Select Page

Santiago Ramón y Cajal

La cultura de l’esforç,

el valor de la voluntat

Petilla d’Aragó, 1852 – Madrit, 1934

Ramón y Cajal va viure els seus primers anys a Larrés (el poble de la seva família), Luna, Valpalmas i Ayerbe, on el seu pare, Justo Ramón, va concloure el seu rosari de destins com a metge rural. Santiago era un nen inquiet, entremaliat i de curiositat innata. El seu pare, sever i poc amic de bromes, no li va permetre desenvolupar la seva gran afició pel dibuix (que més tard aplicaria molt bé a les seves recerques), però va imprimir a Santiago una cultura de l’esforç que ell mateix (que havia progressat de barber a cirurgià de segona, fins a obtenir el lloc de professor de Dissecció en la Universitat de Saragossa) havia seguit rigorosament.

Després de passar pels Escolapis de Jaca, acabaria en l’Institut d’Osca els estudis de batxiller. En les vacances, el seu pare intentava lligar-lo en curt, dominar la seva tendència indòmita i inculcar-li coneixements d’anatomia amb esquelets del cementiri d’Ayerbe. Apassionat per l’educació física, per la literatura fantàstica i per la filosofia, va anar a Saragossa a estudiar Medicina. Mai va perdre la rebel·lia, però era disciplinat, estudiava, es deixava orientar pel seu pare, i va aconseguir el títol en 1873.

Vida

El nostre protagonista va accedir a una plaça en la Sanitat Militar, va assistir a Catalunya a episodis de la guerra carlista i va ser destinat a Cuba. En aquesta illa va contemplar horroritzat la corrupció dels comandaments i el desemparament de la tropa, i va contreure el paludisme. Va tornar feble i malalt a Saragossa, i va ser practicant a l’Hospital de la nostra Senyora de Gràcia i professor ajudant d’Anatomia en la Universitat de Saragossa.

En aquells dies es doctora i, sota la influència del catedràtic Mestre de Sant Joan, s’interessa per la Histologia (la part de l’Anatomia que tracta dels teixits orgànics) i compra, amb enorme esforç, un microscopi per a avançar en el seu estudi. Gana la plaça de director de Museus Anatòmics i comença a publicar treballs científics, però no té sort en les oposicions a càtedra a les quals es presenta a Saragossa i Granada. Buscant millora per als seus malparats pulmons, viatja pel Pirineu i s’aficiona enormement a la fotografia, on, entre paisatges, retrats i natures mortes, troba un singular camp d’experimentació: serà un dels pioners de la fotografia en color i un innovador, molt reconegut en aquest art.

Obra

Casat amb la saragossana Silveria Fañanás, en 1883 obté una càtedra en la Universitat de València. En aquesta ciutat llegeix, escriu, s’interessa per l’hipnotisme, juga als escacs i, quan en 1886 es declara una epidèmia de còlera, estudia els treballs del doctor Ferrer i elabora un informe per a la Diputació de Saragossa. Gana la càtedra d’Histologia de la Universitat de Barcelona i en 1892 ocuparà la vacant d’aquesta mateixa assignatura a Madrid, on s’instal·larà definitivament. Per a llavors ja està estudiant a fons el sistema nerviós i els seus treballs han rebut elogis de la Societat Anatòmica Alemanya a Berlín. A Espanya, el seu treball, que havia estat absolutament ignorat, comença a ser reconegut a poc a poc.

Cajal investiga, publica, assisteix a congressos internacionals en els quals augmenta el seu prestigi. És homenatjat a Cambridge i a Harvard, entre altres universitats, i en 1900 rep el prestigiós Premi Moscou del Congrés Internacional de Medicina de París. Ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències i en 1902 és nomenat director del recentment creat Institut Nacional d’Higiene i del Laboratori de Recerques Biològiques (precedent de l’Institut Cajal de Recerques Biològiques, en 1922, que més tard s’incorporaria al CSIC). La seva publicació pluriennal Textura del sistema nerviós de l’home i dels vertebrats(1897-1904) recull un impressionant cabal investigador.

El Nobel

Cap a 1903 desenvolupa les seves recerques sobre fisiologia del sistema nerviós. A partir dels treballs de Camillo Golgi, les preparacions del qual per a observar al microscopi va millorar, va poder veure les terminacions de les cèl·lules nervioses (neurones) i demostrar que eren unitats independents, mogudes per impulsos (per transmissió química o elèctrica, “sinapsi”). Així, malgrat que l’investigador italià mantenia una postura diferent (“reticularista”, defensava una estructura de neurones més entrellaçades), l’aragonès valorava aquesta aportació malgrat refutar amb fonament les seves teories. De fet el Premi Nobel de Medicina (1906) els seria concedit de manera conjunta, encara que la relació personal era nul·la i Golgi no reconeixia els mèrits del seu col·lega.

L’any anterior al Nobel, el treball de Cajal havia estat reconegut amb la Medalla d’Or de Helmholtz de l’Acadèmia de Berlín: un guardó que en aquella època era encara més prestigiós que el de l’Acadèmia sueca.

President de la Junta d’Ampliació d’Estudis (que dirigiria fins a 1932), no deixa d’investigar, de provar mètodes, d’innovar. Una mostra és la seva obra “Degeneració i regeneració del sistema nerviós” (1912-1914). La Guerra Europea li omple de tristesa: per a ell és el fracàs de la raó i dels valors que sempre li havien guiat. Crea i manté escola, amb deixebles de gran recorregut acadèmic i investigador. Per a ell, tot això és molt més important que els honors i els afalacs de les autoritats (ja en 1907 se li havia ofert, sense èxit, ser ministre d’instrucció pública; més tard li faran senador).

Consagrat com una glòria nacional, enyorant en els seus últims anys a Silveria, dedicat també a ordenar els seus records… el pare de la neurociència moderna, les recerques de la qual continuen revelant noves claus i estimulant a investigadors a tot el món, va morir a Madrid el 17 d’octubre de 1934.

Referències

Activitats didàctiques

La infància de Santiago. Els pobles

La infància del nostre protagonista es desenvolupa en diferents llocs a causa de les destinacions del seu pare com a metge rural. Justo Ramón estava treballant a Petilla d’Aragó, un enclavament navarrès en el nord de la província de Saragossa, quan va néixer Santiago. Però tant la família com les vivències infantils del futur mèdic són netament aragoneses, amb gran presència de les terres del Prepirineu.

Situa en un mapa d’Aragó aquests llocs: Larrés – Lluna – Valpalmas– Ayerbe– Jaca.

A quines comarques pertanyen?

Larrés (Alt Gállego) – Lluna (Cinc Viles) – Valpalmas (Cinc Viles) – Ayerbe (Foia d’Osca) – Jaca (Jacetania)

Dues recomanacions per a conèixer millor els primers anys de Santiago Ramón y Cajal:

    • Santiago Ramón y Cajal (2006): Records de la meva vida (Edició de Juan Fernández Santarén). Barcelona: Crítica.
    • José Luis Cano (2007): Quan jo era un nen. La infància de Ramón y Cajal comptada per ell mateix (Introducció, edició i notes de José Luis Nieto Amada). Saragossa: Premses Universitàries de Saragossa. Col·lecció Larumbe Nois.

Dues recomanacions per a conèixer millor a Ramón y Cajal “en la seva salsa”:

Programa una excursió que inclogui visites a aquests centres i a altres llocs d’interès en els seus entorns. Per exemple, en Ayerbe hi ha mostres molt interessants d’art renaixentista i barroc; prop de Valpalmas, estan els Aguarales (què són, exactament?).

Una singular aportació de Cajal

Ramón y Cajal ha passat a la història universal de la ciència pels seus estudis sobre el funcionament del sistema nerviós i per les seves observacions sobre la degeneració i regeneració, desenvolupament i plasticitat d’aquest sistema. Les seves teories continuen sent avui dia una referència en la recerca dels neurocientífics sobre aquest món interior tan complex que cadascun de nosaltres alberga dins del seu cos (un món amb molt per explorar i per descobrir encara).

Per a Cajal, l’activitat intel·lectual no depèn tant del nombre de neurones com del nombre de connexions que s’estableixen entre elles: més important que la quantitat és la relació, el dinamisme entre aquests elements microscòpics. No és tanta la importància de les “capacitats innates” ja que aquestes capacitats es poden exercitar: amb voluntat i estudi, tots podem modelar el nostre cervell.

