Ramón Pignatelli
El bé comú com a objectiu de vida
Saragossa, 1734-1793
Ramón Pignatelli va venir al món a Saragossa, en el si d’una família de la més alta noblesa. El seu pare, d’origen napolità, era príncep del Sacre Romà Imperi, i la seva mare, l’hereva de nombrosos títols aristocràtics, entre ells el comtat de Fonts. Va tenir nombrosos germans, alguns dels quals van sobresortir, i molt, en política, arts i lletres. I un d’ells, el jesuïta José Pignatelli, va ser elevat als altars com a sant.
Ramón va passar la seva primera infància a Saragossa, però en 1740 la família es va traslladar a Nàpols, on va residir fins que amb dotze anys va ser enviat a Roma sota la protecció d’un oncle cardenal. Allí va iniciar la seva formació eclesiàstica i, alhora, va continuar els seus estudis, tant d’humanitats com d’assignatures científiques. Ho va fer amb tanta brillantor que el papa Benet XIV el va premiar nomenant-lo canonge de la catedral de Saragossa. Va tornar llavors a la capital aragonesa, on en 1753 va prendre possessió del seu càrrec. No per això va donar per acabada la seva preparació i en la universitat es va graduar en Dret, Cànons i Filosofia i Lletres, a més de seguir cursos de Ciències Naturals, Física i Matemàtiques.
En el palau dels comtes de Fonts, la seva llar familiar, es va organitzar la principal escola d’art de la ciutat i en ell també tenia lloc una tertúlia a la qual assistia un grup d’il·lustrats, entre ells Ramón i el seu germà Vicente, que conversaven sobre economia, ciència i literatura d’acord amb principis molt avançats per a l’època. De fet, la Universitat de Salamanca els va negar l’autorització per a convertir-se en Acadèmia del Bon Gust en ratllar als que allí es reunien de “enciclopedistes”.
Aquestes idees il·lustrades, que buscaven la modernització del país i la utilitat pública de projectes i inversions, les va posar Ramón Pignatelli en pràctica quan va ser nomenat director de la saragossana Real Casa de Misericòrdia, que acollia orfes i captaires. Va millorar la seva gestió perquè generés ingressos i no depengués de les almoines. Va ordenar aixecar tallers i altres instal·lacions, amb plans dissenyats per ell mateix, en els quals aprenien un ofici tant els nois com les noies i la producció de les quals es venia. Els més importants van ser de teixits, però també els va haver de brodat, sastrería, sabateria, obra de paleta, fusteria, fleca, cuina o infermeria. Una altra rendible font d’ingressos va ser la plaça de toros que va manar construir. Els beneficis que s’obtenien amb els festejos es destinaven completament al centre. La primera correguda va tenir lloc al setembre de 1764.
Un any abans, en 1763, va ocupar per primera vegada el lloc de rector de la Universitat de Saragossa, circumstància que es va repetir en altres quatre ocasions, l’última en 1792. Durant el seu rectorat, es van reformar els estatuts de la institució i es van implantar valuoses millores en l’ensenyament.
El seu interès pels temes artístics li va empènyer a presidir a partir de 1771 la junta preparatòria encarregada d’organitzar la creació d’una acadèmia de Belles Arts que s’allunyés dels usos i costums dels gremis, d’origen medieval i encara en vigor, en tot el referent a l’ensenyament artístic i l’execució de les obres. Però els seus afanys no donarien fruit fins a vint anys més tard, quan Carles IV, en 1792, va donar el seu vistiplau perquè es fes realitat la posada en marxa de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Lluís. El seu naixement va ser impulsat per la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País, sorgida en 1776 per a difondre les idees de la Il·lustració a Aragó així com coneixements tècnics i científics. Ramón Pignatelli va ser un dels seus principals promotors i qui va pronunciar el seu discurs inaugural.
D’acord amb l’ideari il·lustrat de beneficiar el progrés, uns anys abans s’havia reprès el projecte i lloc en mans d’una empresa holandesa. Però els problemes tècnics i, sobretot, financers no van desaparèixer. Va ser llavors quan el comte d’Aranda, president del Consell de Castella, va nomenar protector del Canal a Pignatelli i li va concedir amplis poders. Amb Pignatelli al comandament, l’objectiu principal de les actuacions va ser aportar aigua de reg procedent de l’Ebre a baix preu a una superfície agrícola fèrtil encara que seca. I, a més, establir un servei de navegació fluvial que permetés transportar mercaderies i passatgers.
Molt pocs van creure que tan ambiciosos plans poguessin fructificar. Però Pignatelli no es va espantar davant les dificultats i es va disposar a vèncer tots els obstacles. Amb finançament de l’Estat i l’ajuda de diversos regiments de militars com a mà d’obra, es va edificar una presa prop de Tudela, a l’inici del Canal. Durant anys, es van construir rescloses, ponts, molins i petits ports, a més del Canal de Tauste, complementari del principal. En 1782 estava llest un gran aqüeducte sobre el Xaló i dos anys després un altre de fusta sobre el Huerva. L’aigua arribava a Saragossa a l’octubre de 1784 i Pignatelli era rebut com un heroi. Les obres no conclourien fins a sis anys més tard, però abans Pignatelli va manar instal·lar una font que celebrava l’èxit de la missió i en la qual es pot llegir: “Per a convenciment d’incrèduls i descans de viatgers”.
A la mort de Pignatelli, el Canal s’estenia uns pocs quilòmetres aigües avall de la capital aragonesa. Es pretenia que arribés fins al Mediterrani però la mala qualitat del terreny ho va impedir. La seva titànica labor, que havia originat una gran oposició per part d’alguns nobles i de l’Església, que van perdre terres i delmes, va beneficiar les classes populars, especialment modestos pagesos i jornalers de Saragossa. Com a mostra d’admiració, la ciutat va decidir aixecar un monument públic en la seva memòria, una gran escultura de bronze, la primera que va haver-hi a Saragossa des d’època dels romans, la inauguració dels quals es va retardar, no obstant això, fins a 1858.
Referències
- Antonio de las Casas y Ana Vázquez (2000): El Canal Imperial de Aragón. Zaragoza: CAI.
- Antón Castro (1993): “La sagrada autoridad de Ramón Pignatelli”, en Antón Castro y José Luis Cano, Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (pp. 120-125). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
- León González Rodrigo (1984): Historia del Canal Imperial de Aragón.
- Guillermo Pérez Sarrión (1984): Agua, agricultura y sociedad en el siglo XVIII. El Canal Imperial de Aragón, 1766-1808, Zaragoza, IFC, 1984.
- Guillermo Pérez Sarrión, Guillermo Redondo Veintemillas y Fernando Baras Escolá (1997): Los tiempos dorados: estudios sobre Ramón Pignatelli y la Ilustración. Zaragoza: Gobierno de Aragón.
- Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Pignatelli
Activitats didàctiques
La Il·lustració
En el següent vídeo es parla de la Il·lustració.
Després de veure-ho, indica les idees en què es basa la Il·lustració i contesta aquest breu qüestionari. Adona’t que malgrat ser un moviment de fa més de dos-cents anys va establir les bases del pensament actual.
-
- En què consisteix la separació de poders?
- Per què l’educació és tan important per als il·lustrats?
- Quins filòsofs francesos són bàsics en la formació del pensament il·lustrat?
- Què és l’Enciclopèdia? Per què va tenir tanta repercussió?
- Quin fet va afavorir el desenvolupament de la Il·lustració a Espanya? Cita alguns dels seus representants.
El moviment il·lustrat a Aragó
La Il·lustració aragonesa comença a manifestar-se a partir de mediats del XVIII, ampliant la seva influència en les dues últimes dècades del segle. En ella participen tres grups de protagonistes diferenciats:
-
-
- Nobles
- Membres de la classe mitjana, més oberts a les reformes proposades per la cort.
- Personalitats aragoneses establertes a Madrid, on exerceixen llocs destacats en l’àmbit polític i cultural.
-
Localitza algun personatge il·lustrat aragonès pertanyent a cadascun d’aquests grups.
Esmenta alguna iniciativa concreta que es va dur a terme a Aragó durant el segle XVIII que tingui a veure amb els objectius que s’exposen a continuació:
Igual que altres grups il·lustrats, els aragonesos es proposen una sèrie d’objectius entre els quals destaquen:
-
-
- Reforma educativa en els nivells bàsics.
- Creació de centres d’estudis al marge de la Universitat, per a completar la formació en els àmbits científic, humanístic i jurídic.
- Atenció a la sanitat pública (lluita contra les epidèmies, anàlisi de potabilitat de l’aigua, campanyes de vacunació, etc.).
- Adopció de mesures per a millorar la situació de la població dedicada a la mendicitat.
- Promoció de l’educació artística segons els pressupostos de l’època.
- Modernització de la maquinària agrícola orientada a l’optimització dels recursos.
- Creació de Societats Econòmiques que promocionessin canvis legislatius en matèria econòmica.
-
Font: https://goya.unizar.es/InfoGoya/Aragon/IlustrAragon.html
Amics il·lustrats i el «Partit Aragonès»
A Aragó, existia des de mitjan segle XVIII un actiu moviment il·lustrat.
La Il·lustració aragonesa es va caracteritzar, d’una banda, per la seva preocupació reformista, perquè va tractar de revitalitzar l’economia regional enfront de la tendència centralista del despotisme il·lustrat; i, per un altre, per la seva notable participació en els quadres dirigents de la cort. Dos dels seus homes més representatius van ser el comte d’Aranda, des de Madrid, com a president del Consell de Castella i cap de l’anomenat per alguns historiadors «Partit Aragonès», i Ramón Pignatelli, a Saragossa. Amb la seva intel·ligència i tenacitat van exercir un destacat paper per a aconseguir que el tan desitjat projecte del Canal Imperial arribés a feliç terme. El moment i les circumstàncies van afavorir aquesta gran empresa.
Cerca alguns dels personatges aragonesos de l’època que formaven part de l’anomenat «Partit Aragonès» (El comte d’Aranda, el duc de Villahermosa, José Nicolás de Azara, Manuel Rodai Arrieta…) i destaca quines amistats van fer costat a Pignatelli en les seves iniciatives.
Saps què és la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País? Quan va sorgir? Va ser la primera d’Espanya? Va participar en ella Ramón Pignatelli? Quines eren les seves principals activitats? Cerca en internet informació sobre aquest tema.
Iniciatives de Pignatelli
Hem llegit en la biografia de Ramón Pignatelli algunes de les iniciatives que va dur a terme mogut per les idees de la Il·lustració i el desig de progrés per a Aragó. Descriu les que s’enumeren a continuació, comenta què creus que tenien d’avançat per al seu temps i si continuen funcionant en l’actualitat.
-
-
- Llar de Misericòrdia
- Plaza de toros
- Acadèmia de Sant Lluís
-
Canal Imperial d’Aragó
La principal obra de Ramón Pignatelli va ser la continuació del Canal Imperial d’Aragó, iniciat en temps de Carles V, d’aquí el seu nom.
Busca informació sobre la seva construcció i sobre altres similars dutes a terme en diferents països d’Europa, així podràs comprovar la importància que aquest tipus d’obres va tenir a l’Europa del segle XVIII. Segur que en Wikipedia trobaràs dades relacionades.
Són nombrosos els projectes il·lustrats dels canals, iniciats a França en el segle XVII, i continuats en altres països com Espanya en el segle XVIII, per a la navegació com a funció principal, i el reg com a funció secundària. Els canals de Braire, Llenguadoc o Midi, Burgogne o Loira a França, unint capçaleres de rius amb la mar, van tenir la seva resposta a Espanya a partir de mediats del segle XVIII amb el projecte del Canal de Castella per al qual el marquès d’Ancorada va portar a Carlos Lemaur de França amb l’objectiu de donar sortida als productes castellans a través del Cantàbric, del qual es van obrir 207 km, i amb el Canal Imperial d’Aragó, per a comunicar el Cantàbric amb el Mediterrani, del qual es van obrir 101 km, des del Bocal (aigües avall de Tudela) fins a passat Zaragoza, com a vies artificials d’aigua, que compensessin la falta de navegabilitat dels rius naturals.
Altres llocs on es van dur a terme obres d’enginyeria similars van ser França, Escòcia i Rússia, alguns amb més èxit que uns altres.
Observa el recorregut del Canal Imperial d’Aragó. Quines dificultats aprecies que van tenir en la seva construcció? Saps quants quilòmetres es van construir finalment? Va ser navegable? Per a què es continua utilitzant en l’actualitat?
El llegat de Pignatelli
On es conserven vestigis de Pignatelli en l’actualitat? Estàtues, carrers, obres públiques, institucions impulsades per ell… Són nombroses les petjades que ha deixat aquest personatge aragonès en el seu pas per la nostra història.
Localitza exemples i explica alguna característica d’ells. Il·lustra’ls amb alguna fotografia actual.
Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
