Geògraf, etnògraf, naturalista, botànic, diplomàtic… Encara que assentada en un petit poble aragonès, la seva família va pertànyer a la noblesa rural i aquesta elevada posició social va permetre que Félix d’Azara i tots els seus germans rebessin una cuidada educació i aconseguissin llocs rellevants: un cardenal, un bisbe, un degà, dos militars, un jurista i un reconegut diplomàtic.

Félix va cursar estudis de Filosofia, Arts i Dret a la Universitat d’Osca. No obstant això, com aquestes disciplines eren sobretot teòriques i poc adequades per a traslladar-les a la vida real i incrementar la prosperitat de la gent, va decidir ampliar la seva educació en l’exèrcit, que en aquest temps oferia un tipus de formació més científica i pràctica, pròxima als postulats de la Il·lustració.

Amb l’arribada de la Casa de Borbó l’exèrcit es va reorganitzar mitjançant una nova ordenació de les unitats i de la jerarquia militar, de la seva administració i de la seva distribució territorial. Per a poder ser oficial en la carrera de les armes es va crear el grau de «cadet», reservat a fills d’oficials o de famílies nobles. Així, es va poder comptar amb una oficialitat ben formada gràcies a un nou pla d’estudis que incloïa disciplines científiques: Matemàtiques, Física, Química, etc.

En la primera meitat del segle XVIII, els jesuïtes controlaven l’educació secundària a Espanya i a la Universitat encara es cursaven estudis d’origen medieval.

Busca informació sobre la Universitat d’Osca i respon les següents preguntes:

Qui va fundar la Universitat d’Osca i en quin any?

• • • Pere IV, en 1354
    • Fernando el Catòlic, en 1507
    • Miguel Servet, en 1545

Quina va ser la primera Universitat d’Aragó?

• • • Saragossa
    • Alcanyís
    • Osca

Quines disciplines es podien estudiar a la Universitat en el segle XVIII?

• • • Teologia, Filosofia, Dret i Medicina
    • Història, Dret, Astronomia i Matemàtiques
    • Química, Història, Medicina i Física

Solución: a, c, a

Comenta quins creus que van ser les raons per les quals Félix d’Azara va preferir l’educació militar.

Completa les frases de l’esquerra amb les de la dreta per a conèixer les principals característiques de la Il·lustració.

Solució: 1-d / 2-c / 3-e / 4-b / 5-a

Félix d’Azara va ser enviat al capdavant de l’expedició espanyola que havia de fixar els límits entre les possessions d’Espanya i Portugal en una zona en la qual hi havia disputes, segons el tractat de Sant Ildefons signat en 1777.
Va partir cap a Sud-amèrica en 1781 per a una missió d’alguns mesos, però va romandre a Paraguai i a la regió del Riu de la Plata durant vint anys.

Durant la seva estada en territori americà, va participar en l’establiment d’una frontera estable entre el sud dels dominis de Portugal i els d’Espanya. Per a traçar mapes fiables, es va endinsar només per regions inexplorades. En els seus informes, va descriure els usos i costums dels indígenes que va trobar al seu pas, així com les característiques dels seus idiomes.

Malgrat la seva escassa preparació científica, va aprofitar aquesta prolongada estada per a estudiar també la fauna i la flora de la zona.

En aquest mapa d’Amèrica del Sud, col·loca el nom dels països. Assenyala quins països actuals pertanyien al regne de Portugal i quins al regne d’Espanya en el segle XVIII.

Saps a quins actuals països pertanyien les terres que va recórrer Félix d’Azara?

Quins idiomes es parlen en l’actualitat en aquests països?

Cerca i traça de forma aproximada la frontera que havia de delimitar l’expedició que dirigia Azara.

El tractat de Sant Ildefons es va signar en 1777 «amb el sincer desig d’extingir les desavinences que hi ha hagut entre les corones d’Espanya i Portugal i els seus respectius vassalls per gairebé l’espai de tres segles sobre els límits dels seus dominis d’Amèrica i Àsia». Les principals condicions del tractat van ser les següents:

• • • Hi hauria pau entre tots dos països.
    • Ratificació dels tractats de Lisboa (1668), Utrecht (1715) i París (1763).
    • Alliberament dels presoners de tots dos bàndols. Restitució mútua de les preses navals fetes des de 1763.
    • La frontera entre tots dos països quedava delimitada per una línia traçada seguint el curs dels rius relacionats a continuació: rierol de Chuy, llacuna Merín, riu Piratiní, la capçalera del riu Negre, riu Pepirí Guazú fins a la seva capçalera i d’allí a la del riu Sant Antoni, riu Iguazú, Paraná i el Igurey aigües amunt fins al seu naixement. Des d’allí fins a la capçalera del riu Corrents i seguint el curs d’aquest pel riu Paraguai​ fins a la desembocadura en ell del Yaurú. D’allí en línia recta cap a l’oest fins al riu Guaporé, baixant el riu Madeira; des del punt equidistant entre la desembocadura del Mamoré al Madeira i el riu Amazones la frontera aniria en línia recta cap a l’est fins al riu Yabarí; baixant per l’Amazones fins al Yapurá, riu Negre i Orinoco fins a la seva desembocadura en l’oceà Atlàntic. En les zones muntanyenques la frontera es va fixar en els punts més alts de les serralades que separessin les capçaleres dels rius. La Colònia del Sagrament i l’illa Sant Gabriel quedaven definitivament en mans d’Espanya.
    • La navegació pels rius esmentats en els trams en els quals aquests formessin davantera seria lliure per a tots dos països.
    • Formació d’una comissió mixta per a fixar sobre el terreny els límits.
    • Espanya evacuaria l’illa de Santa Catalina; Portugal hauria de negar l’entrada en aquest port a vaixells que no fossin espanyols o portuguesos.
    • Negació dels ports de tots dos països signants als navilis de països enemics de qualsevol d’ells i a qualsevol navili de qualsevol bandera que portés contraban.
    • Cessió a Espanya dels territoris de Guinea Equatorial i les illes de Annobón i Fernando Poo, en la costa occidental africana.
    • Renúncia de totes dues parts als drets sobre els territoris de l’altra part signant establerts mitjançant aquest acord. Renúncia de Portugal als possibles drets sobre les illes Filipines i Mariannes.

Investiga una mica i enumera alguns dels tractats que han signat Espanya i Portugal al llarg de la història per al repartiment dels territoris colonials d’Amèrica, Àfrica i Àsia.

Una de les clàusules del Tractat de Sant Ildefons establia un intercanvi de terres. Els espanyols cedien a Portugal l’illa de Santa Catalina, al sud del Brasil, i aquests a canvi cedien a Espanya la Colònia de Sacramento, a l’Uruguai, i les seves possessions a Guinea Equatorial.

Quina era l’activitat principal que els portuguesos desenvolupaven a Guinea? Cerca en wikipedia la veu Guinea Equatorial, que et donarà la resposta.

Què saps del saragossà Emilio Bonelli, un dels exploradors espanyols que en el segle XIX va recórrer Guinea? Busca informació sobre ell en internet.

Fins quan va pertànyer Guinea Equatorial a Espanya?

Com s’ha esmentat, a mitjan segle XVIII els jesuïtes controlaven l’educació mitjana i superior a Espanya i s’oposaven a les reformes que els ministres il·lustrats del rei Carles III volien tirar endavant. Aquesta va ser una de les raons, encara que no l’única, que fossin expulsats del país en 1767.

Va succeir això només a Espanya o també en altres parts? Busca informació sobre aquest tema en internet.

L’expulsió dels jesuïtes, no obstant això, va tenir repercussions molt negatives a l’Amèrica espanyola, sobretot en la zona que avui es correspon amb Paraguai, on es van establir per a cristianitzar els indígenes. Allí van fundar unes missions o reduccions que van respectar moltes de les seves formes de vida, van millorar l’economia i van evitar que els indis fossin explotats o esclavitzats. Quan els jesuïtes van ser expulsats, totes aquestes comunitats van decaure.

Cerca en la wikipedia la veu Missions jesuítiques guaranís i assenyala el seu procés de creixement i crisi.

Has vist la pel·lícula titulada La missió? T’ajudarà a comprendre tot el procés i la importància que va tenir per a un ampli territori que recorrerà Azara poc temps després dels fets que en ella es narren.

Pel·lícula britànica de 1986 dirigida per Roland Joffé i interpretada per Robert De Niro, Jeremy Irons, Ray McAnally i Aidan Quinn en els principals papers.

El llargmetratge té com a teló de fons el Tractat de Madrid (1750), signat entre Espanya i Portugal. Amb aquest acord es va solucionar momentàniament la disputa per la Colònia del Sagrament, en la desembocadura del Riu de la Plata. També va servir per a  unir dues monarquies absolutes europees en la seva lluita contra el poder de l’Església, en aquest moment exercit per la Companyia de Jesús, els jesuïtes. Aquests exercien una gran influència en els àmbits educatiu, polític i econòmic. En aquells dies, els reis catòlics europeus consideraven al papa com un monarca, a més de com un dirigent religiós, amb el que els jesuïtes eren vists com els representants d’un Estat estranger dins dels seus dominis.

Félix d’Azara va ser retratat pel també aragonès Francisco de Goya en 1805. Contempla el seu retrat en internet o en el Museu Goya de Saragossa, on està exposat, i digues què et crida l’atenció d’ell.

Cerca quines obres va escriure Nicolás d’Azara relacionades amb les seves expedicions per Amèrica del Sud, en quins idiomes es van publicar i descriu breument el contingut d’aquestes.

Què saps d’altres naturalistes de l’època, com el comte de Buffon o Carlos Linneo?, quins van ser els seus principals assoliments?

A la seva volta d’Amèrica, Félix d’Azara va acudir a París on estava destinat el seu germà Nicolás com a ambaixador d’Espanya. Aquesta estada en la capital cultural de l’època li va servir per a donar a conèixer la seva obra com a naturalista, relacionar-se amb altres científics del moment i poder publicar i divulgar els seus estudis, tant en castellà com en francès i anglès. Són aquestes edicions les que posteriorment va poder consultar i va utilitzar com a llibres de capçalera Charles Darwin.

Quins problemes va tenir Darwin en publicar les seves teories sobre l’evolució? Per què? Avui tothom està d’acord que són correctes?

Has vist la pel·lícula Màster and Commander. A l’altre costat del món? En ella s’adverteixen les rivalitats entre diferents països per controlar el sud d’Amèrica en el segle XVIII i la importància que es concedia de la recerca de la naturalesa en l’època.

Pel·lícula estatunidenca de l’any 2003 dirigida per Peter Weir, interpretada per Russell Crowe i Paul Bettany. Basada en les novel·les de Patrick O’Brian.

Argument: durant les guerres napoleòniques la fragata britànica HMS Surprise, de 28 canons, té ordres de seguir fins a les costes del Brasil al vaixell de guerra francès Acheron, molt més gran, de 44 canons i construït més recentment. De manera imprevista, el navili francès ataca al Surprise, al qual causa considerables destrosses i baixes. A pesar que les seves ordres no ho contemplaven, el capità anglès emprèn la persecució del Acheron vorejant el cap d’Hornos i navegant fins a les illes Galápagos. Allí els dos vaixells s’enfronten de nou i els britànics aconsegueixen la victòria usant un parany, en camuflar el seu navili com si fos un vaixell balener, per a atacar per sorpresa als francesos. Aquesta tècnica copiava el mimetisme observat pel capità anglès a les illes Galápagos, en alguns dels insectes col·leccionats pel metge de la seva embarcació, aficionat a la botànica.