravada en una pel·lícula de cent quaranta metres de longitud de cel·luloide verge Pathé. En ella Chomón ofereix la seva millor versió del «pas de manovella» i posa de manifest tot el seu talent en l’ús de tota una cartera d’efectes especials.
Perquè ho facis tu
Abans que s’inventés el cinematògraf va haver-hi nombrosos enginys que van aconseguir d’alguna manera la tan anhelada reproducció de la imatge en moviment. Entre aquests artefactes es troben:
El taumàtrop, el primer aparell, inventat a Gran Bretanya en 1825, que permetia donar moviment a imatges estàtiques.
El fenaquistoscopi, inventat a Bèlgica pel físic Joseph Plateau en 1832, que va ser el primer aparell que va aconseguir animar una seqüència de dibuixos estàtics descomposts en diferents fases d’un moviment.
El zoòtrop, inventat a Gran Bretanya en 1834, que permetia donar moviment a diverses fases d’un moviment cíclic.
El folioscopi, patentat a Gran Bretanya en 1868, es tracta d’un llibre que en passar les seves pàgines genera sensació de moviment en les imatges que conté.
Busca imatges per a poder veure el seu funcionament.
En aquests enllaços trobaràs instruccions per a poder elaborar un fenaquistoscopi i exemples per a inspirar-te. A veure què tal et surt.
El mago Chomón
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació editada per l’editorial Xordica amb el patrocini de l’Obra Social d’Ibercaja.
Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
