Select Page

Comte d’Aranda

Un il·lustrat al servei del rei

Siétamo, 1719 – Épila, 1798

Pedro Pablo Abarca de Bolea va néixer en 1719 i va passar els seus primers anys de vida en la seva petita localitat natal, Siétamo, educat per mestres jesuïtes. Després de la mort del seu germà gran es va convertir en el primogènit de la seva família, de l’alta noblesa, i quan el seu pare va ser destinat com a oficial de l’exèrcit al nord d’Itàlia, ell, amb nou anys, li va acompanyar. El Tractat d’Utrecht havia posat fi a la Guerra de Successió i portat al tron d’Espanya una nova dinastia, els Borbó, encara que havia cedit a Àustria territoris espanyols en la península Itàlica que la segona esposa de Felip V, Isabel de Farnesio, volia recuperar perquè en ells regnessin els seus fills.

A Bolonya i a Parma, Pedro Pablo va continuar amb la seva educació, de nou de la mà dels jesuïtes. Però als disset anys va abandonar els seus estudis per a empunyar les armes. Sempre havia volgut ser militar, com el seu pare. Va participar en successius combats contra els austríacs i donats el seu llanço i la seva habilitat, amb tan sols vint-i-un anys ja lluïa els galons de coronel.

En 1742 va morir el seu pare i ell va heretar les seves possessions i els seus títols, entre ells el de X comte d’Aranda, pel qual és conegut. Un any més tard, en la batalla de Camp Sant, va resultar ferit de gravetat. No va abandonar per això la seva lluita contra els austríacs fins que es va signar la Pau d’Aquisgrà, en 1748. Per a llavors, ja era mariscal de camp.

Va aprofitar l’etapa de pau per a recórrer França, Bèlgica i Centreeuropa, on s’estaven imposant les idees de la Il·lustració, un moviment cultural que defensava la primacia del coneixement i la raó com a motor de progrés. Va contactar amb els enciclopedistes parisencs, va estudiar tàctiques militars a Prússia, d’on va prendre la Marxa Real que després es convertiria en l’himne d’Espanya, i a Saxònia va visitar les fàbriques de porcellana de Meissen, per a imitar les seves tècniques de treball en la factoria de ceràmica de l’Alcora, a la província de Castelló, fundada pel seu pare.

En 1755 va ser designat ambaixador espanyol a Portugal, país natal de la reina Bàrbara de Bragança, iniciant així la seva carrera diplomàtica. No va estar molt temps a Lisboa, arrasada per un terratrèmol. Va demanar ser rellevat i a la seva volta se li va encomanar reorganitzar els cossos d’Artilleria i Enginyeria de l’exèrcit espanyol, malgrat la resistència d’alguns alts comandaments.

Quan Carles III va arribar al tron, el va triar com a ambaixador a Polònia i Saxònia, destí del qual va haver de tornar a tot córrer per a posar-se al comandament de l’exèrcit espanyol que combatia amb el portuguès, en el marc de la Guerra dels Set Anys. Encara que el resultat dels enfrontaments no va ser molt reeixit, en acabar el conflicte Aranda va ser nomenat capità general i governador del regne de València.

En 1766, les males collites i l’alça del preu del pa van donar lloc a greus altercats que van ser aprofitats en benefici propi pels qui s’oposaven a les reformes impulsades pels consellers de Carles III. Aquest aixecament popular, conegut com el “motí de Esquilache”, nom d’un dels ministres estrangers del monarca, va posar en perill la corona. I el sobirà, per a posar ordre, va cridar el seu militar més capaç, el comte d’Aranda. Aquest va sufocar les revoltes i a continuació va ser nomenat president del Consell de Castella.

Des d’aquest lloc, el principal en el govern després del rei, va consolidar l’autoritat real i va continuar amb les polítiques il·lustrades. Durant el seu mandat, van disminuir els privilegis de l’Església i es va decretar l’expulsió dels jesuïtes, un dels grups de pressió contraris als canvis, per la qual cosa alguns dels seus enemics el van tractar d’anticatòlic. Amb la col·laboració d’altres aragonesos, la qual cosa alguns historiadors han anomenat “el partit aragonès”, va intentar sanejar l’economia i modernitzar el país. Va manar fer el primer cens d’Espanya, va redactar lleis a la recerca d’incrementar la prosperitat agrícola i mercantil, va donar suport al desenvolupament de les Reals Fàbriques i la construcció del Canal Imperial i del Canal del Manzanares, va convertir Madrid en una capital renovada, neta i monumental, a l’altura d’altres capitals europees i, a més, va escometre millores en el terreny cultural i artístic.

De ferms principis aristocràtics, els seus desacords amb altres ministres i amb el propi monarca van propiciar que fos rellevat en la presidència del Consell de Castella i enviat d’ambaixador a París, en 1773. A França va reprendre el seu contacte amb pensadors il·lustrats i va participar en les negociacions de pau amb Anglaterra que van conduir a la independència dels Estats Units, fet que va endevinar com un perillós precedent per al futur de les possessions espanyoles a Amèrica. Va recobrar per a Espanya Menorca i Florida, en poder dels anglesos. No obstant això, no ho va aconseguir amb Gibraltar.

Amb l’ascens al tron de Carles IV, el comte d’Aranda va recuperar una posició de privilegi en la cort madrilenya. Va batallar perquè la Revolució francesa no s’estengués al nostre país, però es va oposar a una guerra per a la qual l’exèrcit espanyol no estava preparat. El seu enfrontament amb Manuel Godoy, protegit dels monarques, va tenir com a conseqüència la seva destitució, desterrament i empresonament, fins que en 1795 se li va permetre retirar-se a les seves possessions en Épila. Allí, apartat, es va dedicar a administrar les seves terres i a col·laborar amb la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País, que havia ajudat a crear, fins a la seva defunció. Després de dècades de servei públic, aquest insigne militar, diplomàtic i polític, obsessionat amb la millora de la seva nació i dels seus habitants, va ser enterrat per desig propi en el monestir de Sant Joan de la Penya, panteó dels reis d’Aragó, amb els qui estava emparentat.

Referències

  • María Dolores Albiac (1998): El conde de Aranda. Los laberintos del poder. Zaragoza: CAI.
  • José Luis Cano (1998): El gran Conde de Aranda. Zaragoza: Xordica.
  • Antón Castro (1993): “La leyenda negra del Conde de Aranda”, en Antón Castro y José Luis Cano, Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (pp. 114-119). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Eloy Fernández Clemente (2004): Estudios sobre la Ilustración aragonesa. Zaragoza: IFC.
  • Rafael Olaechea y José Antonio Ferrer Benimeli (1998): El conde de Aranda (mito y realidad). Huesca: DPH [1ª ed., 1978, Zaragoza: Librería General].
  • Pedro J. Pérez Correas (2002): La huella del conde de Aranda en Aragón, Zaragoza.
  • Pedro J. Pérez Correas (2013): 1794, el destierro del conde de Aranda. Sus memorias. Zaragoza.
  • Arturo Pérez Reverte (2015): Hombres buenos (novela). Madrid: Alfaguara.
  • AA. (2000): El conde de Aranda y su tiempo. Zaragoza: IFC.
  • Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Conde_de_Aranda

Activitats didàctiques

El comte d’Aranda, militar de vocació

Llegeix i comenta el següent text, amb curioses dades sobre la importància del comte d’Aranda en l’organització de l’exèrcit espanyol. Observa com alguns dels plantejaments d’aquest il·lustrat aragonès han arribat fins als nostres dies.

El X comte d’Aranda, nascut en Siétamo en 1719, del que es compleixen ara tres segles, va ser polític, diplomàtic, gran propietari agrari, emprenedor industrial, lletrat i políglota, mecenes i filantrop. Però, abans de res, va ser i es va sentir militar. Probablement una de les majors frustracions de la seva vida va consistir en el fet que la Corona no li va permetre exercir-se com a competent cap de guerra, que ho va ser, en nombroses ocasions. De tal manera que fins i tot va arribar a abandonar la seva innata arrogància per a suplicar a La seva Catòlica Majestat que accedís a encomanar-li algunes campanyes. Poques vegades ho va aconseguir. Sorprenentment, podria dir-se, perquè les seves actuacions van ser èxits d’organització i demostracions de recte enteniment de les circumstàncies, sovint tan complicades, de la guerra.

Amb 17 anys, quan usava com a títol el de duc de Almazán –secundari en la seva família–, es va escapar sense permís del col·legi de jesuïtes italians on s’educava –el seu pare, l’IX comte, tenia a Itàlia un comandament militar– i es va enrolar en l’exèrcit espanyol d’Itàlia. Un noble d’alt bressol amb aptituds tenia el camí buidat en la milícia. Immediatament va ser capità dels granaders –una tropa distingida i ben entrenada, a la qual es demanaven condicions especials de fortalesa, presència, agilitat i honradesa– en el regiment que manava i sostenia el seu pare. Per cert que aquesta unitat encara existeix: llavors es denominava Castella i avui es diu Immemorial del Rei núm. 1. El seu origen es remunta al segle XIII i, lògicament, encapçala la nòmina dels actuals regiments espanyols d’Infanteria.

De seguida (1740) va ser nomenat coronel d’Infanteria per Felip V, la qual cosa li capacitava per a fer-se càrrec d’un regiment. El 8 de febrer de 1743 va intervenir en una cruenta batalla amb motiu de la guerra de Successió d’Àustria, una conflagració entre grans potències, lliurada en tres continents, en la qual Prússia, Espanya i França es van enfrontar amb Àustria, Rússia i Anglaterra. Al poble llombard de Camp Sant va tenir una dura prova, gairebé letal. Va quedar inert, mort en aparença i entre cadàvers, fins que ho van trobar l’endemà. A més d’una convalescència que no li va dissuadir de tornar a la batalla, el seu valor i noves ferides patides en combats posteriors li van valer l’ascens a brigadier.

Però com a artiller –branca bèl·lica tècnicament exigent i de triada plantilla– per formació i vocació, i amb valor provat en el combat, a penes va poder demostrar les seves reconegudes capacitats en l’organització logística i el comandament d’operacions. Va ser excepció una guerra hispanofrancesa contra Portugal i Anglaterra (1762), en la qual va haver de substituir, després de mesos de combats, a un cap incompetent i decrèpit, canviant per a millor el curs de la campanya.

Política de defensa

Aranda va ser notable gestor de recursos, en general, i dels castrenses, en particular. Com a ambaixador amb vasta experiència internacional coneixia el valor que per a un país té la seva capacitat militar. Hi ha textos seus contra una propaganda enemiga que desfigurava la quantia i capacitat de les tropes espanyoles i va replicar, irat, a un libel que assignava a la Corona tres regiments d’Infanteria quan eren trenta-dues, sense comptar els d’Amèrica, “tan ben disciplinats com els de l’exèrcit d’Europa”. Sabia que ridiculitzar aquesta potència danyava la política espanyola, que era fer costat als rebels nord-americans, buscar la recuperació de Gibraltar i afavorir les vastes terres espanyoles a Amèrica del Nord.

Carles III, coneixedor de les deficiències del seu exèrcit, va formar una comissió presidida per un capità general. Els treballs incloïen la redacció de noves Ordenances, però es van interrompre. Aranda era capità general des de 1763 i, en 1767, el rei li va encarregar reprendre la tasca, que va ultimar amb èxit. La qualitat del text el va fer perdurar fins que Joan Carles I va encarregar la seva renovació al general Gutiérrez Mellado en 1978. Es van retocar en 2007 i un exemple que mostra el seu encert és el paràgraf que defineix la figura del cap:

Como jefe más inmediato del soldado o marinero, se hará querer y respetar de él; no le disimulará jamás las faltas de subordinación; le infundirá amor al servicio y mucha exactitud en el desempeño de sus obligaciones; será firme en el mando, graciable en lo que pueda y será comedido en su actitud y palabras aun cuando sancione o reprenda.

Compari el lector amb el text de 1767:

Como jefe más inmediato del soldado se hará querer y respetar de él, no le disimulará jamás las faltas de subordinación. Infundirá en los de su escuadra amor al oficio y mucha exactitud en el desempeño de sus obligaciones. Será firme en el mando, graciable en lo que pueda, castigará sin cólera y será medido en sus palabras, aun quando reprehenda.

Sorprenent coincidència i, més, si es té en compte que, en el text antic, el rei parlava en primera persona. Així i tot, a penes va caldre canviar-li res, tal va ser la seva encertada concepció. Aranda, com altres vegades, havia suplert les deficiències amb incansable zel.

(Font: https://www.heraldo.es/noticias/opinion/2019/08/18/aranda-militar-1330191.html?autoref=true Aranda Militar por Guillermo Fatás)

El comte d’Aranda i Carles III

Busca informació i explica en què consisteix aquesta forma de govern.

Quins monarques europeus són considerats il·lustrats en el segle XVIII?

En la imatge s’il·lustren els problemes ocasionats per algunes de les reformes dutes a terme sobre la vestimenta tradicional derivades del reformisme de Carles III, en aquest cas escurçar les capes i cosir les ales del barret.

Van ser aquestes reformes sobre vestimenta les úniques causes de l’anomenat Motí de Esquilache?, quins altres successos van provocar les revoltes per tot el país? Esbrina en internet en què va consistir el Motí del Pa de Saragossa. Quan es va produir?, per què?, com va acabar?, creus que té alguna relació amb el Motí de Esquilache?

Després del motí de Esquilache (1766), Carles III va cridar el comte d’Aranda a Madrid i li va nomenar governador del Consell de Castella, càrrec des del qual va iniciar el procés que acabaria amb l’expulsió dels jesuïtes en 1767, sota l’acusació d’actuar contra el rei i organitzar motins.

Per què creus que es va expulsar en realitat als jesuïtes del país? Qui controlava l’educació mitjana i superior a Espanya al començament del segle XVIII? Quines conseqüències podia tenir aquest control? Els jesuïtes van ser expulsats només d’Espanya o també d’altres països? Quines conseqüències va tenir en els dominis espanyols a Amèrica? Esbrina en internet què eren les reduccions jesuïtes de Paraguai i què va passar amb elles després de l’expulsió dels jesuïtes.

Al llarg dels set anys que va estar al capdavant del Consell de Castella, va instaurar una política reformista basada en els principis de la Il·lustració amb la qual va aconseguir l’elogi del mateix Voltaire.

Va escometre moltes altres tasques de les més variades característiques: va promulgar lleis afavoridores de la mineria, la navegació i el comerç; va promoure la urbanització de Madrid (divisió en barris, construcció del passeig del Prat) i d’altres grans ciutats, i va organitzar balls i altres diversions; va fer sortir de la capital els nombrosos clergues desocupats o que es trobaven fora del seu lloc de residència; va crear centres de cultura d’ensenyament gratuït i va millorar les universitats, col·locant-les sota el control de l’Estat i dotant-les de nous plans d’estudi…

Quines actuacions concordes amb el pensament il·lustrat va dur a terme Aranda com a responsable del Consell de Castella? Qui va ser Voltaire?

Intrigues dels seus enemics i l’enemistat del rei van causar la seva caiguda en 1773 i l’enviament com a diplomàtic a París per a apartar-lo de la Cort. No obstant això, es tractava d’un lloc important i des d’ell es va ocupar de la política exterior espanyola, especialment els dominis espanyols a Amèrica.

Llegeix la novel·la d’Arturo Pérez Reverte titulada Homes bons. Quin paper exerceix en ella el comte d’Aranda? Què saps de l’Enciclopèdia que es va editar a França en el segle XVIII? Quines conseqüències va tenir la seva publicació? Per què creus que alguns van pensar que s’oposava a la Bíblia?

Viatger per Europa

En la seva biografia hem llegit que el comte d’Aranda va viatjar al llarg de la seva vida per tota Europa. Durant la seva infància i primera joventut per Itàlia, amb el seu pare. Més tard, entre 1748 i 1755 va realitzar un instructiu viatge per França i Centreeuropa, la qual cosa li va permetre observar els avanços de la Il·lustració i tenir una visió moderna sobre l’exèrcit, les indústries, l’educació, etc. Posteriorment, va ser ambaixador en diversos països: Portugal, Polònia i França.

Connecta els viatges del Comte d’Aranda amb les seves activitats.

1. Prússia Coneix a Federico el Gran, una de les grans figures polítiques de l’època  a) Curta estada després del terratrèmol de Lisboa en 1755
2. Saxònia Coneix les fàbriques de porcellana de Meissen b) Guerra entre Espanya i Portugal, dins del conflicte de la Guerra dels Set Anys, que va enfrontar a gairebé totes les potències de l’època entre 1756–1763
3. Lisboa Ambaixador a Lisboa c) Intervenció personal en el tractat de Pau de Versalles (1783) entre Espanya i Anglaterra
4. Polònia i Saxònia Ambaixador a Polònia

d) Estudia la tàctica militar de l’exèrcit prussià

5. Portugal Comandant de l’exèrcit espanyol e) Ambaixador extraordinari davant el rei de Polònia i elector de Saxònia Augusto III, sogre de Carles III. Durant la seva estada se signa en 1761 el Pacte de Família
6. París Ambaixador d’Espanya a França
1773 – 1787
f) Aprèn nous mètodes per a millorar la seva fàbrica de pisa i porcellana de l’Alcora

 

1-d, 2-f, 3-a, 4-e, 5-b, 6-c

Càrrecs i reis

Enllaça els reis amb els càrrecs que va exercir (i episodis que va viure) el comte d’Aranda amb cadascun d’ells.

Felipe V a) 1766 – 1773
President del Consell de Castella.
b) 1756
Director general d’Artillers i Enginyers i coronel del Regiment d’Artilleria.
Fernando VI c) 1761 – 1763
Guerra entre Espanya i Portugal. Es posa al capdavant de l’exèrcit espanyol a Portugal.
d) 1755
Ambaixador extraordinari a Lisboa.
e) 1793 – 1795
Desterrament a Jaén.
Carlos III f) 1763 – 1766
Capità general dels regnes de València i Múrcia, governador del regne de València i president de la seva Audiència.
g) 1773 – 1787
Ambaixador d’Espanya a França.
h) 1760 – 1761
Ambaixador extraordinari a Polònia.
Carlos IV i) 1741 – 1748
Lluita en les guerres a Itàlia contra els austríacs
j) 1792 – 1793
Degà del Consell de Castella i primer secretari d’Estat

 

Felipe V: i
Fernando VI: b – d
Carlos III: a – c – f – g – h
Carlos IV: e – j

El gran Conde de Aranda

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació editada per l’editorial Xordica amb el patrocini de l’Obra Social d’Ibercaja.

Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados

Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: