Petronila d’Aragó
Reina en un tauler de decisions alienes
Osca, 1136 – Barcelona, 1173
Quan Petronila, filla del rei d’Aragó, va venir al món, el seu naixement va ser una autèntica qüestió d’Estat.
Tan sols dos anys enrere, en 1134, Alfons I d’Aragó, el bravo soldat que havia liderat grans empreses militars, portant al petit regne de muntanyesos a les terres fèrtils de la Vall de l’Ebre i als seus afluents del Sud, va morir de manera inesperada i sense descendència. En el seu testament, el Batallador va llegar el regne als ordes militars del Temple, els Hospitalaris i el Sant Sepulcre. Això era impossible de sustentar, amb el rei de Lleó ocupant les terres de Saragossa i els almoràvits anhelant recuperar part del perdut.
El regne estava en perill. L’única opció de donar continuïtat a la dinastia passava pel germà del rei, el monjo Ramiro, que degué penjar els hàbits i buscar descendència. Inés de Poitou, vídua de contrastada fecunditat que en el seu anterior matrimoni havia donat a llum a quatre criatures, va ser la triada entre les cases nobles europees perquè el regne d’Aragó pogués garantir la seva supervivència. El rei havia pres esposa, en les seves paraules, per a “restauració de la sang i de l’estirp”.
I així, com a bebè per encàrrec, va néixer Petronila. Una vegada complerta la seva missió, Inés va tornar a creuar els Pirineus i es va recloure en l’abadia de Fontevrault: aquí moriria en 1159 sense que la seva filla tingués mai comunicació directa amb ella. Excepte en les seves primeres setmanes de vida (sense possibilitat de cap record) i encomanada a una mestressa de cria, Petronila mai va veure la seua mare. I el seu pare, amb comptagotes: Ramir II es va retirar al monestir de Sant Pere el Vell a Osca, amb escapades a Nocito, i a partir de llavors (fins a la mort de Ramiro en 1157) les seves trobades serien esporàdiques. Petronila no era dels seus pares, sinó del regne.
El seu matrimoni va ser acordat, també en nom de la raó d’Estat, amb Ramón Berenguer IV. Durant els anys d’espera fins a les noces (1150), el comte de Barcelona, vint-i-tres anys major que ella, degué competir amb les intrigues llançades des de Lleó per a cancel·lar aquest acord. Mentrestant, Petronila era educada en la cort comtal de Barcelona (ciutat de la qual es va enamorar i en la qual viuria els últims anys de la seva curta existència) i va passar alguna temporada a Lleó amb la seva cunyada Berenguela. El català va ser un bon governant, lleial a la seva paraula i hàbil negociador. Príncep d’Aragó, va recuperar Daroca, va guanyar places als Monegres i el Cinca, va conquistar Lleida i Tortosa, però mai va ser rei, ja que aquest títol era privatiu de la família de la seva esposa, des de la qual passaria a la seva descendència.
Des de l’inici de la seva edat fèrtil, Petronila va engendrar diversos fills. Amb 16 anys, durant el naixement del primer dels seus fills, Pedro (que moriria molt nen), va haver de dictar testament en ple part. Això ens dona idea de com de precària era la qüestió successòria, la conservació del cognom i del patrimoni de la casa d’Aragó. El major dels quals van sobreviure a la infància seria Alfons II d’Aragó. Vídua amb 26 anys, Petronila no va voler tornar a prendre marit i va ser propietària dels seus actes. Dona decidida, en 1164 va renunciar al regne donant-lo al seu fill. Va ser llavors quan va néixer la Corona d’Aragó, que, si bé havia estat consolidada amb el seu matrimoni, prenia ara la seva carta de naturalesa.
Les llacunes entorn de la figura de Petronila continuen sent moltes. Es coneix el seu llegat i les circumstàncies que van envoltar la seva vida, determinats actes públics… molt més que la seva vida real. Se sap dels seus fills i filla, els qui després d’Alfonso ocuparien diverses responsabilitats i honors (Pedro, comte de Provença; Dolç, regna consort de Portugal; Sancho, comte de Rosselló, Provença i Cerdanya). Se sap de la seva mort i el seu enterrament en la catedral de Barcelona en la tardor de 1173, però continua havent-hi enigmes entorn de la seva sepultura, que no està realment localitzada, i sobre la qual hi ha diverses hipòtesis.
Referències
- Antonio Ubieto (1987): Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón. Zaragoza: Diputación General de Aragón.
- José Luis Corral (2021): La reina olvidada. Zaragoza: Doce Robles. En esta novela se recrea, en primera persona, la imagen de una mujer culta y sensible, que desde niña debió sortear intrigas y juegos a varias bandas.
- Podcast Reinas, damas y señoras (Ana Segura y Ana Isabel Lapeña): “Petronila de Aragón”: https://www.cartv.es/aragonradio/podcast/emision/petronila-de-aragon-el-origen-de-la-corona-1
- Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Petronila_I_de_Arag%C3%B3n
Activitats didàctiques
Petronila, Ramón, i el casament a casa
Es diu que els pactes per a l’enllaç entre Petronila i Ramón Berenguer es van basar en una institució anomenada “matrimoni a casa”. Això consisteix en el fet que el marit s’adscriu a la família de l’esposa: ella és qui transmet la pertinença al grup familiar, juntament amb el patrimoni que hereta; el marit se sotmet formalment al seu sogre o al “senyor major” de la casa, i est, a canvi, li atorga la potestat sobre el solar familiar, però reservant-se el seu senyoriu tant sobre els béns del solar patrimonial com a sobre els que aporta el marit. Traslladat al cas que aquí ens ocupa: Ramón Berenguer passava a ser un membre més de la Casa d’Aragó i del seu llinatge, amb caràcter general, i la dinastia regnant empraria la designació “d’Aragó”.
Busca informació sobre el concepte jurídic de “casa”, molt present en el Dret aragonès. Es refereix només a l’edifici, o inclou alguna cosa més? Per què creus que té tanta importància? (garanteix la continuïtat del patrimoni, evita la seva dispersió).
Una altra activitat, al fil d’aquest acord matrimonial: situa en un mapa les conquestes i territoris consolidats per Ramón Berenguer IV. Compara la situació del regne d’Aragó a la mort d’Alfons I (1134) amb les possessions que va deixar el príncep d’Aragó a la seva mort en 1162.
Fàbriques de fills (concebudes per a concebre)
i el règim demogràfic antic
El paper reservat a Inés i a Petronila, mare i filla, fins i tot sent pràcticament dues desconegudes entre si, era molt similar (instrumentalitzades com a contenidors d’hereus) i aconsegueix uns extrems que als ulls d’avui es fan difícils d’entendre.
Més enllà de l’opinió que ens mereixi aquest fet, la realitat és que Petronila va morir als 37 anys. Una edat a la qual, avui dia, moltes dones (especialment en la nostra societat occidental) estrenen la seva maternitat. En la seva curta vida, la reina d’Aragó va tenir cinc fills, dels quals li van sobreviure quatre (el primogènit Pedro va morir de nen), que aconseguirien aquestes edats: 23 (el segon Pedro), 38 (Dolç), 39 (Alfons), arribant tan sols el menor, Sancho a “vell” (62 anys, que “avui no és res”).
Si això succeïa en cases riques i nobles, amb cures extremes, imagina’t el que passaria en capes socials més desfavorides (que era la immensa majoria de la població). Molts naixements eren necessaris per a compensar l’elevat índex de mortalitat infantil; les mares començaven a ser-ho molt joves per a optimitzar la seva edat fèrtil; era difícil superar en bones condicions els quaranta anys (superada aquesta edat, moltes persones podien considerar-se ancianes).
Indaga sobre aquests termes:
-
-
- Taxa de fecunditat.
- Taxa de natalitat.
- Taxa de mortalitat infantil.
- Esperança de vida.
- Règim demogràfic antic / modern.
-
Com es defineixen? Han evolucionat al llarg de la Història? Quina relació guarden amb els canvis culturals, socials i econòmics? Tenen alguna cosa a veure en el canvi d’un règim a un altre els avançaments científics, en la medicina, en la higiene…?
Una visita al Museu
A l’esquerra, Sala de Donya Petronila, on segons la tradició es van celebrar les noces entre ella i el Comte Ramón Berenguer IV. A dalt, sala de la Campana.
El Museu d’Osca conté una part important del que va ser el Palau dels Reis d’Aragó, i manté avui dia tres de les seves estades: la Sala de la Campana, la de Donya Petronila i el Saló del Tron.
Visita el Museu: a més de la seva col·lecció permanent i les seves exposicions temporals, molt interessants, podràs saber una mica més de la història de l’edifici, de les llegendes forjades en el seu interior, respirar ambients molt evocadors…
Petites anècdotes que poden despertar la teva curiositat
Roma no va reconèixer mai a Petronila ni al seu pare com a reis d’Aragó. Tan sols quan les ordres militars van renunciar a l’herència del Batallador, l’Església va admetre la situació… i ho va fer a mig fer, reconeixent com a governant a Ramón Berenguer, malgrat que no era ell, sinó la seva esposa, la titular del regne.
Petronila va ser la primera dona regna d’Aragó tal com Déu mana, amb títol en propietat. Només hi hauria una altra més en tota la història del regne, diversos segles després. Va néixer a Toledo en 1479 i ha passat a la posteritat com “Joana la Boja”, encara que la seva trista realitat és la d’una persona maltractada i humiliada pel seu pare, primer, i pel seu propi fill, després: Fernando el Catòlic i Carles I. De nou… això ens dona molt a pensar.
Alfons o Ramón? Qui havia de cenyir la corona després de la renúncia de la seva mare havia estat batejat com Alfons, però per al seu pare va ser sempre “Ramón”, i així consta en alguns documents. Per al barceloní era important mantenir la nomenclatura tradicional de la seva casa comtal, i Petronila era molt gelosa dels noms habituals a la seva “casa”. El seu oncle Alfons, el campió dels reis del seu temps, pesava molt, i quan ja no hi hagués “competència”, després de la mort de Ramón Berenguer, l’hereu del tron accediria a aquest, ja sense mitjanes negres, com Alfons II d’Aragó.
Busca informació sobre aquest rei Alfons, el primer de la Corona d’Aragó. Entre altres coses, té una relació amb Terol, la pots explicar?
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
