Select Page

Alfons I el batallador

UNA VIDA ESPASA EN MÀ

?, cap a 1073 – Poleñino, 1134

Quan era nen, Alfons no sabia que anava a ser rei. El seu pare, Sancho Ramírez, era rei  d’Aragó i Pamplona, però ell tenia diversos germans majors que anaven a ser els qui heretessin els seus títols i les seves terres. Alfons era fill de la segona esposa del monarca, una noble d’origen francès anomenada Felicia de Roucy.

Mentre la cort aragonesa feia la seva vida a Jaca, ciutat que s’havia alçat com a capital del regne gràcies a un avantatjós conjunt de lleis que atreia nous pobladors, el denominat Fur de Jaca, i on s’havia començat a construir una monumental catedral, Alfonso va ser educat en l’apartat monestir de Siresa. Un noble, Lope Garcés, i un eclesiàstic, el bisbe Esteban, es van encarregar que aprengués tot el que necessitava per a convertir-se en un autèntic senyor feudal, no sols en el terreny de les armes sinó també en el de les lletres.

En morir un dels seus germans majors, Fernando, Alfons va heretar les seves tasques i quan va morir el seu pare es va convertir en perfecte ajudant del nou rei, el seu també germà Pere I. Va participar en la batalla de Alcoraz en 1096, un triomf que va permetre la conquesta cristiana d’Osca, i va ajudar al Cid en les seves lluites contra els musulmans valencians.

En 1104 va morir també, de manera inesperada, encara jove i sense fills vius, el seu germà Pere i ell va passar a ser el nou monarca, alguna cosa que en la infància ni es plantejava. Ja en el tron, va continuar l’expansió del regne d’Aragó cap al sud. Va vèncer als musulmans de la taifa de Saragossa en diferents xocs. Va conquistar Ejea, Tauste i Sádaba, i va amenaçar la capital de l’Ebre.

En aquest moment tenia més de trenta anys i encara no s’havia casat. Convenia, doncs, buscar una esposa com a única solució perquè continués el seu llinatge ja que el seu germà petit, Ramiro, havia ingressat en un convent. La triada, al final, va ser la filla d’Alfons VI de Castella, Urraca, vídua i amb un fill. A Alfons li interessava una aliança amb els castellans que li permetés lluitar contra els musulmans sense preocupar-se de tan poderós competidor.

Urraca era l’hereva al tron castellà després que el seu únic germà Sancho morís a les mans dels almoràvits en la batalla de Uclés. En els acords matrimonials es va establir que si la parella tenia algun hereu, aquest seria el rei tant d’Aragó com de Castella. Tanmateix, això no va agradar a part de la noblesa castellana, per la qual cosa es va iniciar una cruel guerra civil. Els esposos, a més, no es portaven bé. Així que, després d’uns anys d’enfrontaments, el matrimoni finalment es va desfer i Alfons va tornar a Aragó.

La seva principal obsessió va ser llavors la conquesta Zaragoza, governada pels almoràvits després de la fi del regne taifa. I cap a allí es va dirigir amb el seu exèrcit i l’ajuda de Gastón de Bearn, un noble arribat de l’altre costat dels Pirineus que havia participat en la primera Croada, que només uns anys abans havia conquistat Terra Santa.

Després de nou mesos de setge, al desembre de 1118 la ciutat es va rendir. Als musulmans que van voler se’ls va permetre partir amb totes les seves pertinences i als quals van preferir quedar-se se’ls va assentar en un barri fora del recinte emmurallat i van poder continuar vivint amb les seves lleis, els seus costums i la seva religió. La rendició de Saragossa va propiciar que altres ciutats islàmiques caiguessin aviat en mans cristianes: Tudela, Tarazona, Borja, Épila, Calatayud, Daroca… Tot el domini de l’antiga taifa de Saragossa es va ensorrar com un castell de naips i Alfons I va multiplicar per molt l’extensió del petit regne d’Aragó que havia heretat. Embravit per aquestes victòries, va dirigir una expedició de càstig cap al sud peninsular de la qual va tornar carregat d’un gran botí, presoners i pobladors per a les seves noves possessions.

En 1130 va creuar els Pirineus, per la seva part central, per a pacificar un territori que li devia vassallatge. Els almoràvits van aprofitar la seva absència per a enfrontar-se a Gastón de Bearn i al bisbe Esteban, el seu antic preceptor, que van morir en els combats. Alfons I va haver de tornar a tota pressa i es va disposar a reforçar les seves fronteres. Va conquistar Mequinenza i, en 1134, va assetjar la ciutat de Fraga. En un atac sorpresa de tropes procedents de València el famós Batallador, vencedor en mil combats, va anar greument ferit i va morir poc després sense un hereu, perquè no s’havia tornat a casar.

En el seu més que sorprenent testament, va deixar el seu regne en herència a les ordres militars de l’Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple, que havien sorgit en Terra Santa durant la primera Croada. Ell, que es considerava un guerrer de Déu, sempre havia tingut el desig d’alliberar els Sants Llocs del domini musulmà, encara que no va tenir ocasió de fer-ho.

Els nobles d’Aragó es van negar al fet que aquest testament prosperés i van negociar amb les ordres militars la seva renúncia a canvi de terres i compensacions econòmiques. Van treure del convent a Ramiro, el germà petit d’Alfons, i li van donar la corona. Pamplona es va independitzar i Ramiro va acceptar regnar a Aragó, però només fins a tenir un hereu. Així que es va casar i quan va néixer la petita Petronila es va tornar al convent. En complir els catorze anys, Petronila va contreure matrimoni amb el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV. El seu futur fill, Alfons II, heretaria tots dos dominis, quedant així unificats el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona en l’anomenada Corona d’Aragó.

Referències

  • José María Lacarra (1978): Alfonso el Batallador: Zaragoza, Guara.

  • Juan F. Utrilla (1999): El nacimiento de Aragón. Zaragoza: CAI 100.

  • José Ángel Lema Pueyo (2008): Alfonso I el Batallador, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134). Gijón: Trea.

Activitats didàctiques

Els reis d’Aragó

Arbre genealògic d’Alfons I

Observa l’arbre genealògic d’Alfons I. Cerca un fet destacat del regnat de cadascun dels reis d’Aragó. Per exemple, quines ciutats conquisten, quines batalles guanyen, on situen la capital del regne, etc. Amb això podràs apreciar com el regne va creixent amb cadascun dels seus reis.

La formació del regne d’Aragó és complexa. Té com a punt de partida el repartiment territorial que va deixar en el seu testament el rei de Pamplona Sancho III El Major entre tots els seus fills.

García va rebre el regne de Pamplona. A Fernando li va llegar el comtat de Castella, a Ramiro el d’Aragó i al menor, Gonzalo, els de Sobrarbe i Ribargorça.

Amb el temps, Ramiro va aconseguir fer-se amb els territoris dels seus germans Gonzalo i García, i va ser coronat rei d’Aragó i Pamplona. Després de la seva mort en Graus en la seva lluita contra el rei de la taifa de Saragossa, aquest títol va passar al seu fill Sancho Ramírez.

A aquest li va succeir Pere I d’Aragó, els fills del qual van morir a primerenca edat, per la qual cosa en morir va ser succeït pel seu germà Alfons I.

A la recerca d’un hereu

Llegeix el següent text i assenyala les causes de l’aliança entre Castella i Aragó a través d’aquest matrimoni i del seu posterior fracàs. Respon també a les següents preguntes: Es van unir finalment les dues corones?, quan ho van fer?, qui van ser els reis que ho van aconseguir?

Alfons I aconsegueix el tron amb 31 anys i no té ni esposa ni descendència. Però la dinastia havia d’assegurar la seva continuïtat. Per aquest motiu acorda amb diversos nobles de Castella les seves noces amb la reina Urraca, successora del difunt Alfons VI. Ella era vídua de Raimundo de Borgonya, amb el qual havia tingut dos fills, Sancha i Alfonso. L’aliança amb Castella suposava per al Batallador tenir un rival menys en les seves conquestes peninsulars contra els musulmans. I, a llarg termini, la possible unió dels dos regnes en mans dels seus hereus.

En els capítols matrimonials que Urraca i Alfons I van signar al desembre de 1109 el rei aragonès va cedir a la seva esposa castells, places fortes i dominis que li pertanyien, juntament amb la dependència i fidelitat dels homes als qui havia concedit algun “honor”. Per part seva, Urraca cedia al seu espòs tota la terra, poblada o deserta que havia pertangut a Alfons VI, juntament amb la fidelitat de quants posseïen tinences en el seu nom. L’un i l’altre van acordar que si tenien algun fill en el matrimoni, el cònjuge supervivent i després el fill de tots dos heretaria el conjunt del que pertanyia als dos. I si no hi hagués fills propis, el de Urraca amb Raimundo de Borgonya seria l’hereu.

Aquestes capitulacions van crear malestar entre alguns nobles castellà-lleonesos, que van recelar de l’aragonès i van voler posar ja en el tron al fill de Urraca, sense esperar l’arribada de nous descendents.

Durant els anys en què va estar casat amb Urraca, Alfons I va adoptar el títol que havia portat el seu sogre: “Emperador d’Hispània” i es va veure obligat a combatre en nombrosos enfrontaments pel control dels territoris castellans. Finalment, pressionat i cansat d’un matrimoni difícil i sense fills, va repudiar a la seva esposa i el papa Pasqual II va concedir l’anul·lació en 1114.

Guerres, nobles i cavallers

Les Croades

A principis de 1118, es va reunir a Tolosa un concili que va aprovar els beneficis espirituals propis d’una Croada per a una magna expedició a Saragossa, gràcies a la qual cosa nombrosos nobles del sud de França, veterans de la primera Croada, es van reagrupar sota el comandament d’Alfons I d’Aragó per a iniciar, el 22 de maig, el setge definitiu de la capital de l’Ebre.

Saps en què van consistir les Croades? Quan va tenir lloc la primera i amb quin resultat? En aquest vídeo podràs obtenir informació sobre el tema.

Després d’algunes escaramusses i, sobretot, d’un setge que es va prolongar fins a desembre de 1118, Saragossa es va rendir i el rei va poder entrar en la Aljafería el dia 18 i a la ciutat en la jornada següent.

Alfons I va acordar amb els notables musulmans derrotats que els qui ho desitgessin podien partir amb tots els seus béns, i que els qui preferissin romandre a la ciutat ho farien sota la protecció real. Aquests últims podien vendre les seves propietats i quedar-se amb l’obtingut però havien d’abandonar el recinte urbà per a concentrar-se en un barri extramurs, on se’ls permetria conservar la seva religió i els seus costums.

Cerca en el Google Maps on està el carrer de la Moreria a Saragossa. Cerca també el carrer Azoque. Són pròximes? D’on pot derivar la paraula Azoque? Saps com es diu el mercat a les ciutats islàmiques? Aquesta zona de Saragossa, es trobava dins o fora de les muralles medievals de la ciutat?

Saps fins quan va haver-hi comunitats musulmanes vivint a Aragó? Coneixes el nom d’alguna localitat aragonesa que faci referència a la seva primitiva població de cultura musulmana?

Amb la gran metròpoli saragossana cau tot un extens territori que permet als cristians avançar cap a l’oest i el sud, prenent importants ciutats com Tudela, Tarazona, Borja, Épila, Calatayud, Alhama, Ariza o Daroca, a més de repoblar Soria.

Els almoràvits van ajuntar un gran exèrcit per a frenar aquest avanç, però van ser derrotats en la cèlebre batalla de Cutanda.

Localitza en internet algun mapa amb les conquestes d’Alfons I el Batallador. Va variar molt l’extensió d’Aragó abans i després del seu regnat? L’Aragó actual és molt major que el que va deixar a la seva mort el rei Alfons?

El testament d’Alfons I

Alfons I va morir en 1134. Va ser ferit quan assetjava la ciutat de Fraga i va morir unes setmanes després en la localitat de Poleñino, sense haver-se pogut recuperar. El seu testament va ser el següent:

Per a després de la meva mort deixo per hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor que està a Jerusalem, i als quals vetllen en la seva custòdia i serveixen allí a Déu; a l’Hospital dels Pobres de Jerusalem; i al Temple de Salomó, amb els cavallers que allí vetllen per a defensa de la Cristiandat. A aquests tres concedeixo el meu regne i senyoriu que tinc en tota la terra del meu regne i el principat i jurisdicció que tinc sobre tots els homes de la meva terra, tant clergues com laics, bisbes, abats, canonges, monjos, nobles, cavallers, burgesos, rústics, mercaders, homes, dones, petits, grans, rics i pobres, jueus i sarraïns, amb les mateixes lleis i costums que el meu pare, el meu germà i jo mateix vam tenir fins ara i hem de tenir. Afegeixo també a la milícia del Temple el meu cavall i totes les meves armes i, si Déu em donés Tortosa, tota íntegra sigui de l’Hospital de Jerusalem.

Llegeix el testament d’Alfons I i digues què et crida més l’atenció. Com veus, sense descendència, va deixar el regne en mans dels ordes religiosos de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, del Sant Sepulcre i del Temple. Busca informació en internet sobre aquestes ordres militars i assenyala quan van sorgir, qui la van crear i quant van perviure.

Explica també com es va solucionar finalment el problema successori del regne d’Aragó després de la mort d’Alfons I.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragón en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: