La formació del regne d’Aragó és complexa. Té com a punt de partida el repartiment territorial que va deixar en el seu testament el rei de Pamplona Sancho III El Major entre tots els seus fills.

García va rebre el regne de Pamplona. A Fernando li va llegar el comtat de Castella, a Ramiro el d’Aragó i al menor, Gonzalo, els de Sobrarbe i Ribargorça.

Amb el temps, Ramiro va aconseguir fer-se amb els territoris dels seus germans Gonzalo i García, i va ser coronat rei d’Aragó i Pamplona. Després de la seva mort en Graus en la seva lluita contra el rei de la taifa de Saragossa, aquest títol va passar al seu fill Sancho Ramírez.

A aquest li va succeir Pere I d’Aragó, els fills del qual van morir a primerenca edat, per la qual cosa en morir va ser succeït pel seu germà Alfons I.

Alfons I aconsegueix el tron amb 31 anys i no té ni esposa ni descendència. Però la dinastia havia d’assegurar la seva continuïtat. Per aquest motiu acorda amb diversos nobles de Castella les seves noces amb la reina Urraca, successora del difunt Alfons VI. Ella era vídua de Raimundo de Borgonya, amb el qual havia tingut dos fills, Sancha i Alfonso. L’aliança amb Castella suposava per al Batallador tenir un rival menys en les seves conquestes peninsulars contra els musulmans. I, a llarg termini, la possible unió dels dos regnes en mans dels seus hereus.

En els capítols matrimonials que Urraca i Alfons I van signar al desembre de 1109 el rei aragonès va cedir a la seva esposa castells, places fortes i dominis que li pertanyien, juntament amb la dependència i fidelitat dels homes als qui havia concedit algun “honor”. Per part seva, Urraca cedia al seu espòs tota la terra, poblada o deserta que havia pertangut a Alfons VI, juntament amb la fidelitat de quants posseïen tinences en el seu nom. L’un i l’altre van acordar que si tenien algun fill en el matrimoni, el cònjuge supervivent i després el fill de tots dos heretaria el conjunt del que pertanyia als dos. I si no hi hagués fills propis, el de Urraca amb Raimundo de Borgonya seria l’hereu.

Aquestes capitulacions van crear malestar entre alguns nobles castellà-lleonesos, que van recelar de l’aragonès i van voler posar ja en el tron al fill de Urraca, sense esperar l’arribada de nous descendents.

Durant els anys en què va estar casat amb Urraca, Alfons I va adoptar el títol que havia portat el seu sogre: “Emperador d’Hispània” i es va veure obligat a combatre en nombrosos enfrontaments pel control dels territoris castellans. Finalment, pressionat i cansat d’un matrimoni difícil i sense fills, va repudiar a la seva esposa i el papa Pasqual II va concedir l’anul·lació en 1114.

Alfons I va morir en 1134. Va ser ferit quan assetjava la ciutat de Fraga i va morir unes setmanes després en la localitat de Poleñino, sense haver-se pogut recuperar. El seu testament va ser el següent:

Per a després de la meva mort deixo per hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor que està a Jerusalem, i als quals vetllen en la seva custòdia i serveixen allí a Déu; a l’Hospital dels Pobres de Jerusalem; i al Temple de Salomó, amb els cavallers que allí vetllen per a defensa de la Cristiandat. A aquests tres concedeixo el meu regne i senyoriu que tinc en tota la terra del meu regne i el principat i jurisdicció que tinc sobre tots els homes de la meva terra, tant clergues com laics, bisbes, abats, canonges, monjos, nobles, cavallers, burgesos, rústics, mercaders, homes, dones, petits, grans, rics i pobres, jueus i sarraïns, amb les mateixes lleis i costums que el meu pare, el meu germà i jo mateix vam tenir fins ara i hem de tenir. Afegeixo també a la milícia del Temple el meu cavall i totes les meves armes i, si Déu em donés Tortosa, tota íntegra sigui de l’Hospital de Jerusalem.

Llegeix el testament d’Alfons I i digues què et crida més l’atenció. Com veus, sense descendència, va deixar el regne en mans dels ordes religiosos de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, del Sant Sepulcre i del Temple. Busca informació en internet sobre aquestes ordres militars i assenyala quan van sorgir, qui la van crear i quant van perviure.

Explica també com es va solucionar finalment el problema successori del regne d’Aragó després de la mort d’Alfons I.