Select Page

sanT braulio

UN PONT ENTRE L’ANTIGUITAT I L’EDAT MITJANA

Cap a 585-Saragossa, 651

No se sap molt bé on va néixer Braulio. I tampoc quan. Hi ha qui diu que va venir al món en la localitat d’Osma, no gaire lluny de Sòria, on va estar destinat el seu pare. Uns altres afirmen que ho va fer en terres que avui formen part de Catalunya. I hi ha qui està convençut que va néixer en la capital de l’Ebre. La veritat és que els anys més florents de la seva vida els va passar com a bisbe de Saragossa, des d’on va arribar a convertir-se en un dels personatges més influents d’Hispània en el segle VII, durant l’agitat govern dels reis visigots.

Els visigots eren un poble germànic que, al principi, va ser enemic dels romans, i fins i tot el seu rei Alarico va saquejar sense pietat Roma l’any 410. Però aviat van adoptar algunes dels costums romans, entre elles la religió cristiana, i es van transformar en aliats militars. Es van instal·lar en el sud de l’actual França, van participar en la derrota dels temibles huns d’Àtila i els emperadors romans els van encarregar que lliuressin a Hispània d’altres pobles germànics que l’havien envaït. Després de la desaparició de l’Imperi romà d’Occident, van crear un regne independent en la Península Ibèrica, que va tenir com a capital Toledo.

A les ciutats del seu regne, els nobles visigots tenien el control polític i militar, mentre que els bisbes, a més de les religioses, van assumir funcions judicials, administratives, culturals, educatives… Gairebé tots els dirigents eclesiàstics procedien de l’aristocràcia hispanoromana. I a vegades formaven part de veritables dinasties. Per exemple, el pare de Braulio, Gregorio, va ser bisbe d’Osma; el seu germà Juan, bisbe de Saragossa abans que ell; un altre dels seus germans, Frominiano, abat del monestir de La Rioja de Sant Millán; i la seva germana Pomponia, abadessa d’un convent femení.

Braulio va ser nomenat bisbe l’any 631 i gràcies a la seva desbordant capacitat de treball va fer de Saragossa una ciutat avantatjada. Va brillar entre els dignataris de l’Església hispana i, amb el suport d’altres prelats, fins i tot va arribar a oposar-se a les pretensions del brutal papa Honorio I, partidari de castigar amb desmesurada duresa els jueus que no es convertissin al cristianisme.

Va ser mà dreta de dos monarques, Chindasvinto i Recesvinto, als quals va ajudar a donar estabilitat a un regne fràgil, embolicat en conflictes armats cada vegada que calia nomenar un nou rei, ja que no hi havia successió directa en el tron de pares a fills i els sobirans eren triats en assemblea per nobles amb ambicions i interessos enfrontats. Tal era el seu prestigi, que el rei Recesvinto li va demanar que corregís i ordenés un complet conjunt de lleis, l’anomenat Liber iudiciorum, per a aplicar per igual a visigots i hispanoromanos, cosa que fins llavors no ocorria.

Durant el mandat de Braulio, Zaragoza va destacar com un actiu focus cultural. A la vora de l’Ebre va establir una escola catedralícia per a formar a joves i va reunir una gran biblioteca, de les majors de la cristiandat, que incloïa obres clàssiques, d’autors grecs i romans, juntament amb d’altres de tema eclesiàstic. Com els llibres eren peces úniques que calia reproduir a mà, perquè no existia la impremta, per a augmentar els seus fons demanava còpies dels quals li faltaven a altres llocs, hi inclosa Roma, que intercanviava per còpies dels quals ja posseïa.

A més, va convèncer al seu mestre, Isidoro de Sevilla, perquè redactés una enciclopèdia que reunís el coneixement de l’Antiguitat abans que es perdés i que es va titular Etimologies, és a dir, l’origen de les coses. Ell va ser l’encarregat de revisar el text i de distribuir-lo en vint llibres i 448 capítols que abasten nombrosos àmbits del coneixement (teologia, història, literatura, art, dret, gramàtica, astronomia, ciències naturals…). Aquesta monumental obra va ser clau en el desenvolupament cultural d’Europa durant tota l’Edat mitjana.

Va acabar d’escriure un himne llatí en vers, la Vida de Sant Millán, iniciat pel seu germà Juan i que inspiraria segles després composicions poètiques de Gonzalo de Berceo. I perquè la seva tasca tingués continuïtat va formar a diversos deixebles, com Tajón, el seu successor en el càrrec episcopal, i Eugenio, qui es va instal·lar a Saragossa atret per la fama de Braulio després de rebre els seus ensenyaments va ser nomenat arquebisbe de Toledo.

Pel seu amor en saber, Sant Braulio va ser triat patró de la Universitat de Saragossa, que celebra la seva festivitat cada 26 de març. Segons la tradició, la seva tomba es troba sota l’altar major de la basílica del Pilar, on se celebra la missa.

Referències:

Activitats didàctiques

Els visigots a Espanya

Els passatges que segueixen a continuació descriuen alguns aspectes de l’època visigoda. Cerca en el text sobre Sant Braulio o en la xarxa entre quins anys es desenvolupa aquest període històric i informació que et permeti contestar les preguntes que es plantegen.

En un primer moment, la població visigoda es va mantenir al marge de la població romana. Així, per exemple, estaven prohibits els matrimonis mixtos, pel fet que es practicava diferent tipus de cristianisme: els visigots professaven l’arrianisme, mentre que els hispanoromanos practicaven el catolicisme. La situació canvia amb la conversió al catolicisme del rei Recaredo en l’III Concili de Toledo, l’any 589. D’aquesta manera s’elimina la barrera religiosa existent.

Saps quina diferència hi ha entre l’arrianisme i el catolicisme?

La seva forma de govern va ser la monarquia. Però era una monarquia electiva i no hereditària. Eren els nobles els que havien de triar al rei quan moria l’anterior monarca. Això generava tensions i lluites internes per aconseguir el tron i provocava inestabilitat.

Quin tipus de monarquia regeix avui a Espanya?, s’assembla a la d’època visigótica?

Els visigots van influir en el dret i en alguns costums. No obstant això, van acceptar la llengua llatina (renunciant a la seva) i gran part de la cultura romana. Van mantenir els centres culturals de la Península que s’havien establert durant l’Imperi Romà; encara que van afegir un de nou, Toledo, que s’instaura com a capital del regne.

Coneixes alguna paraula de l’espanyol actual que derivi de la llengua que parlaven els visigots?

L’habeas corpus visigot, recollit en el Liber iudiciorum va ser la primera manifestació d’un dret fonamental, una certa autonomia municipal, una concepció de la llibertat personal i una legislació complexa les bases de la qual continuarien durant l’Edat mitjana en ser traduït a llengües romanços.

Les lleis sempre van ser iguals per a visigots i hispanorromanos?, què és el Liber Iudicorum?, saps què és l’habeas corpus?

Els reis visigots

Observa el que es diu dels reis visigots que van regnar mentre Sant Braulio va ser bisbe de Saragossa (631-651).

Sisenando (631-636) es va proclamar rei en enfrontar-se a Suintila. Va convocar l’IV Concili de Toledo l’any 633 dirigit per Isidoro de Sevilla i en el qual va participar sant Braulio. En aquest concili es van promulgar les primeres lleis que després conformaran el Liber iudiciorum de Recesvinto.

Chintila (636-639) va ser nomenat rei per la noblesa i els bisbes, seguint el costum establert des de temps enrere. Va convocar el V Concili de Toledo en 636, on va fixar dures penes als usurpadors i a aquells que atemptessin contra el rei. Més tard, en el VI Concili de Toledo de l’any 638, es va legislar que la persona triada com a rei procedís de la noblesa.

Tulga (639-642) va ser triat rei per una assemblea de nobles i bisbes. No obstant això, com el seu pare Chintila l’havia nomenat successor, el seu regnat va produir malestar en la noblesa visigoda.

Chindasvinto (642-653) va elaborar una legislació destinada a donar fonament polític a les seves mesures repressives, incloses les promulgades contra el clergat. Va decretar que la llei civil estava per sobre de l’eclesiàstica i que s’havia d’obeir al rei abans que als bisbes. Sant Braulio mostra la seva preocupació per aquest tema en una carta dirigida al bisbe de València. Per a evitar un conflicte successori diversos bisbes i governadors encapçalats per Sant Braulio van convèncer al monarca perquè accedís a l’associació al tron del seu fill Recesvinto i, en acabat, després de la seva mort, fos el seu successor. Pretenien que la transició d’un regnat a un altre anés tranquil·la i pacífica.

Recesvinto (653-672) va buscar la pau amb els nobles castigats pel seu pare. La seva empresa més important va ser la promulgació del Liber iudiciorum, el 654, ja iniciat pels seus antecessors, per a la redacció dels quals va sol·licitar l’ajuda de Sant Braulio.

Explica alguna de les seves aportacions històriques i la seva relació amb ell. Quines característiques destacaries del seu sistema de govern?, et semblen molts per a un període tan limitat?, per què creus que els seus regnats eren tan breus?

El territori visigot

Els visigots van mantenir la divisió en províncies que tenien els romans. Al comandament de cadascuna d’elles hi havia un governador o duc amb responsabilitats polítiques i militars.

Assenyala en el mapa del regne visigot en el segle VII (s’han marcat las calçades romanes) a quines ciutats es corresponen en l’actualitat les que apareixen citades.

Localitza en el mapa els llocs amb els quals Sant Braulio es va relacionar al llarg de la seva vida.

Osma: possible lloc de naixement, per ser el seu pare bisbe d’aquesta ciutat.

Saragossa: possible lloc del seu naixement, va rebre la seu del bisbat de Saragossa en morir el seu germà Juan, l’anterior bisbe. Va ser bisbe de Saragossa fins a la seva mort.

Toledo: va participar en diversos concilis d’aquesta ciutat. Va mantenir correspondència amb el bisbe Eugenio II de Toledo, l’abat Emiliano protegit del rei Chindasvinto i els reis Chindasvinto i Recesvinto.

Sevilla: ciutat de sant Isidoro, que va ser el seu mestre i mentor.

Braga: manté relació epistolar amb el bisbe d’aquesta ciutat.

El final dels visigots a Espanya

Llegeix com va ser el final de l’època visigoda i explica breument les principals causes.

 A la fi del segle VII, les lluites internes pel poder entre la noblesa són contínues. A més, la crisi social i econòmica va portar al regne visigot a una situació límit. El rei Wamba, successor de Recesvinto, combatia als vascons en el nord de la Península quan va sorgir una nova rebel·lió a la Septimània, però va aconseguir apaivagar-la. El seu regnat va acabar per una conspiració, en ser deposat després d’administrar-li una beguda narcòtica. Les conteses es van generalitzar durant els regnats posteriors, de Égica i Witiza. Quan l’últim rei, Rodrigo, va aconseguir el tron, els seus rivals es van aliar amb el líder musulmà nord-africà Táriq Ibn Ziyad. Aquest va resultar vencedor en la batalla de Guadalete, l’any 711, i va iniciar l’ocupació islàmica de la Península Ibèrica.

Les elits governants i dominants eren d’origen visigótico, però la immensa majoria de la població era d’origen hispanoromà i no li importava en excés qui governés mentre se’ls donés una certa estabilitat. D’aquí ve que una vegada que els musulmans van acabar amb el poder militar visigot, a penes se’ls oposés resistència i ocupessin gairebé tot el territori en molt poc temps, malgrat comptar amb pocs efectius.

El llegat cultural visigot

Sant Isidoro de Sevilla i la seva relació amb Sant Braulio.

El text parla de l’obra principal de Sant Isidoro de Sevilla i de l’ordenació que va fer Sant Braulio. De quina obra es tracta? Assenyala el perquè de la seva importància.

Sant Braulio va convèncer al seu mestre, Isidoro de Sevilla, perquè redactés una enciclopèdia que reunís el coneixement de l’Antiguitat abans que es perdés. Es va titular Etimologies, és a dir, l’origen de les coses. Ell va ser l’encarregat de revisar el text i de distribuir-lo en vint llibres i 448 capítols que abasten nombrosos àmbits del coneixement (teologia, història, literatura, art, dret, gramàtica, astronomia, ciències naturals…). Aquesta monumental obra va ser clau en el desenvolupament cultural d’Europa durant tota l’Edat mitjana.
 
Els escrits de Sant Braulio i la seva influència cultural i política.

A continuació es detalla l’obra escrita de Sant Braulio. Busca dades sobre les seves obres en la xarxa i explica la seva transcendència posterior.

Epistolari. Gràcies a aquesta col·lecció de cartes trobada a Lleó en el segle XVIII s’ha pogut conèixer la rellevància política, religiosa i cultural que sant Braulio va aconseguir durant el seu episcopat. Això es reflecteix tant en el contingut de la correspondència com en els destinataris de les cartes —entre els quals es compten el mateix Isidoro, el papa Honorio i els reis Chindasvinto i Recesvinto, a més de bisbes, preveres i piadosos laics—.

Vida de Sant Millán. És la seva major contribució a la litúrgia del seu temps ja que es va escriure per a ser llegida en la missa del dia del sant.

Catàleg dels escrits de Sant Isidoro. Aquesta obra conté l’elogi a Sant Isidoro i un benvolgut catàleg de les seves obres.

Vestigis del món visigot en l’actualitat

L’art visigot

Lee i comenta quines són les principals manifestacions artístiques conservades dels visigots a Aragó.

A Aragó els vestigis conservats d’època visigoda són molt escassos. Destaquen els trobats en l’anomenada Vila Fortunatus de Fraga (Osca). Era una antiga finca de terratinents agropecuaris construïda en època romana, en el segle II d. C., amb uns meravellosos mosaics que avui, en part, podem gaudir al Museu de Saragossa. Amb el temps va ser abandonada i en el segle VI es va aprofitar la seva estructura per a construir una basílica paleocristiana en plena època visigoda.

Al Museu de Saragossa, el període hispà-visigot està representat per les encunyacions d’algunes monedes d’or, recipients de bronze i ceràmica, i restes escultòriques i capitells, així com per un cancell de l’esmentada Vila Fortunatus.

Els visigots en la literatura actual

Llegeix les ressenyes de les novel·les esmentades i comenta de quina forma creus que estan relacionades amb l’època en què va viure Sant Braulio.

Guillermo GALVÁN, Ombres de papallona: l’epopeia de Leovigildo, rei dels visigots

Argument: L’any 572, el jove Wilya, fill natural del difunt rei Liuva, és acollit en la cort visigoda de Toledo pel seu oncle, el rei Leovigildo. Lesionat per un accident infantil, Wilya s’enfronta a la seva inferioritat per a aconseguir el somni de convertir-se en guerrer. Al seu pesar, participa en turbulents esdeveniments: la rebel·lió del primogènit Hermenegildo, les campanyes militars contra vascons, suevos i francs, l’abandó de Recaredo de la fe arriana i els aixecaments armats que aquesta decisió provoca.

José CALVO POYATO, L’últim tresor visigot

Argument: La novel·la narra la troballa del tresor visigótico de Guarrazar. Entre totes les peces trobades, les més valuoses són les corones votives dels reis Recesvinto i Suintila (aquesta última va ser robada l’any 1921 i encara no ha estat recuperada). Totes dues d’or, encastades amb perles i safirs tallats. Hi ha també altres corones més petites i creus. Una part pot veure’s al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

La trama del llibre es desenvolupa en dues èpoques històriques, la del regne visigot en els temps de Rodrigo i, d’altra banda, en els avatars que van fer que llums i creus d’aquest tresor descobertes en 1858 apareguessin a França i anessin motiu de malestar entre els governs espanyol i francès.

La narració barreja veritat històrica amb ficció i combina personatges reals, com l’historiador José Amador dels Rius, el diamantista José Navarro o el militar francès Adolf Hérouart, amb personatges de ficció com Martina Vicentelo, el joier Valcárcel i l’inspector Collantes.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: