Baltasar Gracián
Moralista heterodox, pessimista actiu
Belmonte de Gracián, 1601 – Tarassona, 1658
Fill del metge Francisco Gracián i la seva segona esposa Ángela Morales, el nen Baltasar va viure la seva infància a Ateca i Calatayud, on va estudiar lletres; d’aquí marxaria amb un oncle sacerdot a Toledo per a avançar en l’estudi de la lògica i el llatí. Després de passar pel noviciat dels jesuïtes a Tarragona, va aprofundir en Art i Filosofia a Calataiud i en Teologia a la Universitat de Saragossa.
Quan va ser ordenat sacerdot en 1627, disposava d’una sòlida formació que li va portar a impartir Humanitats a Calataiud i més tard a València, Lleida i Gandia. Home de caràcter difícil, la relació amb els seus companys valencians distava de ser bona. Instal·lat a Osca en 1636, l’erudit i mecenes Lastanosa va patrocinar el seu primer llibre, L’Heroi: un tractat sobre l’excel·lència a partir d’un ideal de conducta darrere d’aconseguir la puresa.
Vida
En 1639 arriba a Saragossa com a confessor del virrei d’Aragó, a qui acompanya a Madrid. No es va sentir còmode en l’ambient literari de la cort, però va fer gala de dots d’orador en les seves predicacions, va publicar la seva obra El Polític (en certa manera una continuació de l’Heroi, amb un elogi a Ferran el Catòlic) i va preparar els continguts d’Art d’enginy, tractat de l’agudesa (un tractat teòric sobre estètica literària barroca). Com gairebé tots els seus llibres, en lloc del seu nom constava com a autor un tal “Lorenzo Gracián infanzón”: d’aquesta manera evitava haver de demanar permís als seus superiors en l’ordre.
Entre 1642 i 1644 va ser vicerector del Col·legi de Tarragona, va caure malalt i es va recuperar a València, on va preparar El Discret. Aquesta guia sobre l’eloqüència, la delicadesa i la seducció que tancaria un cicle dedicat a descriure un model de comportament virtuós, seria publicada a Osca, on va tornar per a impartir classes de Teologia moral. Malgrat algunes interrupcions per a exercir com a capellà de les tropes destinades a la guerra a Catalunya, en aquests anys es va poder dedicar més a la literatura: va publicar Oracle manual i art de prudència (una col·lecció d’aforismes que li va procurar una certa fama) i la segona versió d’Agudesa i art d’enginy.
Obra
A Saragossa, on havia estat destinat com Mestre d’Escriptura, publica en 1651 la primera part (En la primavera de la infantesa i l’estiu de la joventut) de la seva novel·la filosòfica i al·legòrica El Criticón. Igual que tot el que havia escrit, ho va fer sense permís dels seus superiors jesuïtes, que van rebre protestes formals, sense que això impedís que poc més tard aparegués a Osca la segona part d’aquesta obra (Judiciosa cortesana filosofia en la tardor de la varonil edat). L’escàs caràcter doctrinal i el fet d’abordar qüestions de filosofia moral des d’una òptica profana… va atreure nous atacs i acusacions.
Recriminat
Encara que la publicació d’una obra canònica, El Comulgatorio (aquesta vegada amb la seva signatura), va poder calmar una mica les aigües jesuítiques, l’aparició de la tercera part del Criticón (en l’hivern de la vellesa) en 1657 va provocar la seva definitiva caiguda en desgràcia davant els rectors de la Companyia: recriminat públicament, condemnat a dejunar a pa i aigua, privat de tinta, ploma i paper, cessat en la seva càtedra d’Escriptura i traslladat del Col·legi Jesuïta de Saragossa al de Graus. Va intentar sense èxit sol·licitar l’ingrés en un altre orde religiós, se li va atenuar la pena manant-li al Col·legi de Tarassona. Sens dubte, les penalitats imposades pels seus superiors van fer mossa en la seva salut: amb tot just 57 anys, el lúcid i heterodox jesuïta Baltasar Gracián va morir al desembre de 1658.
Mestre de la prosa didàctica, moral i política, dotat per a l’eloqüència, els idiomes i el pensament abstracte, molt citat i poc llegit… en aquest admirador del seu paisà Marcial es reuneixen no poques contradiccions. Jesuïta d’aparença fràgil però de maneres poc complaents, tirant a bregues, malgrat aquest caràcter esquerp, els seus superiors en la Companyia l’acusaven de condescendent i benèvol amb els pecadors. Les seves contradiccions, en el fons, són les mateixes de l’ànima humana.
“[Gracián] va ser un pelegrí infatigable de confessionaris, lliçons magistrals i territoris. Ningú més lluny que ell de l’èxtasi, de la mansuetud i de l’aplanament. […] Alguns han volgut veure’l com un home escindit en dues meitats: aquí, l’orador, el jesuïta, l’alumne de Déu; allà, dins, el filòsof, l’erudit, l’orfebre d’un missatge segellat en complicada bellesa. Tenia un acusat sentit de l’amistat, però era sincer i contundent en els seus judicis. […] Evidenciava un tarannà indòcil i fins i tot provocador”. (Antón Castro)
Referències
Vam mostrar aquí algunes d’elles.
- José Luis Cano (2000): Gracias y desgracias de Gracián. Zaragoza: Xordica.
- Antón Castro (1993): “La escritura clandestina de Baltasar Gracián”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (84-89). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
- Andrés Ortiz-Osés (2007): Sabiduría de la vida: una filosofía aforística (a la sombra de Baltasar Gracián). Zaragoza, Prames
- Antonio Pérez Lasheras (2021): “El siglo XVII. El Barroco, expresión del desengaño”, en VV.AA., El País de los aragoneses (pp. 201-203), Zaragoza, REA.
- Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Graci%C3%A1n
- Biografía en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, con enlaces a sus obras: http://www.cervantesvirtual.com/portales/baltasar_gracian/autor_biografia/
- Baltasar Gracián y José Ignacio Díez Fernández (ed.) (2005): Aforismos (extraidos del Oráculo manual y arte de prudencia). Zaragoza: Prensas Universitarias.
Biblioteca virtual Gracián de la Institució Ferran el Catòlic: https://ifc.dpz.es/publicaciones/ver-coleccion/id/1 Conté diverses reedicions i estudis monogràfics i actes de congressos.
Activitats didàctiques
El Barroc a Aragó
Com en la resta d’Europa, el segle XVII a Aragó està marcat per la crisi política i econòmica. Malgrat tot, la cultura floreix de manera singular: arts plàstiques, arquitectura, música, i… literatura. En aquest últim cas, s’assisteix en els primers anys del segle a una renovació que, a Espanya, capitanejaran il·lustres com Góngora (poesia), Cervantes (novel·la) o Lope de Vega (teatre). En aquells dies encara es manté cert equilibri expressiu i sentimental. Dos germans de Barbastre destaquen en aquesta línia literària que prolonga el pòsit classicista del Renaixement, però comptant ja amb una idea estètica barroca.
Qui són aquests dos germans? En l’enllaç que assenyalem a l’inici d’aquesta proposta, podràs descobrir-ho. Investiga alguna cosa més sobre ells: en quines disciplines i àrees de coneixement van destacar?
Els germans Lupercio i Bartolomé Leonardo de Argensola suposen la major aportació aragonesa a la poesia del segle XVII. Contrapunt del corrent culte culminat per Góngora, tindran una gran influència.
A poc a poc s’imposa aquesta estètica que trenca les normes clàssiques: el desbordament, el desequilibri, el desengany; la complicació en la combinació dels elements de l’obra d’art, de la seva sintaxi, l’exageració expressiva, i, sobretot, l’exigència requerida al lector (o l’espectador) d’un coneixement previ, d’un esforç, per a poder gaudir de l’art. Es valora l’erudició i es considera l’art una ciència, en la qual el plaer estètic consisteix a desentranyar el misteri elaborat, amb treball i coneixement, per l’autor.
Això explica que l’obra de Gracián es faci tan complexa: al lector li exigeix concentració i participació. Podríem dir que té alguna cosa de “comprometedor”. Potser és això el que li converteix en un autor difícil, més fins i tot que un llenguatge que, en el fons, transporta missatges bastant transparents i recognoscibles. Com el Barroc (que també és festa, representació i aparença: “el gran teatre del món”), Gracián exterioritza i camufla alhora: escriu sota un pseudònim que tothom reconeix i s’amaga darrere de màscares que en realitat amaguen poc.
En el lloc dedicat per la Institució Fernando el Catòlic a Gracián (enllaç en la secció de referències), pots descarregar un políptic il·lustrat per Francisco Meléndez en 2001, dins de la commemoració del Quart Centenari del seu naixement.
Selecciona alguna frase o idea que et cridi l’atenció, que et resulti xocant. Poseu-ho en comú en classe.
Tornem al Barroc aragonès. La Universitat de Saragossa va exercir un paper de dinamització cultural, de les impremtes del regne sortirà molta literatura aragonesa i estrangera, hi ha justes poètiques i certàmens molt canviats de nom, abunden acadèmies, mecenes… Malgrat una realitat social, política i econòmica bastanta crua, el segle XVII a Aragó és molt ric culturalment.
A partir de la informació de l’enllaç amb el qual iniciem aquesta proposta, relaciona aquests noms amb les disciplines en les quals van destacar:
1. Juan Francisco Andrés de Uztarroz
2. Jusepe Martínez
3. Pablo Bruna
4. Ana Abarca de Bolea
5. Familia Messa
a. Música
b. Literatura
c. Escultura
d. Pintura
Una visita
El poble de Belmonte, molt prop de Calataiud, ostenta amb orgull des de 1985 el cognom de Gracián, el seu personatge més il·lustre malgrat que només va viure aquí els seus primers mesos de vida.
Visitar l’Espai Baltasar Gracián habilitat en la localitat pot ser una bona excusa per a conèixer un entorn en el qual hi ha arquitectura mudèjar, les ruïnes d’una ciutat celtibera (Segeda) i bonics paisatges.
A la foto superior, Espai Baltasar Gracián en la seva localitat natal. A la dreta, retrat de l’escriptor que es conserva en l’edifici de la UNED de Calataiud, antic col·legi jesuïta de la ciutat.
Un autor… actual? Doncs sí
En 1992, l’Oracle manual i art de prudència va ser durant uns mesos un dels llibres més venuts de les llistes estatunidenques. Amb diferents reedicions, es van vendre 200.000 exemplars. “El més vell llibre d’instruccions de la vida”, deia The Publishers Weekly sobre aquesta obra escrita per “un pensador jesuïta de fa més de tres-cents anys”. En el Library Journal, s’assenyalava que aquesta obra “es mostra sorprenentment actual avui” en combinar “brevetat i gràcia d’expressió amb savis consells, la qual cosa hauria d’aparèixer davant els que busquen fer les coses espiritualment com una fórmula universal, pràctica i aplicable als negocis”.
Estem parlant d’una persona de fa quatre segles, però no et sona una mica a actual? Com ho veus?
La moral de Gracián és pràctica i orientada al triomf. Avui diríem que persegueix trobar l’excel·lència, amb una combinació de voluntat, intel·ligència, prudència i desconfiança. No és contemplatiu, convida a l’acció (el seu propi peregrinar per un munt de col·legis de la Companyia de Jesús li mostra com un cul de mal seient), pot semblar fred i poc donat als afectes. La seva visió de l’home i de la vida (“perpetu engany”) manté un fons pessimista, però és el seu un pessimisme actiu.
Aquí no direm que “tot està inventat” perquè sempre hi ha possibilitat d’innovar, però sí que és veritat que moltes coses que ens semblen absolutament actuals responen a ressons del passat, que hi ha coses antigues que mai acaben d’anar-se’n perquè, sota noves formes, responen a inquietuds que sempre han estat aquí.
Llegeix aquí sobre el parentiu entre les nostres ancestrals jotes de xixina i les batalles de galls dels rapers:
Tornant a Gracián, el nostre autor desenvolupa la idea de “heroi”, arriba a posar aquest títol al seu primer llibre: “Volent, pots ser molt. Qualsevol pot i ha de ser heroi”. Més enllà de la presència constant d’herois en la història de la Humanitat, en la ficció, en la cultura popular (d’Hèrcules a Supermán), com a personificació i sublimació de determinats valors… es busca l’heroïcitat no en un ésser extraordinari i ultra poderós, sinó en nosaltres mateixos. Aquesta idea que tots podem ser herois ha estat sempre aquí i… de nou, la veiem en el nostre present.
Escolta i gaudeix d’aquesta joia del pop de tots els temps, “Heroes” de David Bowie:
També la tens en versions de Paràlisi Permanent (una banda de la dècada de 1980), Amaral, i fins i tot una més coral, difosa durant el confinament de 2020 per causa de la pandèmia del COVID-19, quan tant es parlava de resistència i resiliència.
Un mecenes molt particular
Part de l’obra de Gracián, especialment de la seva primera època, va sortir d’impremta gràcies al suport financer d’un personatge molt singular. El d’Osca Juan Vincencio de Lastanosa era propietari d’un palau-museu amb exquisits jardins i gran biblioteca on es reunia el més granat de la intel·lectualitat aragonesa del moment. Aquí, el jesuïta va poder travar contacte amb artistes i escriptors de gran prestigi i sortir de l’estret marc que li procurava la seva rutina i el seu treball en la Companyia. Sens dubte, això va reforçar la seva condició de vers solt en l’ordre.
Entra al web “Projecte Lastanosa” de l’Institut d’Estudis Altoaragoneses. S’hi aporta informació molt interessant sobre aquest personatge i, especialment, del seu entorn, l’Osca del segle XVII, de gran dinamisme cultural.
L’estil de Gracián
Baltasar Gracián és un autor barroc que ens ensenya que tot l’humà pot ser interpretat de manera diferent i contradictòria. És tingut com a model del “conceptisme” (seguit també per Quevedo i contraposat al culteranisme).
Com a estil caracteritzat per formes basades en l’associació enginyosa i rebuscada de conceptes, el conceptisme s’associa a l’agudesa, la rapidesa mental. No és casual que Gracián titulés Agudesa i art d’enginy al que és considerat obra clau del conceptisme (aquí Gracián no oculta res).
Cerca en el diccionari (en línia tens el del IEC (https://dlc.iec.cat/)el significat d’aquestes paraules:
-
-
- antítesi
- paradoxa
- oxímoron
- amfibologia
- el·lipsi
- zeugma
- al·legoria
- prosopopeia
-
El conceptisme queda concentrat en la frase més cèlebre de les encunyades per Baltasar Gracián(aquesta que a tots ens sona): “el bo si breu, dues vegades bo”. Però hi ha molt més.
Llegiu i comenteu aquestes frases extretes de la seva obra (fan pensar):
-
-
- Saber i saber-ho demostrar és saber dues vegades.
- Posa un gram d’audàcia en tot el que facis.
- El primer pas de la ignorància és presumir de saber.
- Errar és humà, però més ho és culpar d’això a uns altres.
- Les coses no passen pel que són, sinó pel que semblen.
-
El criticón
Aquesta novel·la al·legòrica relata un llarg viatge: el que segueixen Critilo (el judiciós) i Andrenio (l’home natural) a la recerca de Felisinda, mare de Andrenio i estimada de Critilo, fins a aconseguir la immortalitat. Aquest viatge que és la vida mateixa és narrat per l’autor des del desengany i la crítica, amb un generós desplegament de reflexió i sàtira, un llenguatge tallant i precís, replet de metàfores, jocs de paraules i aragonesismes… per a, com sempre, embarcar i sumir al lector. Aquesta intensitat va ser molt apreciada per pensadors de la talla de Nietzsche i Schopenhauer o alguns filòsofs existencialistes en els quals ha influït.
Cerca dades sobre l’existencialisme, intenta connectar-lo amb idees que s’han tractat en parlar de Baltasar Gracián.
Existencialisme: corrent filosòfic de mitjan segle XX, reflectida també en la literatura, orientada al voltant de l’existència a través de l’anàlisi de la condició humana, la llibertat i la responsabilitat individual, les emocions, així com el significat de la vida.
Gracias y desgracias de Gracián
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació editada per l’editorial Xordica amb el patrocini de l’Obra Social d’Ibercaja.
Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
