Pablo Serrano
La humanitat en el seu sentit més profund
Crivillén, 1908 – Madrid, 1985
Fill de veterinari, Pablo Serrano Aguilar es va iniciar en l’escultura en el taller saragossà de José Bueno i va acabar de formar-se en talla i modelatge a les Escoles Salesianes de Sarrià a Barcelona. Amb formació acadèmica i vint-i-un anys va marxar a Sud-amèrica. Es va instal·lar primer a l’Argentina i, des de 1935, a Montevideo. En la capital uruguaiana va gaudir d’un esplèndid reconeixement professional. Li van ploure encàrrecs en obra pública en el Con Sud, però també a Mèxic o Puerto Rico, destacant imatgeria religiosa i peces monumentals en un estil acadèmic des del qual evolucionarà cap a fórmules més expressionistes i innovadores. Influït pels artistes Lucio Fontana i Joaquín Torres-García s’acostarà a les avantguardes europees, al cubisme i l’abstracció.
Vida
Quan decideix tornar a Espanya, Serrano s’havia guanyat una reputació d’escultor més que solvent: guanyador tres vegades del primer premi en el Saló de Belles arts de Montevideo, en aquesta ciutat s’havia vinculat al grup renovador Paul Cézanne, havia triomfat amb la seva sèrie Els toros (amb influència de Brancusi). I aquest mateix any, 1955, guanyava els primers premis en la Biennal de Montevideo (que li va permetre accedir a una beca de formació a l’estranger) i en la Biennal Hispanoamericana de Barcelona. Després de viatjar per Europa i estudiar a París l’obra del gran Julio González (que li influiria enormement en la seva sèrie Ritmes en l’espai), es va instal·lar a Madrid en 1957 al costat de la seva esposa, la pintora alacantina Juana Francés.
Aquest mateix any funda el Grup El Pas amb Juana, amb els pintors Antonio Saura, Manolo Millars, Rafael Canogar i Luis Feito i amb l’escultor Martín Chirino. El Pas va suposar l’entrada de l’abstracció a Espanya, reavivant un trist panorama artístic a través de l’avantguarda que, amb la guerra i la dictadura, havia quedat solapada. El seu manifest deia: “Creiem que el nostre art no serà vàlid mentre no contingui una inquietud coincident amb els signes de l’època, realitzant una apassionada presa de contacte amb els més renovadors corrents artístiques. Anem cap a una plàstica revolucionària –en la qual siguin presents la nostra tradició dramàtica i la nostra directa expressió– que respongui històricament a una activitat universal”.
Obra
En la seva sèrie Ordenació del caos, dotant d’ingravitació i expressivitat a un munt de ferros, xapes, claus, enderrocs… Serrano es mostrava fidel a aquests principis, però va abandonar el grup per raons generacionals (treia vint anys als joves del Pas) i per a anar més al seu aire: va exposar els seus retrats (més aviat interpretacions expressionistes i metafísiques) de personatges com Goya, Machado o Picasso, va reinventar la tradició de la forja del seu admirat Julio González en Ferros trobats i soldats, es va centrar en la representació del buit i del silenci a partir de l’absència de volum (els filaments d’acer en Ritmes en l’espai), i va reflectir la destrucció i el renaixement pel foc en les peces de Crema de l’objecte.
Reconegut
Exposa regularment a Madrid, però també a París, Charleroi, Milà, Berlín, Nova York, Londres i Roma. En la dècada de 1960 la seva fama creix. La idea còsmica i acollidora que transmet la seva sèrie Voltes per a l’home (que continuaria en els seus Homes-volta) a través del bronze en diverses modulacions i textures… triomfa en la Biennal de Venècia de 1962. Dos anys més tard, contrarestava des de l’art la propaganda oficial del franquisme i els seus “25 anys de pau” a través de les seves fajaditos (representacions d’éssers emmordassats i lligats). En el Guggenheim de Nova York mostra la seva sèrie Homes amb porta (1967) mentre la seva fama creix i se succeeixen per tot el món els encàrrecs monumentals i les exposicions: a ciutats on ja és reconegut se sumaran Anvers, Zuric, Lisboa… i el Hermitage de Leningrad (actual Sant Petersburg), que en 1982 obrirà les seves portes per primera vegada a un artista espanyol per a una exposició individual. En aquest mateix any, va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.
La producció de Serrano, treballador infatigable, es despenja cap al figuratiu en els seus retrats expressionistes, no descura el monumental, i dona pas en els seus últims anys a noves sèries carregades de significat: les Unitats-unta i El pa reflecteixen el pensament de l’artista d’origen pagès per a qui, en una certa volta a aquests orígens, deia que “el llaurador i el forner són els primers escultors del món”. En la tardor de 1985, el Guggenheim de Nova York va mostrar la seva sèrie Divertimentos amb Picasso, la guitarra i el cubisme. Molt poc després, moria a Madrid l’home que, entre els del seu temps, millor va saber explorar el buit escultòric.
Reconegut en la seva terra d’origen (on va realitzar moltes obres), doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa, el Govern d’Aragó li va concedir a títol pòstum la Medalla Juan de Lanuza en 1986.
Referències
- Antón Castro (1993): “Pablo Serrano, el hombre y sus brasas”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (224-229). Zaragoza, Gobierno de Aragón.
- L. Grau Tello, R. López Bielsa, C. Alquézar Villarroya (2009): Pablo Serrano, el escultor de Crivillén. Andorra, CELAN.
- Gran Enciclopedia Aragonesa on line: http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=11707
- Diccionari Biogràfic Espanyol (Reial Acadèmia de la Història): https://dbe.rah.es/biografias/8153/pablo-serrano-aguilar
- Web de l’Institut Aragonès d’Art i Cultura Contemporanis “Pablo Serrano”: http://www.iaacc.es/index.php
Activitats didàctiques
L’artista de Crivillén
Pablo Serrano va marxar molt jove del seu poble per a fer-se escultor i, més tard, la prolongada estada a Sud-amèrica va retardar el retrobament amb els seus orígens fins a una edat madura. Però a partir de llavors (a la fi de la dècada de 1950), l’artista va voler recuperar el temps perdut. La seva obra sembla resumir aquesta cerca d’identitat.
El petit poble de Crivillén, en ple Parc Cultural del Maestrazgo, posseeix un Centre d’Art Contemporani dedicat a Pablo Serrano, que divulga apectos de la seva vida i obra i acull diferents exposicions.
A més de la informació recollida aquí, explora en internet sobre aquest centre d’art.
Mestres i influències
oArtistes que li van marcar, que li van ensenyar, que li van obrir camins… Investiga una mica sobre aquests noms que es desgranen en la biografia, de forma més acusada en l’època anterior al seu retorn a Espanya. Relaciona cadascun d’ells amb el seu lloc i data de naixement.
- José Bueno Montevideo (Uruguay), 1874
- Lucio Fontana Rosario (Argentina), 1899
- Joaquín Torres García Barcelona, 1876
- Julio González Hobita (Rumania), 1876
- Constantin Brancusi Saragossa, 1884
Solucions: 1-e, 2-b, 3-a, 4-c, 5-d
Amb Pablo Serrano pel carrer
A més de l’obra present en el seu Museu, hi ha prou obra pública de Pablo Serrano a Aragó. I no sols a Saragossa… Osca, Terol, Alcanyís, Daroca, Ejea, Figueruelas i La Pobla de Albortón llueixen als seus carrers i places algunes de les creacions del geni de Crivillén.
Assenyala el títol i localització d’aquestes obres de Pablo Serrano.
Solucions:
- Homenatge a Joaquín Rodrigo. Saragossa (entrada del Museu Pablo Serrano)
- Figueruelas
- Mariano Navarro Rubio. Daroca
- José Gervasio Artigas. La Pobla de Albortón
- Ángel Custodio. Saragossa, porta de l’Ajuntament
- Sant Valero. Saragossa, porta de l’Ajuntament
- Monument a la llauradora turolense. Alcanyís
- José Sinués. Saragossa, darrere del Teatre Principal
- Unitat-unta. Ejea de los Caballeros
- Santiago Ramón y Cajal. Osca, plaça de la Universitat
- Guitarra, 3. Saragossa, plaça de la Ciutadania
- A Fleming. Alcanyís
- Crema de l’objecte. Alcanyís (entrada de l’Hospital)
- Vinguda de la Verge. Saragossa, façana de la basílica del Pilar
Altres aragonesos a l’avantguarda
Altres dos artistes aragonesos van compartir amb Pablo Serrano inquietuds avantguardistes a través del Grup El Pas. Igual que l’escultor de Crivillén, els dos van aconseguir altes cotes de popularitat i un prestigi internacional que es va mantenir després de la seva mort.
Investiga una mica sobre Antonio Saura i Manuel Viola. Completa aquests dos paràgrafs amb les paraules que apareixen desordenades.
Manuel Viola va néixer a …(6)… en 1916 i va morir a San Lorenzo de El Escorial en …(7)…. Exiliat a França després de la …(8)…, va tornar a Espanya en 1949. El seu …(9)… abstracte mostra una preocupació inicial pel …(10)… que a poc a poc va donant pas a blancs i negres.
- surrealisme – (b) Saragossa – (c) expressionisme – (d) Velázquez – (e) Osca – (f) color – (g) il·lustrador – (h) guerra civil – (i) Conca – (j) 1987
Solucions: 1-e, 2-i, 3-a, 4-d, 5-g, 6-b, 7-j, 8-h, 9-c, 10-f
Cinc sèries de Pablo Serrano
L’obra de Pablo Serrano reflexiona sobre la llum i sobre l’espai, però a l’estètic s’uneix la seva profunda preocupació per l’ésser humà. Llança sobre ell una mirada profunda, buscant dotar-li d’una transcendència universal. En les seves sèries escultòriques, l’artista aragonès busca armar un discurs, donar explicació i sentit als anhels i a les esperances de llibertat.
Identifica cadascuna d’aquestes imatges amb la sèrie a la qual pertany.
1.
2.
3.
4.
5.
a) El pa b) Ritmes en l’espai c) Fajaditos d) Homes-volta e) Ordenació del caos
Solucions: 1-c, 2-a, 3-e, 4-b, 5-d
El llegat de Pablo Serrano
De l’artista perdura la seva obra, com un llegat que es projecta cap al futur. Des de la mort de Pablo Serrano, s’ha continuat exhibint obra seva en exposicions a Estrasburg, Roma, Buenos Aires, Brasília, Santiago de Xile, Rabat, València, Madrid, Barcelona… I posseeixen obres seves el Museu d’Art Modern (MoMA) i el Guggenheim a Nova York, el Hermitagede Sant Petersburg, el Centre Georges Pompidou i el Museu d’Art Contemporani de París, la Fundació Gulbenkian de Lisboa, el Museu Middelheim d’Anvers, la col·lecció Gaudifond Art (Barcelona), els Museus Vaticans a Roma, el Reina Sofia de Madrid…
Però el més important està a Aragó. Els hereus van confirmar la donació de l’artista al Govern d’Aragó, que va crear amb aquest fons la col·lecció del Museu Pablo Serrano. Amb el pas del temps, i després d’una sèrie de projectes… en 2011 es va inaugurar a Saragossa l’Institut Aragonès d’Art i Cultura Contemporanis Pablo Serrano sobre l’antiga fabrica i tallers de l’Hospici de Saragossa.
A més de contenir exposicions permanents d’obres de Pablo Serrano i Juana Francés, es programen diferents exposicions temporals i altres activitats culturals. Es busca així complir la visió que Serrano tenia del museu com a lloc des del qual “acostar les obres al poble i encoratjar la creació artística”.
Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragonesos il·lustres, il·lustrats i il·luminats, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