Ell mateix des de jove s’havia preocupat per la seva forma física (entre altres raons per a defensar-se d’alguns nois dolents que es va trobar en arribar a l’institut d’Osca) i sabia l’important que és l’exercici físic… i mental. D’aquí ve que, a més del cos, conreés també aficions que exerciten i desafien la ment: la seva passió pels escacs, les seves incursions en el camp de l’hipnotisme, l’interès per la literatura i la filosofia, l’afany per experimentar i innovar tècniques fotogràfiques…

Cerca el significat de l’expressió llatina “mens sana in corpore sano”. Quina relació li veus amb el que acabes de llegir?

Ramón y Cajal va dir una vegada: “soc un obrer del microscopi”. Com interpretes això, amb quins termes ho relacionaries?

Per exemple: treball, paciència, humilitat, tenacitat…

En el seu discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Ciències, va aprofitar per a explicar com haurien de formar-se els joves per a arribar a ser bons científics: amb tenacitat, paciència, independència de judici i curiositat intel·lectual. I també… amb beques per a estudiar a l’estranger. Això ens porta a un altre assumpte.

Què inventin ells? Sí, però nosaltres també

La frase que obre aquest enunciat és una expressió de Miguel d’Unamuno treta de context i que s’ha estirat com un tòpic sobre el conformisme i l’escàs esperit emprenedor i investigador a Espanya al llarg de la seva Història. Avui dia, això queda com una frase antiquada, però cal reconèixer que la inversió en educació i en recerca, que és un valor segur amb el qual és més fàcil afrontar el futur… és encara insuficient. Les crisis dels últims quinze anys han alentit una tendència que, amb el canvi de segle, anava a l’alça. Avui dia s’intenta superar aquesta situació, però no és fàcil…

Cerca la definició de “fugida de cervells”. Cerca en internet notícies en premsa sobre aquest fenomen en relació amb Espanya i, si pot ser, amb Aragó. Busca referències sobre la inversió en recerca a Espanya​: quin lloc ocupa dins d’Europa?, com ha evolucionat? Cerca alguna notícia en relació amb la situació de becaris, contractats en universitats i centres de recerca, precarietat laboral d’aquestes persones, comparació amb altres llocs de l’estranger…

La ciència a Espanya, la ciència a Aragó… no viu el millor dels moments, és veritat, encara que hi ha hagut èpoques molt pitjors i alguna cosa s’ha avançat. Els avanços deuen molt a l’esforç de gents de ciència del passat. A gents que tenen el seu principal exponent en Santiago Ramón y Cajal.

En 1900 Espanya tenia més d’un 60 per cent d’analfabets. La Universitat, delimitada a uns pocs, tenia un tuf ranci; el món acadèmic era incapaç d’assumir la revolució científica i tecnològica que altres llocs ja estaven experimentant. Cajal va ser aire fresc. Gràcies a ell, es va recuperar part de l’enorme endarreriment que se sofria des de segles enrere i, a més d’estar en contacte amb l’avantguarda de la ciència internacional, es va crear infraestructura investigadora. Va estar al capdavant de la Junta d’Ampliació d’Estudis: un ambiciós projecte regenerador i modernitzador del sistema educatiu que comptava amb les estades de formació d’investigadors a l’estranger com una peça fonamental.

Hi ha hagut molts altres, moltes altres. No tot es deu a Cajal, per descomptat, però la seva figura va més enllà de l’exclusivament “investigador”, en convertir-se en referència per a la gestió i per a les polítiques públiques en relació amb l’educació i la ciència. En el sentit en el qual pretén ajudar a transformar inèrcies heretades… Ramón y Cajal és un regeneracionista.

La JAE és el germen del Centre Superior de Recerques Científiques (que incorporaria més tard a l’Institut Cajal de Recerques Biològiques). Avui dia aquest Centre alberga el Llegat Cajal, format per pertinences de don Santiago Ramón y Cajal, majoritàriament científiques.

Altres científics aragonesos i Aragó

Més o menys contemporanis de Cajal, entre mediats del XIX i les primeres dècades del XX, va haver-hi homes de ciència aragonesos (o que van desenvolupar les seves carreres a Aragó) que van realitzar importantíssimes contribucions a les diferents branques del coneixement científic.

Cerca informació sobre aquestes persones, descobreix una mica d’elles, i associa-les amb la disciplina en la qual van destacar:

1.- Zoel García de Galdeano                                        a- Botànica

2.- Julio Palacios                                                             b- Química

3.- Francisco Loscos                                                       c- Geologia

4.- José Pardo Sastrón                                                  d- Física

5.- Lucas Mallada                                                           e- Botànica

6.- Miguel Catalán                                                          f- Matemàtiques

7.- Bruno Solano                                                              g- Física          

Solucions: 1-f; 2-d (o g); 3-a (o e); 4-e (o a); 5-c; 6-g (o d); 7-b

Això… i les científiques?

Busca informació sobre el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència: quan se celebra?, quins objectius té?

11 de febrer.

Cerca informació sobre Blanca Catalán de Ocón, en què va destacar?

De Calataiud (1860-1904), és considerada la primera botànica espanyola.

Busca informació sobre aquestes tres dones i descobreix quina singularitat els uneix: Antonia Zorraquino, Jenara Vicenta Arnal Yarza i Ángela García de la Porta.

Van ser les tres primeres dones a doctorar-se a Espanya en Ciències Químiques, en la Universitat de Saragossa, en 1929.

 

Home de ciència i… humanista

Salvant les distàncies, Santiago Ramón y Cajal se’ns assembla a un d’aquests tipus del Renaixement, com Leonardo, que els donaven a tots els pals. A més de les seves aportacions a la ciència mundial, aquest aragonès va conrear i va practicar l’atletisme i la gimnàstica, el dibuix, la fotografia i els escacs, va estudiar sobre hipnosis i filosofia, va conrear la literatura i es va preocupar pel món de voltant. Per més que el seu treball li pogués absorbir, no obeeix al tòpic de “savi despistat, abstret i fora del món”.

Posa en evidència l’artificiós que resulta etiquetar i parlar de “ciències” i “lletres” com a compartiments estancs, del simplista que és diferenciar entre ciències naturals i experimentals d’una banda, i ciències socials i humanitats per un altre.

En l’obra literària del savi, podem destacar els seus llibres autobiogràfics Records de la meva vida: La meva infància i la meva joventut (1901) i Records de la meva vida: Història de la meva labor científica (1917), que reeditaria posteriorment. També, com una activitat lúdica i d’evasió, va publicar Contes de vacances (1905), en el qual reprenia escrits de joventut, o Xerrades de cafè (1921). També va escriure assajos com La psicologia dels artistes (1902), Psicologia del Quixot i el quixotisme (1905) o La fotografia dels colors. Bases científiques i regles pràctiques (1912).
En la seva última obra, El món vist als vuitanta anys: impressions d’un arterioescleròtic (1934), Cajal realitza una irònica anàlisi del món en els últims dies de la seva vida, i malgrat la seva desmoralització amb el que veu, no abandona mai l’esperança que té per l’home i el progrés.

En el seu pròleg mostra un significatiu grau d’autocrítica i sentit de l’humor:

Si el públic docte agrada d’aquestes bagatel·les literàries, a la sèrie actual seguirà una altra fins a completar la dotzena de contes; si, per contra, i és de presumir, els meus sermons científics i lirismes passats de moda no troben gràcia als seus ulls, la resta d’aquestes composicions dormirà el somni dels engendros malmesos, que ha de ser fart més profund que l’anomenat somni de l’oblit.

Santiago Ramón y Cajal en la cultura popular (televisiva)

The Big bang Theory és una reeixida i molt premiada tele comèdia nord-americana que es va produir entre 2007 i 2019. Compte les peripècies d’un grup d’amics, científics amb uns dots intel·lectuals superiors al normal, però absolutament incompetents en les relacions personals i sense cap habilitat social. El protagonista és el físic Sheldon Cooper (paradigma d’egocentrisme), qui, en l’episodi 16 de la temporada 6, vol fer un regal a la seva núvia, la neurocientífica Amy Farrah Fowler. Una becària que treballa temporalment per a ell com a assistent l’ajuda en l’obstinació.
En la dècada de 1980, Santiago Ramón y Cajal va adquirir una certa popularitat gràcies a una sèrie televisiva de gran qualitat, molt seguida (en aquells temps no hi havia tanta oferta audiovisual com ara). Es tracta de Ramón y Cajal, història d’una voluntat, dirigida pel realitzador aragonès José María Forqué, protagonitzada per Adolfo Marsillach i Verónica Forqué, i emesa en 1982.

Don Santiago Ramón y Cajal

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació editada per l’editorial Xordica amb el patrocini de l’Obra Social d’Ibercaja.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: