Select Page

Miguel Fleta

La VEU, PRODIGI DE LA NATURALESA

Albalat de Cinca, 1897 – Coruña, 1938

El que anava a ser el més gran tenor de la seva època, admirat al mig món, va néixer com Miguel Burro Fleta, fill de Vicente i María, en una humil família de llauradors. Petit de molts germans, des de molt nen, sense anar a escola, va haver de treballar de pastor, en feines agrícoles i, més tard, com a peó en les obres del canal d’Aragó i Catalunya i portant fruites i hortalisses a Saragossa. El seu avi i el seu pare tenien una especial inclinació i facilitat per a la música. Vicente Burro tocava diversos instruments (pel que sembla, feia gala d’això en un modest cafè que regentava en Albalat) i va animar al seu fill Miguel, que cantava en la rondalla del poble, a seguir aquest rumb. Va trobar dos grans mestres en Lázaro Uriol, que li va ensenyar solfeig, i el gran cantor de jota Miguel Asso.

Vida

Abans de complir els vint anys, Miguel va destacar, malgrat no guanyar, en un certamen de jota en Villanueva de Gállego. Al poc, va marxar a Barcelona, a casa del seu germà Vicente per a estudiar cant. Una professora del Conservatori del Liceu va intervenir a favor seu per a facilitar la seva admissió. Es tractava d’una antiga soprano, la belga Luisa Pierrick, que va endevinar en aquesta veu sense conrear unes possibilitats infinites. Diuen que va comentar: “Té veu de carn i de sang”. No s’equivocava: va polir aquest diamant, al qual va ensenyar idiomes, tècniques vocals, cultura humanística… i Miguel va aprendre ràpid. També va sorgir l’amor entre tots dos, que compartirien set anys de vida en comú i dos fills, Miguel i Alfonso.

A la fi de 1919, Pierrick considera que Miguel ja està llest per a entrar en escena. Alguns biògrafs han pensat que va ser una decisió una miqueta precipitada: al jove li faltava una formació més reposada i consolidada, amb millors fonaments tècnics i de ritme, però el talent natural no semblava compatible amb la paciència. La seva mentora i companya negocia el debut a Trieste amb la companyia de Battistini, en l’òpera Francesca dona Rímini de Riccardo Zandonai. El compositor va quedar impressionat pel torrent de veu del tenor novell i pel sentit dramàtic i passional que imprimia al seu personatge, l’actuació del qual va constituir un èxit rotund. En aquesta temporada a la ciutat adriàtica també va intervenir en el Manon de Puccini i en l’Aida de Verdi. Amb la companyia va viatjar a Viena, i la capital austríaca va caure rendida als seus peus després d’assistir a la seva participació en Tosca de Puccini. El seu autor va quedar impressionat pel talent de l’aragonès, a qui van començar a ploure contractes.

La seva veu

Es van sumar Budapest, Praga, MontecarloZandonai li va reclamar per a l’estrena mundial a Roma de la seva òpera Giulietta e Romeo al febrer de 1922. Durant aquest any va debutar a Madrid i va creuar l’Atlàntic, triomfant a l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil, Cuba i Mèxic. Més tard, en el Metropolitan de Nova York i en altres temples del bel cant, s’aplaudia i venerava al tenor. El Radamés en Aída, el Rodolfo en La Bohème, el don José en la Carmen de Bizet… són, entre molts altres, creacions immortals en la veu de Fleta. A més, mantenia una intensa activitat d’enregistrament, i no sols d’obres operístiques: també va deixar per a la posteritat peces de sarsuela, jotes i altres cançons populars… que (com la seva “Rosella”, per assenyalar alguna) avui encara poden ser gaudides.

Milà

Milà va ser un dels llocs emblemàtics en la seva carrera. En La Scala va triomfar amb el Rigoletto” de Verdi, a les ordres de Toscanini (amb qui va mantenir fortes discussions a l’hora d’interpretar “La donna è mobile”). I aquest mateix lloc, també sota la batuta del mateix director, va marcar el seu moment cim: l’estrena de Turandot” el 25 d’abril de 1926. Puccini havia mort sense poder acabar l’òpera (en una tasca que va completar Franco Alfano), i el seu record va inundar d’emotivitat l’estrena. Nolieja en el paper del protagonista, Calaf, va meravellar als presents.

Però a partir d’aquí va començar el seu declivi. A la ruptura amb Luisa es va sumar una faringitis aguda que el va obligar a cancel·lar alguns contractes. Quan es va recuperar, ja no era el mateix: la seva veu havia perdut el característic timbre sedós. També va haver-hi influències i decisions financeres desafortunades i despeses supèrflues. Va reorganitzar la seva vida al costat d’una jove de Salamanca, Carmen Mirat, amb qui es va casar i tindria quatre fills més; va reprendre gires, va actuar al Japó, la Xina, Sud-amèrica… però molts veien en aquest Nolieja una ombra de l’anterior.

En la dècada de 1930, Miguel Fleta es va deixar seduir pels missatges de José Antonio Primo de Rivera i es va afiliar a Falange Espanyola. Des del seu cotxe llançava fulls volants en vespres de les eleccions de febrer de 1936, en les quals guanyaria el Front Popular. Alineat de manera incondicional en el cop d’estat contra la República, anima a les tropes revoltades i col·labora en campanyes de propaganda. Va ser un dels falangistes que van traslladar al cementiri de Salamanca el fèretre de Miguel d’Unamuno. Un trastorn en el funcionament dels seus ronyons, una uremia, va posar fi a la seva vida molt aviat, tan sols uns mesos després d’haver complert els quaranta anys. Fleta va ingressar jove en la immortalitat.

Referències

Activitats didàctiques

El poble de Miguel Fleta

 

Malgrat les dificultats econòmiques de la seua humil i nombrosa família, el petit Miguel va trobar un ambient propici per a reforçar un talent musical que li venia de naturalesa. Els seus anys d’infància en Albalate van ser fonamentals per a consolidar el seu futur.

Situa Albalate de Cinca sobre un mapa d’Aragó. A quina província i comarca pertany? De quina forma es recorda a Miguel Fleta en Albalate?

El cantor de jota

Persona molt influent en els primers moments musicals de Fleta, Miguel Asso va ser un dels grans cantants de jota en el pas del segle XIX al XX. Ell procedia del saragossà barri de Sant Pau, igual que el seu rival i amic Cecilio Navarro. Aquest barri, anomenat El Ganxo, també seria bressol d’un altre gran jotero d’una generació posterior. No et direm de qui es tracta: busca-ho, i de pas relaciona altres grans cantors y cantores de jota del segle XX amb les seves localitats de naixement.

 

  1. José Oto                                         a) Tauste
  2. Felisa Galé                                    b) Andorra
  3. Pascuala Perié                             c) Nuez de Ebro
  4. Jesús Gracia                                d) Saragossa (El Ganxo)
  5. José Iranzo                                   e) Lécera

 

Solucions: 1-d; 2-a; 3-c; 4-e; 5-b

Fleta i el seu Pigmalión

Busca informació sobre el mite de Pigmalión. Creus que la biografia de Miguel Fleta pot recordar-nos a aquesta història? Per què? Qui seria Pigmalión i qui Galatea?

El concepte també s’aplica a un efecte que s’estudia en Psicologia i Pedagogia que té una lectura positiva i una altra negativa. Quin d’aquests dos vessants creus que predomina en la vida d’aquest gran tenor?

Busca informació sobre algunes referències culturals a aquest mite grec:

      • Obra de teatre de George Bernard Shaw.
      • Pel·lícula britànica de 1938, i una versió més coneguda: My fair lady, dirigida per George Cukor(1964), amb Rex Harrison i Audrey Hepburn.

Les veus en Òpera

Cerca la definició de “tessitura”. De quin idioma procedeix? Cerca altres paraules relacionades amb la música que tinguin aquest mateix origen.

Per exemple: allegro, adagi, mezzo forte, arpegi, vibrato…  totes elles de l’italià.

Ordena de més aguda a més greu les tessitures en els diferents registres de veu masculina:

Bajo – Tenor – Contratenor – Baríton

Solución: contratenor – tenor – baríton – bajo

El bel cant

Miguel Fleta va donar una personalitat única a les seves interpretacions, dotant als seus personatges d’una gran emoció i dramatisme. Alguns compositors que han passat a la gran història de l’òpera reclamaven la presència de l’aragonès en les seves estrenes. Valent-te d’algunes informacions que donem en la biografia, i d’altres dades que pots buscar en internet, completa aquest quadre de personatges als quals va donar vida, amb les seves obres i autors corresponents.

 

Personatge Obra Compositor
Duc de Màntua
Bizet
Tosca
Calaf Puccini
Aida
Rodolfo
Giulietta e Romeo Zandonai

 

Solucions:
Duc de Màntua – Rigoletto – Verdi
Don José – Carmen – Bizet
Mario Cavaradossi – Tosca – Puccini
Calaf – Turandot – Puccini
Radamés – Aída – Verdi
Rodolfo – La bohème – Puccini
Romeo – Giulietta e Romeo – Zandonai

 

Miguel Fleta va gravar nombrosos registres sonors. Et donem pistes sobre alguns d’ells, que poden localitzar-se fàcilment en plataformes en lliure accés com Youtube. Per exemple (entre altres que pots buscar):

Et sona alguna d’aquestes melodies? Què et sembla? encara que no estiguis molt acostumat o acostumada, potser t’inspira alguna sensació, segur que et mou alguna cosa per dins… La paraula “emoció” es relaciona amb “moviment”, el “emotiu” és “motor” de moltes coses…

Un personatge amb ganxo

Miguel Fleta va ser molt popular. Podria assemblar-se a figures actuals del pop i del rock. Els seus gires per Sud-amèrica aixecaven passions (aquí Fleta va donar nom a una marca de gelats, per exemple). Cròniques de diaris a tot el món parlen d’aclamacions al carrer. A Cadis, després d’una representació de La Bohème en 1925, es van amuntegar centenars de persones que l’havien escoltat per la ràdio i, sense deixar-li pujar al seu cotxe, li van portar a coll i en volandas del Teatre Real al seu hotel.  En aquest mateix any, durant la representació de Carmen en el Liceu de Barcelona, alguns cinemes i teatres de la ciutat van interrompre les seves funcions per a retransmetre per telèfon el moment en el qual Fleta escometia la romança “La fleur que tu m’avais jetée

Malgrat l’elitista que ha estat tradicionalment el món de l’òpera, va haver-hi factors que van ajudar a convertir a Miguel Fleta en un ídol de masses. El seu amplíssim treball en enregistraments sonors, la seva multitud de registres sense fer escarafalls de gèneres més populars, l’expansió de la ràdio en la dècada de 1920… van afavorir tot això. A més d’encarnar el triomf d’una persona del poble (un fill de llauradors), ell mateix era una persona simpàtica, impetuosa (amb un punt d’inconsciència), i tot això ajuda.

Les seves noces a Salamanca amb Carmen Mirat en 1927 van ser tot un esdeveniment social: fins i tot va donar per a un documental. Més enllà d’això, les aparicions cinematogràfiques de Miguel Fleta són molt escasses. Crida l’atenció que un personatge tan popular, tan al punt de la importància dels mitjans de comunicació social, no tingués més protagonisme al cinema: tan sols val la pena destacar-se la pel·lícula Miguelón o l’últim contrabandista (realitzada per l’aragonès Adolfo Aznar i Hans Behrendt, i amb banda sonora de Pablo Luna) i una breu intervenció en la pel·lícula Gegants i capgrossos, de Florián Rey.

Busca informació sobre els cineastes Adolfo Aznar i Florián Rey: els dos eren de La Almunia de Doña Godina; el segon va tenir una carrera més prolongada, va ser un director molt reeixit. Té alguna pel·lícula de tema aragonès? Investiga sobre ella (on es va rodar, quina història contava, qui la protagonitzava).

La seva vida pública i les seves opinions es relacionen amb una evolució política complexa i contradictòria. Va cantar el “Cara al sol” (himne falangista), però també el “Himne de Reg” i “La Marsellesa”, que tenen una identificació més republicana. Li va tocar viure temps molt turbulents, i no és fàcil jutjar-li per les seves actituds, especialment perquè la seva mort tan jove impedeix traçar un recorregut ideològic més complet. Ningú sap quina evolució hauria portat d’haver viscut durant la dictadura de Franco: s’hauria desenganyat i convertit en un antifranquista, com van fer notables falangistes de primera hora?, s’hauria acomodat en el règim? Millor és deixar-lo descansar i gaudir d’aquesta veu excepcional amb frasejo, amb “aire” i amb prodigiosa carnalitat.

La saga dels Fleta

Malgrat la prematura mort de Miguel Fleta, la música va seguir molt lligada al seu cognom. El seu fill gran, Miguel, va ser agent artístic i professor de cant (faria classes a la gran Montserrat Caballé) i Alfonso es va dedicar també a la cançó lírica com “Pierre Fleta”.

La seva vídua Carmen Mirat es va preocupar que els seus fills rebessin formació musical. Entre ells, van destacar Elia i Paloma, que van formar un duo de música lleugera. Les Germanes Fleta van triomfar durant la dècada de 1950 a Espanya i a Cuba, sobretot en la ràdio, amb grans èxits com “El chacachá del tren” (cançó que ha tingut moltes versions). Després de deixar Paloma la música, Elia va prosseguir la seva carrera en solitari, més vinculada al jazz, durant bastants anys. Paloma es va establir als Estats Units, i el seu fill desenvolupa un singular rock acústic sota el nom artístic de Kirk Fleta, lluint el cognom del seu avi.

Un altre fill del tenor, Javier, va tenir incursions musicals com a baríton i com a intèrpret en espanyol de cançons de pel·lícules i sèries nord-americanes. El petit, Miguel Ángel, es va instal·lar a Colòmbia i dues filles seves van formar el duo Elia i Elizabeth, pioneres del funk soul del Carib amb alguna cosa de psicodelia, en una carrera breu però intensa i molt apreciada en la primera meitat dels anys setanta. El seu tema “Tot en la vida” forma part de la banda sonora de la sèrie Narcos de Netflix. La colombiana Paula Arenas, casada amb un besnet seu, fa música melòdica i en 2021 va ser nominada a quatre grammy llatins.

Busca informació sobre els estils musicals que s’han citat en aquest apartat: música lleugera – jazz – funk – soul – rock acústic.

Et sona algun d’ells? Pregunta a casa sobre aquests estils… coincideixen amb gustos musicals dels teus familiars?

Aquestes dues cançons d’Elia i Elizabeth són de fa gairebé cinquanta anys, no et semblen fins a un cert punt actuals?

Últimes notícies de Miguel Fleta

En 2018, el IAACC Pablo Serrano va acollir l’exposició “Miguel Fleta. L’home i el mite”, comissariada per Sergio Castillo i Alejandro Martínez.

En la tardor de 2021 es va estrenar en el Teatre Principal de Saragossa: Miguel Fleta, Gloria i Passió, espectacle líric de creació, sobre un guió original de Patrick Chiuzzi, a partir d’una coreografia de Miguel Ángel Berna, i direcció musical de Miguel Ángel Tapia.

Busca notícies sobre aquesta estrena, alguna crítica, entrevista o comentari periodístic… segur que t’ajuda a incorporar algun matís sobre un dels aragonesos més universals del segle XX.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: