En el text s’han nomenat persones bastant reconegudes en la cultura i la societat d’Osca i l’Alt Aragó de les primeres dècades del segle XX. Una mica majors que Ramón Acín, de tots va aprendre i amb tots va mantenir amistat.

Relaciona’ls amb les seves descripcions adequades.

1.- Félix Lafuente

2.- Luis López Allué

3.- Manuel Bescós

4.- Ricardo Compairé

a) Escriptor costumista, director del Diari d’Osca, jurista

b) Pintor, molt reconegut autor de paisatges d’Osca

c) Fotògraf i documentalista de pobles, paisatges i gents de l’Alt Aragó

d) Comerciant i advocat, nom veritable de l’escriptor Silvio Kossti

Solucions: 1-b; 2-a; 3-d; 4-c

Cerca en el plànol d’Osca aquests llocs emblemàtics en la vida de Acín:

Casa de la Ena – Font dels Corbatins – Facultat d’Educació (on va fer classe) – Museu d’Osca (on hi ha obres seves).

Pots buscar algun més, si et sembla, i dissenyar una “ruta de Ramón Acín” a la ciutat, amb un itinerari que bé podria concloure en el Museu Pedagògic d’Aragó.

Ramón Acín creia en noves idees per a un món nou, més lliure, més culte i més just, des d’un profund humanisme. Aquesta era la base de l’esforçada tasca de renovació pedagògica que va assumir. El volia una escola que bandegés el “la lletra amb sang entra” i donés cabuda a la igualtat i a una bondat natural.

Planteja l’aprenentatge com un descobriment i un joc, basat en l’experimentació, la imaginació i la col·laboració. Hereta els postulats de la Institució Lliure d’Ensenyament i del seu admirat Joaquín Costa, afegint-li idees més avançades, d’autogestió, de decisions autònomes però solidàries.

El seu ampli treball pedagògic no es va reduir a l’àmbit escolar. Creia que la societat seria més lliure amb més cultura i amb uns mitjans de supervivència que humanitzessin la vida de la classe treballadora.  Com s’assenyala des de la fundació Acín, “no va elaborar tractats ni va donar instruccions canòniques sobre aquest tema. Va construir una vida i una pràctica coherent en tots els seus àmbits. El personal, el pedagògic o l’artístic s’entremesclen en les seves actuacions, en les seves obres, en els seus excel·lents escrits periodístics i en la seva intensa labor anarcosindicalista”.

Selecciona: Exposicions / Mostra Permanent. Tria un dels seus capítols breus. Podries resumir les idees principals? Es nomena algú en concret? Hi ha alguna cosa que et cridi l’atenció, que tingui relació amb l’actualitat? Repartiu-vos en classe aquest treball i poseu-ho en comú.

Pot ser un bon preparatiu per a visitar el Museu Pedagògic i conèixer millor l’Osca de Ramón Acín.

Ramón Acín es va relacionar des de la seva joventut amb amics amb els quals va compartir actitud social i política. Tots ells eren admiradors de Joaquín Costa i defensaven un republicanisme d’esquerra cada vegada més radical, que els portarà a acostar-se, en diferent mesura, al marxisme i a l’anarquisme. Algun serà líder polític, uns altres tindran cert èxit com a escriptors i dirigiran periòdics. Tots ells sobreviuran a la Guerra Civil, però en condicions poc envejables (un se salvarà de la paredassa de miracle, uns altres moriran en l’exili de París, Mèxic i Nova York).

Indaga una mica sobre els companys d’aventures revolucionàries del jove Acín i relaciona a cadascun amb el seu lloc de naixement i amb un element important de la seva biografia.

A) Ángel Samblancat         1.- Utebo                       a) Partit Obrer d’Unificació Marxista

B) Felipe Alaiz                        2.- Bonansa                 b) Director de Terra i Llibertat i Solidaritat Obrera

C) Gil Bel                                 3.- Belver de Cinca    c) President de l’Audiència de Barcelona durant la Guerra Civil

D) Joaquín Maurín               4.- Graus                      d) Novel·la A baix el burgès

Solucions: A-4-c; B-3-b; C-1-d; D-2-a

Ramón Acín va haver d’exiliar-se després del fracàs de la revolta republicana de Jaca. Contra qui va ser aquesta revolta? Qui havia governat anteriorment, entre 1923 i 1929 , a Espanya? Qui estava darrere d’aquesta revolta? Quines conseqüències immediates va tenir? I a mitjà termini, va quedar la monarquia salvada?

Defineix aquests conceptes: “marxisme”, “anarquisme”, “anarcosindicalisme”. A què corresponen les sigles CNT? Quina ideologia manté?

Dirigent de la CNT d’Osca, Acín és un anarquista que odia la violència (inclosa la dels quals pensen com ell); és un ateu que qüestiona el poder abusiu de l’Església, però no critica la fe dels creients i respecta la seva espiritualitat. El seu humanisme posa en tot l’alt la raó i l’entesa entre diferents. Odia els sectarismes. Potser tot això ho feia més perillós per als enemics de la democràcia i de la República: “els intolerants sabien que en la pedagogia, en la llibertat de pensament i d’actuació, estava el seu enemic. Per això va ser un dels primers assassinats a Osca després de la revolta feixista de 1936. Per això van morir tants mestres i intel·lectuals lliures. La mort de la intel·ligència facilita l’esclavitud”.

Com a escriptor i periodista, Ramón Acín exhibeix opinions molt personals i directes, sense mitjanes negres. La crítica social i política està molt marcada ja en el seu primer text conegut.

Quina és la temàtica del text? Havies sentit parlar dels “soldats de quota”? Per què creus que aquest tipus de textos li portaven de tant en tant a la presó?

Ramón Acín va portar a l’expressió artística les seves idees estètiques i la seva manera de veure el món. Dotat d’una àmplia cultura, assimila els nous conceptes de les avantguardes d’una manera sempre molt personal. Desafia al convencional i no renúncia a les múltiples facetes i formes de l’art concebut com un treball manual: les tipografies audaces, la cartelleria, el dibuix, el collage, les peces de làmines metàl·liques, els modelatges, els fosos… Venera els seus mestres, respecta els clàssics, però no calla davant els que són curts de mires. Per exemple, va defensar la molt criticada arquitectura racionalista que va emprendre Fernando García Mercadal en el Racó de Goya, en un al·legat molt ferm en defensa de les noves arts.

Entra al web de la Fundació Acín. Tria una obra de cadascun d’aquests enllaços:

Sintetitza les característiques principals d’aquestes obres, o el que més et cridi l’atenció d’elles. Per exemple, en les pintures: si és un retrat o un paisatge, si hi ha molt de color o no, si les línies i els traços són simples, si és esquemàtic, quina llum tenen, si és una composició simple o complexa…  En les escultures, si hi ha molts plecs, si donen sensació de volum o de moviment, si donen idea de lluminositat, etcètera.