Pedro alfonso
Un valuós pont entre cultures
Cap a 1050 – Cap a 1120
No es coneix la data del naixement de Pedro Alfonso, ni tampoc la de la seva mort. No se sap amb certesa on va venir al món i s’ignora on va morir. Les úniques dades de la seva vida que han arribat fins nosaltres es troben en el pròleg d’un dels seus llibres, Diàleg contra els jueus. En ell se’ns diu que va residir a Osca i que a principis del segle XII pertanyia a la comunitat hebrea del lloc, en la qual ocupava un lloc distingit, tal vegada com a rabí i metge.
En 1106 va decidir abandonar la religió dels seus pares, el judaisme, i va ser batejat com a nou cristià en la catedral d’Osca, la qual cosa va suposar un gran escàndol entre els seguidors de la seva antiga fe. El padrí de la cerimònia va ser, ni més ni menys, que el rei d’Aragó, Alfons I el Batallador.
Per a fer callar les protestes dels qui s’oposaven a aquest radical canvio i l’acusaven de traïdor i de vendre’s per diners o per un lloc en la cort, va escriure un llibre, el ja esmentat Diàleg contra els jueus, en el qual va intentar justificar la seva decisió. El va estructurar com una conversa entre Moisès, el seu vell jo, i Pedro, el seu nou jo. Cadascun defensava la seva religió i ho feia d’una forma didàctica i sincera, amb una actitud conciliadora, moderada, sense fanatismes ni intoleràncies. Els que sortien pitjor parats, no obstant això, eren els musulmans, als quals es desprestigiava. El text va conèixer una gran difusió per tota Europa. I les acusacions contra l’islam van ser utilitzades com a argument per predicadors cristians per a atiar guerres i croades.
En aquest llibre hi havia nombroses referències científiques, com l’afirmació que la Terra era esfèrica i no plana. Alguna cosa que ja se sabia en l’Antiguitat, però que en moltes parts d’Europa s’havia oblidat. I això és pel fet que Pedro Alfonso coneixia el principal de la ciència àrab, la més avançada del moment. Els seus plantejaments, no obstant això, són sempre originals, perquè no es fia del que li diuen, sigui qui sigui l’autor de les teories, i ho comprova i ho revisa tot.
Se sap que Pedro Alfonso, que parlava i escrivia en hebreu, àrab i llatí, va viatjar a Anglaterra, potser per a exercir com a metge del rei Enric I, i allí va explicar astronomia i com calcular calendaris i preveure eclipsis, per a absoluta sorpresa dels savis locals. Els seus ensenyaments, que incloïen matemàtiques, geometria, música i medicina, van resultar fonamentals perquè tornés a Occident part del saber perdut de grecs i romans, que els musulmans havien conservat, així com per a difondre destacats avanços fets per aquests últims.
Literatura
Però si Pedro Alfonso és avui àmpliament reconegut no és com a teòleg ni com a científic, sinó com a literat. Va ser autor d’un conjunt de narracions breus que va titular Disciplina clericalis, que es podria traduir com a “instrucció d’estudiosos” o “ensenyament d’erudits”. Alguns la consideren la primera novel·la medieval i, sens dubte, va tenir un enorme ascendent durant segles en la narrativa de tota Europa.
Es tracta de més de trenta petits contes escrits amb una finalitat didàctica, ja que dels mateixos es poden extreure lliçons i models de conducta. La majoria tenen forma de diàleg entre un mestre i un deixeble o entre un pare i un fill. Amb aquestes petites rondalles s’enalteixen virtuts i es denuncien vicis, s’adverteix de la fugacitat de la vida i que cal valorar el veritablement important, l’amistat i la bona conducta, i no els èxits i les riqueses, que poden desaparèixer de sobte. S’aconsella com tractar amb les persones que t’envolten, amb els poderosos i fins amb Déu. I tot es fa d’una forma amena, amb habituals tocs d’humor.
Aquest tipus de relats té el seu origen en la tradició oriental. Molts van sorgir a l’Índia, a Pèrsia o en la cultura hebrea i van ser adaptats per literats àrabs, que els van donar un aire particular, com en els contes de les mil i una nits. En la Península Ibèrica, durant el domini musulmà, van tenir gran acceptació i van ser després traduïts al llatí, per la qual cosa és fàcil rastrejar la seva influència en nombroses obres de la literatura castellana: El comte Lucanor, El cantar de meu Cid, La Celestina, El llibre del bon amor…
A la resta d’Europa, la repercussió de l’obra de Pedro Alfonso va resultar formidable. Disciplina clericalis es va llegir en tots els països i en tantes versions que al final es va creure que hi havia diferents obres de diferents autors. Després de la invenció de la impremta, es va multiplicar la seva difusió i el seu influx es va mantenir durant centúries en contes populars i en escriptors de la talla de Boccaccio, Dante, Chaucer, Shakespeare, Molière, Cervantes, Lope de Vega, Zorrilla, Baltasar Gracián, etc., etc., que comunament desconeixien que l’autor dels textos que els servien d’inspiració era un antic rabí que va viure a Osca en plena Edat mitjana.
Referències
- Pedro Alfonso (1980): Disciplina clericalis. Zaragoza: Guara Editorial, 1980.
- Mª Jesús Lacarra (2000): El cuento oriental. Zaragoza: CAI.
- Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Alfonso
- Gran Enciclopedia Aragonesa on line: http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9915
Activitats didàctiques
L’època de Pedro Alfonso
Una mica d’història
Llegeix el següent text i observa l’evolució en les condicions de vida dels jueus a l’actual territori aragonès. Saps quan van arribar a la zona els primers jueus i quan van ser expulsats definitivament? Busca informació sobre algun dels personatges jueus citats.
En època dels regnes taifes Saragossa va viure un període d’esplendor que es va reflectir en el desenvolupament de les ciències, les arts i el pensament. Els seus reis es van envoltar de poetes, artistes i científics. Alguns d’ells professaven la religió jueva, com el poeta i filòsof Solomo Ibn Gabirol (a qui els cristians van conèixer amb el nom de Avicebrón) o IbnPaquda, un altre destacat literat i pensador, juntament amb poetes com el tudelà Yehuda ha-Leví. També va ser important l’aportació dels jueus en el camp de les matemàtiques i l’astronomia.
A la fi del segle XI l’avanç cristià es va intensificar. Els aragonesos van ocupar el sud del Cinca i a Castella Alfons VI va conquistar Toledo. Davant aquesta situació, diversos reis de les taifes peninsulars van sol·licitar la intervenció dels almoràvits, que regnaven en el nord d’Àfrica.
Poc temps després l’imperi almoràvit va reunificar el domini musulmà en la Península Ibèrica. L’única que es va mantenir independent va ser la taifa de Saragossa. Però, pel nord, el regne d’Aragó continuava la seva expansió. En 1089 va conquistar Montsó i en 1096 Osca. Finalment, en 1110, el rei saraqustí va ser derrotat i mort prop de Tudela per Alfons I el Batallador i els almoràvits es van fer amos de Saragossa, fins que en 1118 la ciutat va ser ocupada pel sobirà aragonès.
La situació dels jueus anava a canviar amb la conquesta cristiana i amb l’expansió del regne d’Aragó. Com calia repoblar i organitzar administrativament els extensos territoris conquistats a l’Islam, el monarca aragonès va demanar la col·laboració dels jueus, tant els que ja vivien en les zones conquistades com els que arribaven de territori musulmà fugint del fanatisme religiós dels almoràvits i els seus successors, els almohades. Mentre als musulmans se’ls desplaçava fora del recinte emmurallat de les ciutats, als jueus se’ls permetia viure en els seus anteriors barris. Gaudien de la protecció del rei, però no tenien els mateixos drets que els altres aragonesos. La seva llibertat estava condicionada, ja que havien de satisfer les peticions de diners del seu senyor en concepte d’impostos.
Molts dels barris jueus medievals han arribat fins als nostres dies camuflats en els barris antics de pobles i ciutats. A Aragó són nombroses les restes conservades. Cerca com eren aquests barris i que característiques singulars tenien. Pots ajudar-te d’aquestes dues publicacions que trobaràs en la web.
Carrer Major de la Jueria de La Almunia de Doña Godina
Elabora un glossari amb els següents termes: Sefarad, sinagoga, torá i talmud.
El personatge
Dades biogràfiques recollides en el text.
Hem llegit en la biografia de Pedro Alfonso que va ser apadrinat en el baptisme pel rei d’Aragó Alfons I a Osca. Esbrina en quins altres llocs va viure, quines llengües havia de conèixer Pedro Alfonso i amb quin altre rei va treballar, possiblement com a metge. Pots ajudar-te per a documentar-te amb la seva veu en Wikipedia.
L’obra de Pedro Alfonso
Les dues obres més conegudes de Pedro Alfonso són Diàleg contra els jueus i Disciplina clericalis. En Diàleg contra els jueus va intentar justificar la seva decisió de convertir-se al cristianisme. El va estructurar com una conversa entre Moisès, el seu vell jo, i Pedro, el seu nou jo. A diferència d’altres llibres similars escrits en l’època, el de Pedro Alfonso comptava amb l’avantatge que el seu autor tenia un profund coneixement de les dues religions, per la qual cosa les seves rèpliques en favor del cristianisme estaven més ben argumentades. La seva defensa era didàctica i sincera, amb una actitud conciliadora, moderada, sense fanatismes ni intoleràncies.
Disciplina clericalis està formada per més de trenta petits contes escrits amb una finalitat didàctica, ja que dels mateixos es poden extreure lliçons i models de conducta. Aquest tipus de relats té el seu origen en la tradició oriental. En la península Ibèrica, durant el domini musulmà, van tenir gran acceptació i van ser després traduïts al llatí, per la qual cosa és fàcil rastrejar la seva influència en nombroses obres de la literatura castellana: El comte Lucanor, El cantar de meu Cid, La Celestina, El llibre del bon amor…
A continuació es reprodueix un dels relats que escriu Pedro Alfonso en el seu llibre Disciplina clericalis. Com en altres històries del llibre, l’autor se serveix dels animals per a presentar els seus ensenyaments.
Va dir un àrab al seu fill: «Si veus que algú es troba ficat en assumptes dolents, no et barregis, perquè sol passar que el que solta pèndul el veu caure sobre ell».
Exemple de l’home i la serp.
Algú que passava per un bosc va veure una serp a la qual alguns pastors havien lligat a uns pals després de forçar-la a deixar la seva contorsió natural; el caminante, després de deixar-la anar, la va escalfar i la serp, una vegada calenta, va començar a enrotllar-se al voltant del seu salvador, fins que va estar a punt d’ofegar-lo. Llavors l’home li va dir: «Què fas? Per què retornes mal per bé?». A això la serp va respondre: «No faig sinó el que correspon a la meva naturalesa». Va dir ell: «Et vaig fer un bé i me’l pagues amb un mal?». Mentre discutien així, van cridar com a àrbitre a una guineu i li van comptar tot el succeït. Llavors va dir la guineu: «No puc jutjar aquesta causa només de sentides, si no veig, primer, amb els meus propis ulls, ho va ocórrer». Va ser lligada la serp com estava abans. «Ara –li va dir la guineu– escapa si pots; i tu home, no t’ocupis de deslligar serps. No saps que qui solta el pèndol el veu caure sobre ell?».
Quin creus que és l’ensenyament d’aquest conte? Cerca en la xarxa altres relats similars, rondalles protagonitzades per animals. Fixa’t en la seva nacionalitat i per qui i quan van ser escrits. Veuràs que n’hi ha d’autors molt antics, de la Grècia clàssica (Esopo), i més moderns, dels segles XVII i XVIII (La Fointaine, Iriarte, Samaniego).
Et recordes d’algun conte que et contessin de nen o nena protagonitzat per animals? Tenien aquests contes, com el dels tres porquets, moralitats o ensenyaments?
Una part dels relats de Disciplina clericalis està dirigida a exemplificar la maldat de les dones. Aquesta actitud antifeminista, de gran popularitat en l’època, és molt comuna en la tradició cuentística medieval europea així com en els textos bíblics i en els d’origen oriental.
Esbrina on es va escriure i de què tracta el llibre de les mil i una nits. Veus alguna relació amb els contes de Pedro Alfonso?
Influència de Pedro Alfonso
Repercussió posterior de la seva obra.
La seva obra Dialogo contra els jueus va ser utilitzada com a referent intel·lectual contra el judaisme en els segles posteriors. Quant a la Disciplina clericalis, els seus relats van ser recollits de manera més o menys literal en altres reeixides recopilacions de contes en la península Ibèrica, com El comte Lucanor de l’infant Don Joan Manuel o el Llibre del Bon Amor de l’Arcipreste de Hita, i van influir de manera determinant en l’obra posterior de cèlebres escriptors de tota Europa com Bocaccio, Dante Alghieri, Chaucer, Cervantes o Lope de Vega.
Localitza algun fragment del comte Lucanor o del Llibre del Bon Amor que es pugui posar en relació amb les publicacions de Pedro Alfonso.
De la seva obra científica només ens han arribat quatre capítols d’unes taules astronòmiques precedides d’una introducció i un pròleg, publicades en 1115. Amb els seus escrits, les seves traduccions i els seus ensenyaments, Pedro Alfonso va contribuir a divulgar la ciència àrab a Occident. Se sap que durant la seva estada a Anglaterra, on va sorprendre a la cort en predir un eclipsi lunar, va tenir com a deixeble a Walcher, clergue i astrònom. També podia haver estat el seu pupil Adelardo de Bath, considerat el difusor de les taules astronòmiques d’Al-Jwarizmi.
Busca informació en internet sobre aquests científics anglesos, propagadors a Occident de les teories orientals sobre el mesurament del moviment dels astres i redacta unes breus biografies sobre aquests.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
