Muniesa, 1628 – Roma, 1696

Referències

• • Antón Castro (1993): “Miguel de Molinos. El tormento de la nada”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (108-113). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Molinos
  • Jesús Ezquerra (2014): El profundo de la nada. El desapego de Dios en el místico aragonés Miguel de Molinos. Zaragoza, IFC.
  • Francisco Martín, Miguel Ángel Motis (2019): Miguel de Molinos. Heterodoxia, mística y escritura. Muniesa-Utrillas, Centro de Estudios Miguel de Molinos, Comarca Cuencas Mineras.

El misticisme

Com veus, aquestes característiques coincideixen amb el que hem conegut de la seva vida i pensament. Miguel de Molinos prossegueix una llarga tradició mística, que en els territoris hispànics tenia una forta implantació des de segles enrere. El misticisme no sols correspon al món cristià, sinó que compta amb significatius exponents musulmans i hebreus.

Busca informació sobre aquests termes: Sufisme / Càbala

La tradició mística està acollida sota diferents credos i confessions religioses. Moltes vegades camina pels seus marges i corre el risc de ser tinguda per perillosa si hi ha defensors del dogma tan rigorosos i estrictes que consideren que les visions alternatives o una mica “diferents” ataquen directament el nucli de la fe.

Cerca la definició de: Dogma. Creus que el dogmatisme és contrari a la llibertat de pensament? Redacta una breu explicació sobre aquestes qüestions en poques línies. La biografia de Molins pot ajudar-te a exemplificar-ho, però també les entrades que tenim en aquesta web entorn de Miguel Servet i (encara que de forma no tan crua) Baltasar Gracián.

Abans que Molins, molts religiosos havien seguit aquesta senda mística cristiana que tan bé (i amb gran qualitat literària) personifiquen Sant Joan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús. Aquests dos autors van ser glorificats i canonitzats malgrat que deien coses que podrien haver estat interpretades de forma retorçada. De fet, tampoc els van faltar problemes en vida i es van trobar en moltes ocasions amb la censura i la intolerància.

Encara que l’autor va morir en 1591, aquesta obra no va ser publicada fins a 1630. A què creus que va poder haver-se degut? Et sembla que els poemes del Càntic espiritual són molt religiosos segons “el rigorós”… o tal vegada les maneres d’expressar-se indiquen una altra cosa?

Algunes pistes: aquest poeta parla d’amor, de bellesa, d’esbarjo… assimilant-los al diví. Això (i altres coses) van ficar en problemes a Juan de la Cruz en la seva ordre, la dels carmelites, li va costar presó… encara que finalment va poder desenvolupar la seva obra.

Com diuen Martín i Motis, el misticisme de Miguel de Molinos “res tenia que no hagués rebut d’antic l’aprovació de l’Església en els escrits dels grans místics espanyols i de sant Francesc de Sales, abandonant tot aparell d’èxtasi i visions molt abundants en els escrits de santa Teresa, reduint el seu camí de perfecció a l’ideal brahmánico de l’anihilació del sentit i l’enteniment, el silenci o mort místics, on s’esvaeix la paraula, el pensament i la voluntat i parla Déu amb l’ànima i li ensenya la més alta saviesa”.

Però el capellà turolense no va comptar amb el beneplàcit que sí que van tenir altres místics. No sols això, sinó que va ser castigat molt durament. L’acostament a la divinitat mitjançant la contemplació com a anihilació i recolliment, l’oració de la quietud, la suspensió de la paraula i l’enteniment… tot això caurà sota la sospita teològica. La desgràcia de Molinos va ser que la seva popularitat, l’èxit que tenien les seves doctrines va atreure enveges en la cúria papal, moguda per interessos polítics.

La Companyia de Jesús exercia un poder immens a Roma i en gran part de la cristiandat. La seva influència era immensa en el doctrinal i en l’educatiu, i les doctrines tan seguides de Molinos eren un obstacle. Això explica els atacs furibunds que li van portar a ser processat. La Inquisició espanyola va acollir amb satisfacció la condemna del molinosisme (que estava molt estès a França, Itàlia i Espanya) i del seu líder i seguidors.

Potser, en rebutjar i castigar les doctrines quietistes de Molins, l’Església catòlica va perdre l’ocasió d’haver-se acostat a una comprensió més universal del fet religiós.

Un paral·lelisme, relacions “reals” i influències de Miguel de Molinos

Altre il·lustre aragonès a Roma

Unes dècades abans, un altre aragonès, aquest de Peralta de la Sal, havia deixat a Roma un rastre important. José de Calasanz (1557-1648) és un dels grans noms de la història de la Pedagogia. Va ser a la ciutat dels papes on va emprendre les iniciatives que van fructificar en la creació d’escoles gratuïtes i populars. El fundador de l’Escola Pia, amic i valedor de Galileu i de Campanella, també se les havia vist amb els jesuïtes, que no veien amb bons ulls les alternatives al seu monopoli educatiu.

Explora en la biografia de Josep de Calasanz i resumeix les seves aportacions a la història de l’educació.

Cristina de Suècia, una reina diferent

Miguel de Molinos va mantenir una intensa relació, sobretot epistolar, amb l’ex regna Cristina de Suècia (1626-1689). Dona d’una gran inquietud intel·lectual (en la seva joventut havia anomenat al filòsof René Descartes a la seva cort a Estocolm), després de la seva abdicació i posterior conversió al catolicisme, havia viscut entre Roma i altres ciutats europees. S’havia destacat per la seva llibertat de pensament (el que l’atreia no poques crítiques en l’ambient romà, molt conservador) i es va sentir atreta pel quietisme proposat per Molins.

Cristina de Suècia és un personatge molt interessant perquè va trencar molts motlles en la seva època. Va nedar contra corrent en qüestions molt sensibles (com la religiosa, en renunciar a la ferma tradició protestant de la seva dinastia, o els rols de gènere i afectiu-sexuals als quals va desafiar). Explora una mica en la seva biografia. Hi ha un clàssic del cinema de tots els temps: la pel·lícula La reina Cristina de Suècia (1933). Té una trama romàntica més aviat edulcorada, però només per veure la manera en què omple la pantalla la gran actriu Greta Gràcia… val la pena. Es pot accedir a ella fàcilment en diferents plataformes. Més recent, de 2015, també se centrava en la seva figura la pel·lícula canadenca Reina Cristina Armas Rojas (basada en l’obra de teatre La Regni-Garçon).

Autor influent

Miguel de Molinos ha influït en les obres literàries de Ramón María del Valle Inclán (qui en el seu llibre El llum meravellós aborda qüestions relacionades amb la reencarnació i el karma) i Ramón J. Sender (especialment, en la seva novel·la El botxí afable). També, de forma molt nítida en María Zambrano (parla del no-res com a “exercici creador”, cerca l’ideal en la veritat). Aquesta gran filòsofa, que va reflexionar sobre les relacions entre el diví i el poètic, recull en molts dels seus llibres (entre ells, Clars del bosc) les idees del pensador aragonès i va publicar un article titulat “Miguel de Molinos reaparegut” (revista Ínsula, 1974), en el qual es preguntava: “No serà que la poesia sempre camina aparellada amb la mística, que sigui ella mateixa en una certa manera una mística?”.

El quietisme ha quedat tancat en un tòpic que no és exacte: la seva identificació gairebé exclusiva amb el pensament oriental. Segons Tellechea, Molinos és el pioner del lliure pensament i pare del racionalisme modern; és un teòsof emparentat amb l’Orient (…), és el cim de la mística espanyola (…) i representa una manera aragonesa de ser heretge”.

Gairebé a manera de conclusió… vist tot això amb ulls del segle XXI, no és fàcil entendre com els detalls i matisos entorn de qüestions que en el fons són tan íntimes (l’ànima, el coneixement d’un mateix, la pau interior…) podien aixecar tantes passions, portar a la mort o a la presó als qui se sortien del dogma, encara que per a res qüestionessin el subjecte autèntic de la fe. En classe podeu comparar i debatre sobre conflictes i situacions que avui dia poden recordar aquelles del passat. El tema té moltes, moltíssimes lectures.

Molinos, recuperat

Hem seleccionat quatre frases que donen pas a alguns dels primers capítols de l’obra principal de Miguel de Molinos, la Guia Espiritual.

• • Perquè Déu descansi en l’ànima, s’ha de pacificar sempre el cor en qualsevol inquietud, temptació o tribulació.
  • Encara que l’ànima es vegi privada del discurs, ha de perseverar en l’oració i no afligir-se, perquè aquesta és la seva major felicitat.
  • No s’ha d’afligir l’ànima ni ha de deixar l’oració per veure’s envoltada de sequedats.
  • Perquè l’ànima arribi a la suprema pau interior, és necessari que Déu la purgui a la seva manera, perquè no basten els exercicis i mortificacions que ella pugui prendre per la seva mà.

La paraula “ànima” apareix en les quatre frases: per què creus que li dona tanta importància? Creus que el missatge és optimista o pessimista? Dona esperances, dona consells? Assenyala obstacles i inconvenients? Creu que poden superar-se?

Encara que sigui poc conegut, pot dir-se que Miguel Molinos pot ser apreciat des de l’actualitat perquè aborda qüestions universals que preocupen l’ésser humà des del principi dels temps. Se sigui creient o no… sempre hi ha una part de nosaltres que en algun moment, per fugaç que pugui ser, cerca una explicació transcendent, una petita llum, una connexió amb un una cosa ideal… “I pobre home en somni / sempre buscant a Déu entre la boira”, deia el gran poeta Antonio Machado (poema “És una tarda cendrosa i mústiga”, en Solituds, Galeries i altres poemes, 1907).