Select Page

Ramón Acín

La coherència, l’audàcia i la bondat

Osca, 1888 – 1936

Ramón Acín va néixer en una casa pairal d’Osca, coneguda com la Casa de la Ena, que, després d’uns anys de joventut més nòmada, compartiria amb la seva dona Conchita i amb les seves filles Katia i Sol fins a l’últim dels seus dies.
El menor dels quatre fills de María Aquilué i Santos Acín (mestra que no exercia i enginyer agrimensor) va mostrar des de petit interès i dots per al dibuix. Amb el pintor Félix Lafuente va adquirir soltesa i va aprendre a plasmar al natural natures mortes i paisatges mentre transcorrien els seus anys d’institut. Va començar la carrera de Ciències Químiques a Saragossa, que va abandonar per a anar a Madrid a unes fallides oposicions a delineant d’Obres Públiques i a viure una mica la bohèmia. De nou a Osca, va reprendre classes, aquesta vegada amb Anselmo Gascón de Gotor, i va començar a publicar il·lustracions en premsa.

Vida

El programa de les festes de Sant Lorenzo en 1911 li va obrir les portes del Diari d’Osca, dirigit per Luis López Allué. Aquí va col·laborar amb vinyetes crítiques sobre l’actualitat sota el pseudònim de Fra Acín. Dibuixant de traços senzills i eficaços, coneixedor del modernisme de Ramón Casas, tampoc eludia estampes costumistes ni la caricatura (a la manera de Castelao o Bagaría), plasmant figures estilitzades i expressives, amb textos incisius i aguts. Va compartir tertúlies amb l’escriptor Manuel Bescós (Silvio Kossti), es va aficionar a la fotografia i va acompanyar per periples altoaragonesos el documentalista Ricardo Compairé.

També es va sentir atret per l’escriptura, per un periodisme de denúncia política i reivindicació social que va posar en pràctica a Barcelona amb el seu amic, el grausino Ángel Samblancat, a través d’un periòdic: La Ira (“Òrgan d’expressió del fàstic i de la còlera del poble”) no va superar els dos números pels problemes que davant les autoritats implicaven els seus continguts incendiaris. Corria 1913 i a la fi d’aquest any la Diputació d’Osca li concedeix una pensió per a ampliar els seus estudis artístics, que durà a terme durant dos anys entre Madrid, Toledo i Granada. A la volta, ocuparà plaça de professor interí de Dibuix a l’Escola Normal de Mestres d’Osca, que serà definitiva després d’aprovar les oposicions en 1917.

Obra

En aquests anys ha consolidat un radicalisme que ja havia enarborat en el setmanari Talió, concebut amb amics com el citat Samblancat, Felipe Alaiz, Gil Bel i Joaquín Maurín. anticaciquisme, una lectura d’esquerra del seu sempre admirat Joaquín Costa i anarquisme conflueixen en el seu univers ideològic. Al costat d’alguns dels seus antics companys en Talió, també col·laborarà en el periòdic republicà saragossà Ideal d’Aragó.

En aquells dies funda la revista Floreal, col·labora en premsa sindicalista, redacta el Manifest dels Joves D’Osca, forma l’Agrupació Lliure d’Osca Nova Bohèmia. En aquesta ona es mouran també alumnes seus en la Normal, com Paco Ponzán o Evaristo Viñuales. En 1919 acudeix al Congrés de la Confederació Nacional del Treball que se celebra a Madrid, com a delegat de l’Alt Aragó i participa en campanyes de propaganda i organització sindical amb Maurín i Andreu Nin.

Represaliat

La seva activitat política no li desvia del seu compromís amb l’ensenyament, que concep com a peça fonamental en la formació del ciutadà. Obre una acadèmia particular de dibuix a la seva casa d’Osca i continua explorant diferents facetes de la creativitat, com l’escultura, on comença a treballar modelatges en fang, fosos en bronze… En 1923 publica una sàtira futurista: “Les corregudes de toros en 1970″.

Casat amb Conchita Monrás tindrà dues filles: Katia i Sol. La seva significació dins de l’anarcosindicalisme li porta a la presó per delictes d’opinió (la primera vegada en 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera). Malgrat tot, com a artista cada vegada més reconegut, rep encàrrecs institucionals: per a l’Ajuntament d’Osca realitzarà el monument a Lucas Mallada en 1925 i, uns anys després, l’escultura de la “Font dels Corbatins” al Parc. Participa en el Primer Saló d’Humoristes Aragonesos (Saragossa, 1926) i en la Junta del Centenari de Goya. Es relaciona amb les avantguardes artístiques, amb Luis Buñuel (amb qui es reuneix a París), amb Ramón Gómez de la Serna… al desembre de 1929 exposa la seva obra en la prestigiosa galeria Dalmau de Barcelona, i mesos més tard en el Racó de Goya de Saragossa.

Acín era un dels implicats en la revolta republicana de Jaca al desembre de 1930. El seu fracàs li va portar a exiliar-se a França, d’on tornaria després de la proclamació de la República, recuperant la seva càtedra en la Normal d’Osca. El gros del sorteig nadalenc de 1932 va caure a Osca i Ramón Acín, que va ser un dels afortunats, va utilitzar els diners del premi per a finançar la pel·lícula de Luis Buñuel “Las Hurdes: terra sense pa”.

La República real s’estava distanciant de la somiada. Ramón Acín, actiu militant de la CNT, va passar per la presó més d’una vegada durant aquests anys (més per sospites que per actes). Ell seguia lliurat a la renovació pedagògica, participant en  1935 en el Congrés de la Tècnica de la Impremta a l’Escola que es va celebrar a la seva ciutat.

El 18 de juliol de 1936, Osca cau en mans dels revoltats. La significació política de Ramón li converteix en presa fàcil. S’amaga a casa però els maltractaments i amenaces a Conchita li porten a lliurar-se. Aquest mateix dia, 6 d’agost, serà afusellat en les tàpies del cementiri d’Osca. En el seu certificat de defunció consta que va morir “en refrega haguda per motiu de Guerra Civil”. Conchita caurà poc després, en la fatídica jornada del 23 d’agost, en la qual van ser assassinats un centenar de republicans d’Osca.

La ferotgia dels assassins no va conèixer límits: el Tribunal de Responsabilitats Polítiques va condemnar i va multar a Ramón i Conchita després de morts, arribant a localitzar i confiscar un compte bancari a nom d’ella. Les nenes òrfenes, Katia i Sol, van ser acollides pel seu oncle Santos, germà de Ramón. Van estudiar, van ser professores, van tenir fills. Sol va escriure poemes i Katia va ser pintora. Les dues van mantenir l’essència de la “Casa de la Ena”.

Referències

  • Antón Castro (1993): “Ramón Acín, apología de la libertad”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (180-185). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • AA. (2003): Ramón Acín. Catálogo de exposición. Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Víctor Juan (2020): Ramón Acín. En cualquiera de nosotros un pedazo tuyo. Huesca: Gobierno de Aragón – Fundación Acín.
  • Diccionario Biográfico Español, Real Academia de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/31605/ramon-acin-aquilue
  • Web de la fundación Ramón y Katia Acín: https://fundacionacin.org/
  • Tizas en los bolsillos. Ramón Acín, el incorregible nombre bueno. Documental dirigido por Emilio Casanova (2019). Tráiler: https://vimeo.com/319209908

Activitats didàctiques

L’Osca de Ramón Acín

En el text s’han nomenat persones bastant reconegudes en la cultura i la societat d’Osca i l’Alt Aragó de les primeres dècades del segle XX. Una mica majors que Ramón Acín, de tots va aprendre i amb tots va mantenir amistat.

Relaciona’ls amb les seves descripcions adequades.

1.- Félix Lafuente

2.- Luis López Allué

3.- Manuel Bescós

4.- Ricardo Compairé

a) Escriptor costumista, director del Diari d’Osca, jurista

b) Pintor, molt reconegut autor de paisatges d’Osca

c) Fotògraf i documentalista de pobles, paisatges i gents de l’Alt Aragó

d) Comerciant i advocat, nom veritable de l’escriptor Silvio Kossti

Solucions: 1-b; 2-a; 3-d; 4-c

Cerca en el plànol d’Osca aquests llocs emblemàtics en la vida de Acín:

Casa de la Ena – Font dels Corbatins – Facultat d’Educació (on va fer classe) – Museu d’Osca (on hi ha obres seves).

Pots buscar algun més, si et sembla, i dissenyar una “ruta de Ramón Acín” a la ciutat, amb un itinerari que bé podria concloure en el Museu Pedagògic d’Aragó.

El renovador de la pedagogia

Ramón Acín creia en noves idees per a un món nou, més lliure, més culte i més just, des d’un profund humanisme. Aquesta era la base de l’esforçada tasca de renovació pedagògica que va assumir. El volia una escola que bandegés el “la lletra amb sang entra” i donés cabuda a la igualtat i a una bondat natural.

Planteja l’aprenentatge com un descobriment i un joc, basat en l’experimentació, la imaginació i la col·laboració. Hereta els postulats de la Institució Lliure d’Ensenyament i del seu admirat Joaquín Costa, afegint-li idees més avançades, d’autogestió, de decisions autònomes però solidàries.

El seu ampli treball pedagògic no es va reduir a l’àmbit escolar. Creia que la societat seria més lliure amb més cultura i amb uns mitjans de supervivència que humanitzessin la vida de la classe treballadora.  Com s’assenyala des de la fundació Acín, “no va elaborar tractats ni va donar instruccions canòniques sobre aquest tema. Va construir una vida i una pràctica coherent en tots els seus àmbits. El personal, el pedagògic o l’artístic s’entremesclen en les seves actuacions, en les seves obres, en els seus excel·lents escrits periodístics i en la seva intensa labor anarcosindicalista”.

Selecciona: Exposicions / Mostra Permanent. Tria un dels seus capítols breus. Podries resumir les idees principals? Es nomena algú en concret? Hi ha alguna cosa que et cridi l’atenció, que tingui relació amb l’actualitat? Repartiu-vos en classe aquest treball i poseu-ho en comú.

Pot ser un bon preparatiu per a visitar el Museu Pedagògic i conèixer millor l’Osca de Ramón Acín.

L’agitador, l’activista

Ramón Acín es va relacionar des de la seva joventut amb amics amb els quals va compartir actitud social i política. Tots ells eren admiradors de Joaquín Costa i defensaven un republicanisme d’esquerra cada vegada més radical, que els portarà a acostar-se, en diferent mesura, al marxisme i a l’anarquisme. Algun serà líder polític, uns altres tindran cert èxit com a escriptors i dirigiran periòdics. Tots ells sobreviuran a la Guerra Civil, però en condicions poc envejables (un se salvarà de la paredassa de miracle, uns altres moriran en l’exili de París, Mèxic i Nova York).

Indaga una mica sobre els companys d’aventures revolucionàries del jove Acín i relaciona a cadascun amb el seu lloc de naixement i amb un element important de la seva biografia.

A) Ángel Samblancat         1.- Utebo                       a) Partit Obrer d’Unificació Marxista

B) Felipe Alaiz                        2.- Bonansa                 b) Director de Terra i Llibertat i Solidaritat Obrera

C) Gil Bel                                 3.- Belver de Cinca    c) President de l’Audiència de Barcelona durant la Guerra Civil

D) Joaquín Maurín               4.- Graus                      d) Novel·la A baix el burgès

Solucions: A-4-c; B-3-b; C-1-d; D-2-a

 

Ramón Acín va haver d’exiliar-se després del fracàs de la revolta republicana de Jaca. Contra qui va ser aquesta revolta? Qui havia governat anteriorment, entre 1923 i 1929 , a Espanya? Qui estava darrere d’aquesta revolta? Quines conseqüències immediates va tenir? I a mitjà termini, va quedar la monarquia salvada?

Defineix aquests conceptes: “marxisme”, “anarquisme”, “anarcosindicalisme”. A què corresponen les sigles CNT? Quina ideologia manté?

Dirigent de la CNT d’Osca, Acín és un anarquista que odia la violència (inclosa la dels quals pensen com ell); és un ateu que qüestiona el poder abusiu de l’Església, però no critica la fe dels creients i respecta la seva espiritualitat. El seu humanisme posa en tot l’alt la raó i l’entesa entre diferents. Odia els sectarismes. Potser tot això ho feia més perillós per als enemics de la democràcia i de la República: “els intolerants sabien que en la pedagogia, en la llibertat de pensament i d’actuació, estava el seu enemic. Per això va ser un dels primers assassinats a Osca després de la revolta feixista de 1936. Per això van morir tants mestres i intel·lectuals lliures. La mort de la intel·ligència facilita l’esclavitud”.

Com a escriptor i periodista, Ramón Acín exhibeix opinions molt personals i directes, sense mitjanes negres. La crítica social i política està molt marcada ja en el seu primer text conegut.

Quina és la temàtica del text? Havies sentit parlar dels “soldats de quota”? Per què creus que aquest tipus de textos li portaven de tant en tant a la presó?

En moltes altres ocasions, però amb finalitats molt similars (crítica social i política), recorrerà a la sàtira i a un humor molt basat en la paradoxa, que desenvoluparà també en el gràfic, a través de les seves vinyetes.

L’artista

Ramón Acín va portar a l’expressió artística les seves idees estètiques i la seva manera de veure el món. Dotat d’una àmplia cultura, assimila els nous conceptes de les avantguardes d’una manera sempre molt personal. Desafia al convencional i no renúncia a les múltiples facetes i formes de l’art concebut com un treball manual: les tipografies audaces, la cartelleria, el dibuix, el collage, les peces de làmines metàl·liques, els modelatges, els fosos… Venera els seus mestres, respecta els clàssics, però no calla davant els que són curts de mires. Per exemple, va defensar la molt criticada arquitectura racionalista que va emprendre Fernando García Mercadal en el Racó de Goya, en un al·legat molt ferm en defensa de les noves arts.

Entra al web de la Fundació Acín. Tria una obra de cadascun d’aquests enllaços:

Sintetitza les característiques principals d’aquestes obres, o el que més et cridi l’atenció d’elles. Per exemple, en les pintures: si és un retrat o un paisatge, si hi ha molt de color o no, si les línies i els traços són simples, si és esquemàtic, quina llum tenen, si és una composició simple o complexa…  En les escultures, si hi ha molts plecs, si donen sensació de volum o de moviment, si donen idea de lluminositat, etcètera.

Com diu Antón Castro, “aquest home que va ser tants homes –pintor, pedagog, polític, dibuixant, periodista i escultor–, era un cavaller afable i enèrgic”. Per a Víctor Juan, “més enllà de l’artista, del professor, del militant anarcosindicalista o de l’escriptor, la millor obra de Ramón Acín és la seva manera de ser i de mirar la realitat, una manera d’entendre el món que va projectar en tots els seus àmbits d’actuació”.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: