Select Page

Pilar Bayona

Delicada i sensible, intensa i vital

Zaragoza, 1897-1979

Nascuda en una família acomodada, el pare de Pilar, Julio Baiona, era professor de Matemàtiques. La seva mare, Sara López de Ansó, era de Cariñena amb casa pairal en Cosuenda. Des de molt petita va mostrar un especial talent per a la música i va rebre classes de piano dels germans Sirvent. Amb tan sols sis anys va participar en un festival benèfic patrocinat pel rei Alfons XIII i als deu es presentava en el teatre Principal amb la Societat Filharmònica de Saragossa.

En 1912 Pilar Baiona inicia una carrera com a concertista de piano, tant en recital com amb orquestra, que donarà a conèixer el seu nom a Aragó i a Espanya. Coincideix amb prestigiosos compositors i directors de la talla de Tomás Bretón, José María Usandizaga, Joaquín Turina o Óscar Esplá, o intèrprets com el pianista Arthur Rubinstein i el violinista Juan Manén. És un reclam per a entrevistes i portades en revistes de l’època, que li atorguen una certa popularitat. En aquests anys de joventut coneix a la família de Luis Buñuel (el futur cineasta era alumne del pare de Pilar i va estar profundament enamorat sense que ella, aparentment, s’arribés a assabentar).

Vida

En la dècada de 1920 entaula amistat amb altres dos pianistes aragonesos una mica més joves que ella, i que també arribaran molt lluny: Eduardo del Pueyo i Luis Galve (1908-1995). Per aquests anys viatja a Alemanya: a Stuttgart i a Berlín interpreta programes molt representatius de música espanyola contemporània. Oberta a diferents estils, va ser una de les primeres intèrprets a Espanya de l’impressionisme musical. En els seus concerts toca peces d’autors consolidats com Albéniz, Granados i Falla, però també de compositors més joves (Usandizaga, Rodrigo, els germans Halffter, Mompou i Esplá, entre altres), i s’interessa per obres d’autors estrangers, des dels romàntics Tchaikovsky i Brahms a uns altres més moderns com Debussy o Ravel (a qui tractarà en visites del compositor a Madrid i a Saragossa).

A més de mantenir una intensa activitat concertística, estrenant obres de compositors com López Chávarri i Turina o compartint escenari amb Fleta, la pianista va tenir una relació molt pròxima amb intel·lectuals i artistes aragonesos que en la dècada dels trenta van desenvolupar una labor molt pròxima a les avantguardes, a través de les revistes saragossanes Cerç i Nord-est i altres projectes interessants: l’escriptor Tomás Seral i Casas (més tard editor i galerista), el pintor surrealista Javier Ciria, l’escultor Honorio García Condoy, etcètera, estaran en el cercle d’amistats de Pilar Baiona, que també va tenir predicament entre persones lligades a la Generació del 27 i a la Residència d’Estudiants, mantenint un tracte molt entranyable amb Federico García Lorca en la primavera de 1936, unes poques setmanes abans que es desfermés la Guerra Civil.

Obra

Pilar va passar la guerra a Saragossa i va assistir al final d’aquest món de creativitat i llibertat que havia conegut. En 1938 va iniciar amb Ràdio Zaragoza una col·laboració activa que durarà dècades (pràcticament fins a la seva mort) i que va permetre que el seu art arribés a les oïdes de molta gent. Va trobar refugi en la melodia, i va saber neutralitzar l’amargor i la tristesa, la fam i la repressió, a través de la bellesa. Universal alhora que molt aragonesa i molt saragossana, en els anys de postguerra participa en concerts en ciutats espanyoles i toca per a auditoris de França, Portugual i el Marroc, però la seva zona de confort és Aragó. Inicia una llarga i sostinguda col·laboració amb els Cursos Internacionals d’Estiu de la Universitat a Jaca i apura tolo el que pot la vida a la seva ciutat, Zaragoza.

Saragossa

Còmplice de corrents alternatius a la cultura oficial (tolerades però allunyades de qualsevol mínim entusiasme cap al règim franquista), aquí es relaciona amb amics intel·lectuals com el ja esmentat Seral i Casas, el filòsof, teòric i crític d’art José Camón Aznar, l’artista i musicòleg Luis García-Abrines, els escriptors Manuel Derqui i Juan Eduardo Cirlot o Alfonso Buñuel (l’arquitecte autor de collagessurrealistas, germà petit de Luis). També els historiadors d’art Federico Torralba i Julián Gállego, l’arquitecte Juan Pérez Páramo, el crític musical Eduardo Fauquié, l’enginyer José María García Gil i la seva esposa, la ballarina i coreògrafa María d’Àvila… connectaven amb ella en aquesta Saragossa que es volia desperezar.
Durant l’edat madura, la seva ment lúcida, el seu cos menut i les seves mans privilegiades i àgils suporten una activitat incansable, amb centenars de concerts en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta. Per exemple, a la Saragossa de 1951 se li compten set concerts diferents. Compositors de la talla de Rodrigo, Bacarisse, Palau, Esplá, Mompou, Guridi, Rebla, Martínez Chumillas, Asencio, Matilde Salvador, entre altres, li demanen que interpreti les seves noves obres. Lloada pels crítics, és reconeguda la seva activitat divulgativa com a intèrpret de música contemporània, s’implica en les activitats de la societat musical Sansueña, exerceix com a professora en el conservatori Pablo Sarasatede Pamplona, grava discos a París i Madrid, és Filla Predilecta de Saragossa (que li dedica un carrer en vida), membre de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Lluís…
Persona generosa, mai va escatimar la seva presència en cicles, concerts, conferències i activitats didàctiques. Pilar Baiona va ser un personatge públic molt volgut. Pocs dies després d’una actuació en el saló de Caixa Immaculada, va morir al desembre de 1979, amb 82 anys, atropellada per un automòbil als carrers de la ciutat a la qual sempre va estimar i que, passats tants anys, encara la troba a faltar.

Referències

Activitats didàctiques

Pianista per a autors de l’impressionisme musical

Des que va començar a despuntar, Pilar Baiona es va interessar per incorporar al seu repertori a autors contemporanis, interpretant obres de Falla, Albéniz, Granados, Ravel o Debussy. Relaciona a cadascun d’aquests autors amb l’obra de la segona columna.

  1. Claude Debussy                                     Goyescas
  2. Maurice Ravel                                       Clar de lluna
  3. Manuel de Falla                                   La Dansa del Foc
  4. Isaac Albéniz                                          Bolero
  5. Enrique Granados                                 Suite Ibèria
Solucions: 1-b; 2-d; 3-c; 4-e; 5-a

No hi ha massa registres de les interpretacions de Pilar Baiona, però en el seu web s’ofereix una mostra bastant significativa d’algunes dels seus enregistraments. En concret d’obres d’Óscar Esplá (dues peces d’Impressions musicals), Albéniz (d’Ibèria), Debussy (de Douze Études), Ravel (de Miroirs) i Falla (Fantasia bètica).

Escolta aquestes obres. Què et transmeten en general? Podries definir-ho? Donen idea de moviment o més aviat de quietud? Notes alguna cosa així com un cert aire “lliure”, com que flueix, com que les notes se succeeixen amb agilitat, amb canvis?

Tots aquests autors són considerats notables representants d’un moviment: l’impressionisme musical. Un d’ells, Debussy, deia: “No existeix una teoria. Només has d’escoltar. El plaer és la llei. M’agrada la música amb passió. I perquè m’agrada tracte d’alliberar-la de les tradicions estèrils que l’ofeguen. És un art lliure que brolla: un art a l’aire lliure, sense límits, com els elements, el vent, el cel, la mar. En cap cas ha de ser tancat i convertit en un art acadèmic”.

Experimentar (no confondre amb “improvisar”), no subjectar-se a l’acadèmic… anava molt amb el caràcter de Pilar Baiona, el perfeccionament del qual com a pianista va tenir molt d’intuïtiu i autodidacta, estudiant pel seu compte, i conscient que la millor escola era el treball dur sobre l’escenari. No és d’estranyar que tantíssims compositors del seu temps la volguessin per a les estrenes d’obres que aspiraven a ser innovadores: sabien que ella anava a treure el millor partit possible a les seves partitures.

Diu Begoña Gimeno: “El que defineix a Pilar Baiona com a pianista no és només el seu virtuosisme sinó, a més, la seva comprensió musical –producte d’exhaustives anàlisis i cerques de l’expressió– que partia de la seva especial intuïció per a desentranyar la intenció del compositor, la seva sonoritat, el bon gust i sobrietat en la interpretació, la seva sensibilitat, i la seva valentia i disposició per a abordar i donar a conèixer la música dels seus coetanis”.

En les seves interpretacions, Baiona aconsegueix que brilli la seva personalitat mantenint el respecte a la fidelitat de l’obra: amb els autors impressionistes sap crear un ambient sonor, una atmosfera i un color indefinibles.

La Saragossa de la nena Pilar

Coneguem millor la ciutat que va formar part de l’univers infantil de Pilar Baiona. Ella tenia deu anys i mig al maig de 1908, quan es va inaugurar a Saragossa l’Exposició Hispà-Francesa. Ja havia actuat enfront del públic, i en actes importants, malgrat la seva curta edat.

Amb aquest esdeveniment es commemorava el centenari dels Llocs que van immortalitzar la memòria de la ciutat en plena invasió napoleònica. La celebració de la pau i de les relacions de bon veïnatge formaven part del discurs de l’Exposició, que també va servir com a aparador d’una burgesia que se sentia protagonista i cridada a capitalitzar l’activitat econòmica i social de la ciutat i d’Aragó. Aquesta classe s’identificava amb els destins d’una ciutat que superava els cent mil habitants, que ja comptava amb un flamant Centre Mercantil, que havia inaugurat no feia molt de temps un bell edifici per a la Facultat de Medicina i Ciències, que tenia nous periòdics i indústries, projectes culturals i polítics de caràcter regeneracionista i regionalista, etcètera. Durant un breu temps, els conflictes socials anaven a quedar lleugerament eclipsats.

En quin lloc, sobre quin espai es van instal·lar les edificacions de l’Exposició? Ho identifiques actualment? Quines atraccions calia et cridin l’atenció? Quins invents i avançaments, quin tipus de productes es mostraven? Quina petjada va deixar aquesta Exposició en l’urbanisme de Saragossa? Perviu algun edifici?

Ens agrada imaginar a la Pilar Baiona de deu o onze anys, una nena responsable i aplicada, gaudint de les atraccions d’aquesta Exposició i oblidant per un breu temps la disciplina enfront del teclat.

Musa i dona de cultura

Pilar Baiona va ser una dona dinàmica, lliurada i fidel als seus amics i amigues. La seva imatge i la seva personalitat van atreure a artistes que la van immortalitzar en algunes de les seves obres. Javier Ciria la va retratar a l’oli, també la va pintar Pilar Aranda; va ser dibuixada per Juan Lafita i per Guillermo Pérez Baylo. Honorio García Condoy li va fer un bust. Entre els seus amics literats, Tomás Seral i Casas li va dedicar una composició en el seu llibre Poemes de l’amor violent (1933), i Juan Eduardo Cirlot va publicar en 1942 el llibre Ocells Tristos i altres poemes a Pilar Baiona, inspirat per la seva interpretació de l’obra de Ravel.

L’article d’Antonio Baiona en la revista Rolde (2021) que citem entre les referències conté també altres vinculacions de la pianista amb la ficció literària.

En relació amb l’ambient cultural en el qual es va moure Pilar Baiona i amb aquestes incursions en la ficció,  destaquem un exemple.

El professor i escriptor Jorge Sanz Barajas va publicar en 2021 la novel·la Volar alt (editorial Xordica). Amb elements de ficció, es narren fets reals entorn del matrimoni (també real) format pel pintor Ciriaco Párraga i Julia Tello, perdedors de la Guerra Civil que viuen una semiclandestinitat a la Saragossa dels primers anys de la postguerra. L’autor fa participar als protagonistes, si bé de manera secundària respecte a la trama central, en un ambient artístic i intel·lectual alternatiu al de la dictadura. L’autor l’explica així:

“La postguerra saragossana és un període ple de clarobscurs: entre el runam cultural del nacionalcatolicisme, Seral i Casas, Torralba, Alfonso Buñuel, Camón Aznar, Luis García Abrines, José Alcrudo o Pilar Baiona van tractar de mantenir vius els brots més valuosos del passat fins que van arribar les exposicions de Santiago Llacunes, Antonio Saura o Baqué Ximénez i el Grup Pòrtic”.

A més del de Pilar Baiona, diversos d’aquests noms ja han estat citats en la biografia. Uns altres no. Sigui com sigui, busca’ls en internet i identifica a cadascun d’ells amb un o diversos termes que indiquin la seva professió o algun detall de la seva biografia que et sembli rellevant. Cerca també informació sobre el Grup Pòrtic. A què creus que es refereix amb “els brots més valuosos del passat”?

Volar alt és una novel·la breu, amena, amb un argument molt fàcil de seguir, personatges molt ben retratats que es deixen voler pel lector, ambients recognoscibles… Recomanem la seva lectura.

Altres pianistes aragonesos

L’escena musical aragonesa del segle XX va donar altres noms molt interessants. Entre els intèrprets de piano, hem citat la bona relació que va mantenir Pilar Baiona amb Luis Galve (1908-1995) i amb Eduardo del Pueyo (1905-1986).

Coneix-los millor escoltant aquestes interpretacions:

Una última anotació: projecció de Pilar Baiona

Des de 1998, aquesta pianista dona nom a una de les principals programacions de concerts que es realitzen a Europa. En les seves vint-i-cinc edicions celebrades fins a 2022, el Cicle de Grans Solistes Pilar Baiona ha reunit desenes dels principals pianistes del món.

És una bonica manera de perpetuar el seu nom i el seu llegat, no creus? A través d’una cosa viva, que es renova cada any i que permet gaudir de la música en directe. També hi ha unes beques de l’Ajuntament de Saragossa que no han tingut massa continuïtat, un col·legi amb el seu nom en Cuarte de Huerva, i el nom de carrers a Saragossa i en unes poques localitats aragoneses.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: