Select Page

Raquel Meller

La deessa de l’escenari

Tarassona (Saragossa), 1888 – Barcelona, 1962

En concloure en 1918 la Primera Guerra Mundial, que va devastar Europa com mai abans havia succeït, i després que una terrible pandèmia, l’anomenada “grip espanyola”, sembrés de mort tot el planeta, tant en el Vell Continent com a Amèrica del Nord es va iniciar una etapa d’optimisme, de voler gaudir de la vida, els “alegres anys vint”. Els musicals, el teatre i el cinema, encara mut, van viure una edat daurada. I en aquest ambient festiu van sorgir noves estrelles de l’espectacle que van captivar a milions d’espectadors. Una de les més cèlebres de la seva època, per la qual es barallaven els productors de qualsevol país i a la qual estaven disposats a pagar sumes extraordinàries va ser una noia nascuda a Aragó de molt humil família que seria coneguda mundialment pel seu nom artístic, Raquel Meller.

Vida

Francisca Marqués López, Paca, va néixer en 1888, a Tarassona. Allí, el seu pare era ferrer mentre la seva mare treballava com a dependenta en una botiga de comestibles. La mala salut de la mare i el gran nombre de fills del matrimoni, vuit, va obligar els seus pares a deixar a Paca a cura d’una tia monja, amb la qual va viure primer en un convent de Tudela i, després, en un altre de Montpeller, a França. Però com la noia no va voler seguir la vida religiosa, quan la seva tia va ser destinada a Filipines va tornar amb la seva família, que s’havia instal·lat a Barcelona.

Per a portar una mica de diners a casa, Paca va aconseguir treball en un taller de costura. En aquest taller es confeccionaven o s’arreglaven els vestits d’algunes populars artistes. I a una d’elles, Marta Oliver, que un dia la va sentir cantar, li va agradar com el feia i la va convèncer perquè provés sort sobre un escenari. Amb la seva ajuda, va debutar en 1907 com a cantant en un petit teatre amb un nom més artístic que el de Paca, “La bella Raquel”, que poc després va canviar pel de “Raquel Meller”, sembla ser que en record d’un fugaç amor alemany que va tenir cognomenat així. I aviat aquest nom va començar a sonar amb força a les sales de festa de Barcelona.

Obra

Animada pel bon acolliment, va abandonar la costura i es va dedicar plenament a la cançó. Va prendre classes de cant, com també faria la seva germana Tina, i va buscar un nou repertori que interpretar, cada vegada més allunyat de les cançons picaresques i indecoroses dels seus inicis. Cuplets i tonades, amb músiques i lletres pegadizas, van passar a predominar en les seves funcions, que s’anunciaven com a cultes, morals i de bon gust, per la qual cosa el seu públic, ara de tota mena, va anar en augment. Es va presentar amb èxit a Madrid i va sortir de gira per tota Espanya.

En 1911 va signar un fabulós contracte amb el teatre Arnau de Barcelona, amb un sou ja astronòmic. La seva fama no deixava de créixer. Compositors “seriosos”, de música clàssica, li van escriure melodies. Es van publicar llibres sobre ella i intel·lectuals, escriptors, pintors, escultors, aristòcrates i fins al rei Alfons XIII van assistir a les seves funcions. Raquel Meller no tenia una gran veu, però ho suplia amb la seva expressivitat i la seva manera de cantar. Com una actriu, interpretava les cançons d’una forma teatral, les vivia, i d’aquesta manera enlluernava al públic.

Artista mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, va presentar el seu espectacle a París i a Londres. I les ovacions van ser apoteòsiques. Quan va sortir a la venda el seu disc “El reliquiari”, només en la capital francesa es van vendre més de 100 000 còpies. Va fer gires triomfals per tota Hispanoamèrica. I també pels Estats Units (Nova York, Filadèlfia, Chicago, Boston, Baltimore, Los Angeles…), cantant sempre en espanyol. I fins i tot va arribar a ser portada de la prestigiosa revista Time”. No hi havia llavors una artista més famosa.

El cinema es va interessar per ella i, fins i tot sent cantant, va rodar reeixides pel·lícules mudes, tant a Espanya com a França. Era igual que no se sentís la seva veu, perquè amb les seves expressives interpretacions sorprenia a l’audiència. La gran actriu britànica Sarah Bernhardt la va lloar en els periòdics i el mític Charles Chaplin, autor del personatge de Charlot, va fer tot el possible per a contractar-la, al que Raquel Meller, que vivia una vida de luxe, es va negar. Malgrat això, Chaplin inclouria la música d’una de les seves cançons, “La violetera”, com a tema principal de la seva pel·lícula “Llums de la ciutat”.

Amb l’arribada del cinema sonor, Raquel Meller va rodar una nova versió d’una antiga pel·lícula muda seva, “Violetes imperials”, que va agradar molt. Però quan estava rodant una altra, en 1936, es va iniciar la Guerra Civil i tots els seus plans es van ensorrar. Després de la Guerra Civil, va donar principi la Segona Guerra Mundial i, després, la postguerra. El món de l’espectacle, com tot, va quedar arruïnat. I quan un temps després va començar a recuperar-se les modes havien canviat.

Raquel Meller, que ja no era jove, es va casar per segona vegada i es va instal·lar a Barcelona amb els dos fills que va adoptar. Va tornar als escenaris, però els seus temps de glòria havien passat. Va treballar cada vegada menys, fins que finalment es va retirar. Quan va morir, en l’estiu de 1962, portava temps “oblidada”. No obstant això, el seu enterrament va ser multitudinari. Va assistir una gran munió. Tota la premsa va publicar la notícia i es van multiplicar els homenatges en record d’una dona, aragonesa, que només uns anys abans havia estat una de les cantants i actrius més aplaudides a tot el món.

Referències

  • Javier Barreiro (1992): Raquel Meller y su tiempo. Zaragoza: DGA.
  • María Dolores Calvo Romero (2004): Raquel Meller, una mujer, una artista. Zaragoza: DPZ.
  • Antón Castro (1993): “Raquel Meller, el alma del cuplé”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados(186-191). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Enrique Gómez Carrillo (2009): Raquel Meller. Madrid: Reino de Goneril.
  • Diccionario Biográfico Español, Real Academia de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/12541/francisca-marques-lopez

Activitats didàctiques

Raquel Meller i l’Espanya de la seva època

Durant la infància i joventut de Raquel Meller, Espanya i la resta del món van viure una convulsa etapa política i social, que a més va conèixer una revolució tecnològica com mai abans en la història havia succeït. Als països més desenvolupats es va començar a estendre l’ús de nous invents que canviarien definitivament els costums i les formes de vida: l’electricitat, l’aigua corrent, el telèfon, la ràdio, l’automòbil, els avions… També aquesta etapa veuria el naixement d’altres fenòmens socials, com els esports o la psicoanàlisi.

Cronologia de la vida de l’artista i cronologia dels esdeveniments polítics i socials a Espanya, des del naixement de Raquel Meller fins a la seva època daurada.

1888 Raquel Meller neix a Tarassona, Saragossa. 1888 Exposició Universal de Barcelona.
Fins a 1900, educació a Montpeller, amb una tia monja. 1898 Desastre colonial. Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Illes Filipines.
1908 Debut en un modest music hall com a cantant de cuplet amb el nom de la Bella Raquel. 1909 Setmana Tràgica de Barcelona desencadenada per l’enviament de tropes al Marroc.
1911 Primera figura en el teatre Arnau de Barcelona, com Raquel Meller, gran èxit. En 1912 l’empresa de discos Odèon la contracta per als seus primers enregistraments. 1912 Assassinat del president del govern José Canalejas. Es frenen les reformes polítiques liberals per a acabar amb el caciquisme i el frau electoral.

1914 -1918 Enlairament de la carrera de Raquel Meller. Actuacions per tot el país i gran nombre d’enregistraments.

Estrena les seves dues cançons més emblemàtiques, compostes per José Padilla: El reliquiari i La violetera. Es van popularitzar a tot el món.

1914 – 1918 Primera Guerra Mundial.

Espanya neutral. Conseqüències econòmiques i socials: augment de la producció industrial espanyola per als països bel·ligerants. Pugen els preus i no els salaris. Carestia dels productes de primera necessitat. Motins i conflictes laborals.

1919 – 1930 Primers triomfs a París i Amèrica. Èxits al cinema mut: Violetes imperials i Carmen.

1926 Gira pels EUA Coneix a Charlie Chaplin. Filma quatre dels seus grans èxits musicals en un curt sonor a Nova York. La pel·lícula es va exhibir en 1927 sent la primera vegada que es va sentir cantar en castellà al cinema mundial.

1919 – 1930 Període de crisi econòmica i social a Espanya. Desastre de Annual al Marroc. Dictadura de Primo de Rivera.

Renaixement cultural en el primer terç del segle XX. En literatura: Generació del 27. En música: Isaac Albéniz, Enrique Granados, Joaquín Turina i Manuel de Falla. En pintura: Pablo Picasso, Salvador Dalí i Joan Miró. En cinema: Luis Buñuel.

Observa les dues columnes Creus que en la vida de l’artista repercuteixen els fets històrics que se succeeixen al país? Per què?

Què és el cuplet? Origen i evolució

A mitjan segle XIX, apareix la revista musical. Es tracta d’una successió de números musicals amb un fil argumental comú l’origen del qual es troba a França i els Estats Units. Fins llavors l’únic entreteniment teatral amb música era l’òpera o la sarsuela.

Amb el temps, entre aquests números musicals van triomfar els que tenien un contingut murri, amb cançons de lletres amb dobles sentits i artistes procedents de les classes  baixes amb suggeridors vestits que deixaven veure part del seu cos. Per als més conservadors, suposaven una amenaça per als bons costums. Però el seu èxit va ser multitudinari.  El cuplet i la tonada van protagonitzar la música popular en la primera meitat del segle XX, amb cantants tan admirades com La Fornarina, Tórtora València, La Camelia, La Goya… Entre totes elles destacarà Raquel Meller, que va evolucionar cap a una mena de cançó diferent, “culta, moral i de bon gust”, amb arguments dramàtics, que agradaven a tota mena de públics.

Has escoltat alguna vegada algun cuplet? Investiga en internet quin tipus de cançó és. Pregunta’ls als teus avis o a alguna persona gran del teu entorn si coneixen el que se sent en els enllaços que tens a continuació. El primer és amb la veu de la mateixa Raquel Meller, remasteritzada. El segon, és la mateixa cançó interpretada per una cantant més moderna.

Què et sembla la lletra? Reflecteix la vida de l’època en què es va escriure. L’Espanya del seu temps.

Creus que podria tenir èxit avui dia? Raona la teva resposta. Es podria convertir en un rap? T’atreveixes a intentar-ho?

Una fama planetària

Raquel Meller va ser famosa a tot el món. Pintors, escriptors, músics i actors de tots els països van lloar les seves actuacions musicals i cinematogràfiques.

Llegeix algunes de les crítiques que es van publicar sobre ella:

Juan José de Soiza: Al principi us gela aquella chiquilina d’ivori. Tremolosa. Pàl·lida. Ullerosa. Té el rostre de verge bizantina… Surt a escena com si caminés pel carrer… comença a cantar com si no cantés per al públic. Canta per a ella mateixa, amb la mateixa suavitat amb què conversa. Us sorpreneu que aquesta noia tingui l’obligació d’entusiasmar-vos. Aquesta és la cèlebre, commovedora de públics britànics? No pot ser… Canta per a ella com si cantés sotto voce. I a mesura que canta us interessa més aquesta silueta de novel·la. Veieu que el seu rostre es transforma sense arrugar-se. Somriu sense obrir la boca. S’estremeix d’espanto sense fer una ganyota. Us sembla que crida i està parlant en secret. Plora i plora amb llàgrimes… Què és això? La seva veu llavors s’estira, s’allarga, arriba fins als últims racons del teatre i traspassa el vestíbul sense que Raquel hagi deixat de cantar en veu baixa… Us fa l’efecte que us canta a cau d’orella, confidencialment. I aquest és el secret del seu art. Creieu a ulls clucs que aquesta doneta pàl·lida, nerviosa, de vestit barat, que us parla de les penes que sofreix, d’aquestes que gaudeix, de l’amor que desitja, és allí en el teatre per a vosaltres solament.

Álvaro Retana: Quina espiritualitat en la seva aparició desembolicant el cantable i, sobretot, en fer mutis! Creuava per l’escena com una criatura d’aquestes que només veiem en somni, en una realitat esvaïda com el fum. La delicadesa amb què s’embolicava en un xal d’encaix i la malalta tendresa amb què es retirava lentament! No hi ha ploma per a descriure l’emoció que l’auditori experimentava…

Sebatián Gasch: …va triomfar a tot el món cantant en espanyol. Cap altra artista ha guanyat la seva fama. Ningú va fer per Espanya el que ha fet Raquel amb només dir les seves tonades. En el que va de segle cap altra ha aconseguit elevar la cançó al rigorós d’art, un art fet de coses petites i molt profundes, de misteri, i també de lluminositat. Raquel ha estat única.

Percy Hammond: Poc importa comprendre o no l’espanyol; la força de l’expressió és tan tangible i real que manté tot l’auditori fetillat.

I alguns dels comentaris que li van dedicar importants personalitats:

Armando Palacio Valdés: Tinc més d’un deute contret amb Raquel Meller. En hores tristes de tedi i desencantament, quan el món m’apareixia desert i buit, vaig ser al teatre a veure-la actuar sobre les taules. La seva bellesa singular, el seu art amable, ingenu, serè, el timbre angelical de la seva veu, la càndida malícia dels seus gestos, van refrescar la meva ànima; va florir l’alegria en el meu cor i em vaig reconciliar amb la vida.

Cecil B. de Mille: És la màscara de la tragèdia.

Sarah Bernhardt: És una artista de gran raça. Vull fer constar públicament la meva eterna gratitud per l’hora inoblidable que li dec.

Aldous Huxley: És la més refinada, la més notablement aristocràtica intèrpret que jo hagi vist mai. És el llenguatge de la passió.

Saps qui van ésser Armando Palacio Valdés, Cecil B. de Mille, Sarah Bernhardt i Aldous Huxley? Busca informació sobre les seves vides i la importància que van tenir en els seus respectius àmbits.

Raquel Meller, estrella cinematogràfica

Resulta paradoxal que Raquel Meller, que va aconseguir el seu èxit com a cantant, aconseguís la seva màxima popularitat en l’època com a actriu de cinema mut.

En els anys 20 del segle passat els discos tenien una difusió reduïda i la ràdio havia arribat a poques llars. No obstant això, milions de persones s’amuntegaven a les sales de cinema per a contemplar els muts rostres de les grans estrelles del cel·luloide: Rodolfo Valentino, Gloria Swanson

Aquest fenomen no era nou. Els admiradors i fans ja existien en el teatre, l’òpera i els espectacles de varietats. L’expressivitat amb què acompanyava les seves actuacions en l’escenari va facilitar a Raquel Meller el seu triomf com a actriu. Interpretava les cançons d’una forma teatral, les vivia. I igual que enlluernava en els teatres fascinava en la pantalla gran, però amb una repercussió molt major.

Investiga quals van ser les seves principals pel·lícules, on les va filmar i l’èxit que van tenir. Va arribar a protagonitzar alguna pel·lícula sonora?

Visualitza fragments d’aquestes pel·lícules i comenta què et sembla com a actriu.

Raquel Meller, en convertir-se també en una estrella del cinema, va arribar a ser una autèntica “celebrity” de l’època. Ella mateixa controlava la seva imatge i tot el que volia que sortís en la premsa i el que no.

La veu gravada

A la fi del segle XIX comencen els primers experiments per a aconseguir l’enregistrament del so i la seva posterior reproducció. Els primers sistemes eren mecànics, com el fonògraf i el gramòfon.

Cerca informació sobre aquests invents Quan es van inventar? Qui els va inventar? Com era el seu funcionament?

Entre 1920 i 1925 es va introduir l’ús de l’electricitat per a gravar i reproduir els sons –que va reemplaçar per complet al registre mecànic– i es van incorporar els tres components bàsics del sistema modern: El micròfon, que recull el senyal sonor i el converteix en impulsos elèctrics. L’amplificador, que augmenta la potència del senyal elèctric procedent del micròfon. I l’altaveu, que rep el senyal elèctric de l’amplificador i el transforma de nou en ones sonores.

Raquel Meller va començar a gravar les seves cançons en 1912 amb el sistema mecànic, encara sense utilitzar micròfons, enfront d’unes grans botzines que recollien els sons i els transmetien a una habitació contigua, on quedaven gravats en cilindres de cera, que posteriorment es transferien a discos fets de pasta. Raquel Meller va gravar més de 200 títols amb aquest procediment. Més tard gravaria de nou alguns dels seus títols més populars amb el sistema elèctric.

Creus que l’evolució en els sistemes d’enregistrament va poder afavorir la carrera artística de Raquel Meller? Explica per què.

La qualitat de reproducció de la música de llavors, té alguna cosa a veure amb l’actual, amb Dvds, Spotify, mòbils, xarxes socials, etc.?

El seu declivi i el seu llegat

Durant la seva llarga carrera artística Raquel Meller va contribuir amb incomptables institucions benèfiques a Espanya, França, Bèlgica, el Regne Unit, els Estats Units i altres països. Entre les seves possessions més estimades guardava dedicatòries signades pels reis d’Espanya, Anglaterra i Suècia, pels presidents de França, l’Argentina, els Estats Units, etc., a part de les benediccions apostòliques dels Papes Pius XI i Pius XII i molts altres reconeixements que se li van atorgar a través dels anys per la seva labor filantròpica.

No obstant això, després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial els espectacles i pel·lícules de Raquel Meller van anar perdent l’atenció del gran públic. El lloc privilegiat que havia mantingut durant tant de temps ara el compartien noves estrelles de la cançó, entre elles Imperi Argentina, Estrellita Castro i Concha Piquer. Un nou gènere musical anomenat cobla s’havia establert fortament a Espanya en el gust popular. A poc a poc Raquel va anar desapareixent de la vida pública i aviat tant el cuplet com ella van ser considerats anacrònics.

Va arribar a gravar més de quatre-cents temes, entre els quals El reliquiari i La violetera es van fer universals. Va rodar pel·lícules nombroses al mig món, especialment a França i Espanya, entre les quals destaquen:

      • Els arlequins de seda i or (Ricardo de Baños, 1919), refós més tard sota el títol de la gitana blanca.
      • Rosa de Flandes (Henry Roussell, 1922).
      • Violetes imperials (Henry Roussell, 1923).
      • La terra promesa (Henry Roussell, 1924).
      • Ronda de nit (Marcel Silver, 1925).
      • Nocturn (Marcel Silver, 1926).
      • Carmen (Jacques Feyder, 1926).
      • La verinosa (Roger Lion, 1928).
      • Tarda de Corpus, La dona del torero, Flor del mal i El noi de la mare (1930), per a l’estatunidenca Fox Movietone.
      • Violetes imperials (Henry Roussell, 1932), versió sonora.
      • Lola Triana (inacabada, 1936).

Va ser admirada per intel·lectuals i artistes i va servir de model als més famosos pintors espanyols de la seva època, com Romero de Torres i Joaquín Sorolla.

Retrat de Raquel Meller, per Joaquín Sorolla

Busca informació sobre una de les cantants espanyoles actuals més populars a tot el món: Rosalía. Fes un breu resum de la seva carrera professional i comenta com es promociona. Creus que té la popularitat que va tenir Raquel Meller en el seu moment, més o menys? Penses que amb els mitjans que hi havia en els primers anys del segle XX per a promocionar-se hauria aconseguit la mateixa repercussió que tenen avui dia?

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: