Select Page

Josefa Amar i Borbó

Trencar cadenes, superar barreres

Saragossa, 1749-1833

Josefa Amar va néixer en una família molt vinculada a la medicina: el seu besavi i avi materns havien destacat en aquest camp i el seu pare, José, catedràtic d’Anatomia, va ser designat metge del rei Ferran VI (el continuaria sent amb el seu successor Carles III). Així, sent nena es va traslladar amb els seus a Madrid. La seva mare, Ignacia, era una gran lectora i dona culta: la seva sensibilitat, sens dubte, va afavorir que Josefa pogués estudiar igual que els seus germans majors, tots nois. Dos erudits aragonesos establerts en la capital d’Espanya, Rafael Casalbón i Antonio Berdejo, van exercir com a preceptors de Josefa, que va adquirir una excel·lent formació humanística i va aprendre llengües clàssiques, però també francès, anglès i italià.

Vida

Per més que els seus pares fossin gent conreada, no es podien rebel·lar contra usos i convencions fortament arrelats en aquella societat, encara, d’Antic Règim. Amb 23 anys va ser casada amb l’advocat Joaquín Fuertes Piquer, nebot del prestigiós metge i filòsof aragonès Andrés Piquer. Poc després de les noces, el seu marit era anomenat per a un càrrec a l’Audiència de Saragossa i el matrimoni marxava de Madrid. Ja en la capital aragonesa, en 1775, Josefa donaria a llum al seu fill Felipe.

Joaquín Fuertes era tolerant amb les inquietuds culturals de la seva esposa. Des del retorn a la seva ciutat natal, ella freqüentava la biblioteca de Sant Ildefons, va iniciar una intensa vida social i va començar a desenvolupar la seva faceta intel·lectual, en la qual destacaria com a assagista i traductora.

Obra

A Saragossa acabava d’entrar en funcionament la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País: una entitat que, recollint l’esperit de la Il·lustració i com altres similars a Espanya, buscava la modernització gràcies a l’aplicació de coneixements en economia, política, ciència i arts. El seu propi marit i el seu antic mentor Antonio Berdejo (en aquells dies canonge a Tarragona) li donaran suport quan en 1782 presenti a la Reial Societat una traducció de l’Assaig històric-apologètic de la literatura espanyola contra les opinions preocupades d’alguns escriptors moderns italians, que es completa amb la Resposta del Sr. Abate X. Lampillas.

Aquest text contrarestava una campanya sorgida en influents cercles europeus contra la cultura espanyola. La brillantor del treball va fer que Josefa Amar y Borbón anés convidada a entrar com a sòcia de Mèrit en la RSEAAP. Era la primera dona a Espanya que ingressava en una entitat d’aquest tipus. Josefa es va dedicar a treballar per a la Societat amb estudis que poguessin tenir aplicació pràctica, com la traducció del Discurs sobre el problema de si correspon als rectors i cures de llogaret instruir als llauradors en els elements de l’economia campestre.

Referència feminista

L’antecedent de Josefa en l’Aragonesa va obrir el debat sobre l’acceptació de dones en la Societat Econòmica de Madrid. La saragossana va redactar un al·legat que hauria de ser tingut com a referència fundacional en la història del feminisme: el seu “Discurs en defensa del talent de les dones” va contribuir a l’accés de les dones a la Societat Matritense, i va propiciar l’entrada en ella de la pròpia Amar. Al seu ingrés prossegueix un altre brillant text en defensa de la igualtat: “Oració gratulatoria dirigida a la Junta de Senyores de la Reial Societat Econòmica de Madrid” (1787). Va ser nomenada a més sòcia en la Reial Societat Mèdica de Barcelona després de la seva obra “Discurs sobre l’educació física i moral de les dones” (1790) on va difondre conceptes d’higiene femenina i insistia en la necessitat que les dones rebessin instrucció en gramàtica, geografia, història, aritmètica, llengües clàssiques i modernes…

Però Josefa Amar també va aixecar butllofes. Alguns socis de l’Aragonesa estaven molestos pel protagonisme d’una dona en assumptes “incòmodes” i a poc a poc va ser relegada de les seves funcions. La malaltia i mort del seu marit la van apartar de la vida social i cultural. Des que va enviduar, amb 48 anys, poc més es va saber d’ella. Es va implicar en obres benèfiques des de la Germanor de la Sopa de Saragossa, on es donava esmorzar i acolliment sanitari als més necessitats. Durant la invasió napoleònica, va treballar en el trasllat i cura de malalts a l’Hospital La nostra Senyora de Gràcia en el primer setge de Saragossa. Retirada amb uns parents a Navarra, va tornar a la seva ciutat després d’acabar la guerra. Abans, en 1810, el seu fill Felipe, funcionari en l’Audiència de Quito, havia mort víctima de la violència lligada a les lluites d’emancipació de les colònies espanyoles a Amèrica.

El rastre de Josefa Amar es dilueix en els seus últims anys, i també després de la seva mort en 1833. Enterrada en el cementiri de l’hospital per al qual havia treballat, el seu nom va quedar sumit en ombres. Però, entre elles, el seu nom i la seva obra tornen a brillar.

Referencies

Activitats didàctiques

Abans de començar, és recomanable visitar les propostes didàctiques entorn de la Il·lustració i del moviment il·lustrat a Aragó. En el capítol dedicat a Ramón Pignatelli pots accedir a elles.

Una il·lustrada amb totes les lletres.

Una avançada al seu temps

La Il·lustració és un moviment cultural que afecta l’Europa del segle XVIII, on idees basades en l’experiència i en la raó intenten imposar-se a la tradició dominada per la religió i les supersticions. No és en sí un moviment revolucionari, ni qüestiona l’ordre establert, però aspira a una millora de les condicions de vida per a tota la societat, mitjançant l’aplicació pràctica de coneixements tècnics que afavoreixin el creixement de l’economia. Segons els il·lustrats, l’augment de la riquesa va en benefici de tota la societat i incideix en la felicitat general (identificada també amb la “utilitat”). L’extensió de l’educació, concebuda des de la confiança en el progrés científic, ha d’ajudar a aquests fins.

La Il·lustració no és un moviment uniforme: té moltíssimes manifestacions i variants segons llocs. Estableix les bases del liberalisme del segle posterior, ja que conté llavors que, amb el temps, germinaran contra l’absolutisme monàrquic. Però, de moment, els il·lustrats van de la mà del poder polític. De fet, no pocs governants adopten polítiques reformistes dirigides per persones il·lustrades.

“Tot per al poble, però sense el poble”. Què et suggereix aquesta frase? Investiga una mica sobre ella. Busca noms d’altres monarques europeus atrets per aquest esperit il·lustrat.

Catalina II de Rússia, Gustavo III de Suècia, Federico II de Prússia, Josep I de Portugal, entre altres.

L’exemple més clar de monarca lligat al despotisme il·lustrat és, a Espanya, el de Carles III. Cerca una mica d’informació sobre ell. Per què et sembla que va adoptar aquesta política reformista i es va deixar assessorar per il·lustrats?

Les reformes es consideren un bon antídot per a prevenir revolucions perquè la millora de condicions generals que suposen, alleugen en gran manera el descontentament. No obstant això, després de l’esclat de la Revolució francesa (1789), les monarquies es tornen més conservadores, en reacció a aquests fets subversius que han desbaratat tot el tauler. En àmbits influents es considera que moltes idees de la Il·lustració, d’una manera o d’una altra, han estat adoptades pels revolucionaris. Cosa que, en part, era certa.

El món amb el qual entra Josefa en contacte al seu retorn, jovençana, a Saragossa, és el de la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País.

És en aquest context en el qual la figura de Josefa Amar i Borbó adquireix la seva grandesa. Cal dir que, malgrat l’avançat de les seves idees per a l’època, Josefa també es deu a la seva classe i al temps del qual és filla. És inevitable resultar a vegades una miqueta “elitista”, perquè aquest accés a l’educació no es planteja igual per a tothom. La Il·lustració té un rerefons paternalista (el propi poder la patrocina) i l’objectiu no és tant una transformació social “revolucionària” com un canvi gradual que permeti sostenir-se a l’estat de les coses.

Això sí: Josefa Amar podria haver-se quedat aquí, però va una mica més enllà.

El seu pensament està entre els més avançats de la Il·lustració. La seva erudició no és un simple apilament de coneixements: ella analitza, interpreta les dades i exerceix la seva labor amb independència. Participa de l’esperit de l’Enciclopèdia, és europeista i liberal en el sentit autèntic del terme. Es declara enemiga de la religiositat extrema, advoca pel laïcisme (dins dels límits que es podia: recordem que, encara que el segle XVIII és el de la Il·lustració, la Inquisició encara estava en funcionament, encara que amb molta menys influència que en temps pretèrits).

La Il·lustració i la condició femenina

La Il·lustració apareix associada a la idea de “modernització”. Però, malgrat la idea de progrés i modernitat que comparteixen els il·lustrats, la presència de dones en aquests àmbits és molt marginal. A què creus que pot deure’s?

“No contents els homes amb haver-se reservat, les ocupacions, les honres, les utilitats, en una paraula, tot el que pot animar la seva aplicació i desvetllament, han despullat a les dones fins de la complaença de tenir un enteniment il·lustrat. Neixen i es crien en la ignorància absoluta: aquells les menyspreen per aquesta causa, elles arriben a persuadir-se que no són capaces d’una altra cosa, i com si tinguessin el talent a les mans, no conreen altres habilitats que les que poden exercir aquestes”.

 

Tria un paràgraf de qualsevol d’aquestes dues obres: algun que et cridi l’atenció, que et resulti significatiu, o fins i tot xocant. Poseu en comú en classe els diferents paràgrafs triats.

El feminisme en la Revolució francesa

La Revolució francesa iniciada en 1789 va atendre unes causes i unes circumstàncies molt complexes, però moltes de les idees que la van inspirar i altres més que es van posar sobre la taula al llarg de tot el procés revolucionari, estaven emparentades amb el moviment il·lustrat. Podríem dir que, en aquest cas, es van ficar en una coctelera, es van agitar, i el resultat va ser explosiu (encara que, amb el temps, es tornaria a canalitzar en part).

Un dels documents més reconeguts d’aquest moment històric és la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. Malgrat el seu plantejament “universal” (i amb gran projecció en tots els sentits), sembla que en el seu enunciat s’omet una part important (almenys un 50%) de la Humanitat.

Un paràgraf diu: “Si bé l’al·legoria de la República es representa per mitjà d’una figura femenina, aquest símbol no es va traduir en millores per a les dones. França, la Nació i la Llibertat poden pintar-se amb cos de dona al mateix temps que les dones manquen de drets polítics i civils bàsics”.

Segur que et sona la cançó “Ai mamà” de Rigoberta Bandini. Pots escoltar-la en diferents plataformes. En aquesta de Youtube, amb lletra:

En aquesta reivindicació del paper de la dona, de valors lligats a la maternitat, etcètera, es canta “Traient un pit fos al pur estil Delacroix”. Qui és aquest Delacroix? A quina imatge es refereix? Per què creus que la cantant recorre a aquesta icona?

La Llibertat guiant al poble, del pintor Eugène Delacroix. Una imatge icònica i universalment reproduïda. Atenció: s’identifica amb la Revolució francesa, però… amb la de 1830 (que va ser una volta de rosca més dins del cicle de les revolucions burgeses obert en 1789).

Tornem al panorama de 1789. Sol dir-se que els orígens del feminisme com a formulació teòrica i moviment social es remunten als primers anys de la Revolució francesa. Malgrat les seves limitacions, la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà va ser un punt de partida, una base de suport per a impulsar altres iniciatives com la que, dos anys més tard, va donar lloc a la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana. Un dels seus paràgrafs diu: “Dona, desperta! Les campanadas de la raó es deixen sentir en tot l’univers. Reconeix els teus drets!”.

Qui va escriure aquesta Declaració? Investiga sobre l’autora.

Olympe de Gouges (1748-1793) va advocar també per l’abolició de l’esclavitud, va defensar la separació de poders; les seves denúncies de la dictadura de Robespierre la van portar a la guillotina.

Busca informació sobre aquestes altres dues dones, també lligades a aquest moment històric i a similar sensibilitat: Pauline Léon i Anne-Louise Germain Necker (Madame de Staël).

Josefa Amar i Borbó hauria molt poc d’envejar a aquestes dones, molt reconegudes avui dia com a pioneres, intel·lectuals, activistes, empoderades… De fet, les seves obres conservades més significatives amb temàtica feminista (de 1786 i 1790) són anteriors en el temps a les més reconegudes de Olympe de Gouges i Madame de Staël. La pensadora aragonesa tenia una formació més que sòlida i havia llegit a humanistes del segle XVI, a Bacon, a Leibniz i a il·lustrats i ideòlegs com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Locke. El racionalisme, la divisió de poders, el qüestionament del dogma i la superstició, a més de la seva denúncia radical de les desigualtats de gènere, la converteixen en una autoritat, en una referència sense igual… injustament postergada.

En la biografia hem dit que la societat del segle XVIII era encara, d’Antic Règim. En aquest sentit, creus que Josefa Amar va ser una dona avançada al seu temps?

El sí de Josefa

Josefa Amar es va casar en un matrimoni concertat per la seva família. El seu marit li doblegava l’edat… i això que els 23 anys que comptava eren, per a l’època, una edat ja avançada per a les noces d’una dona. Intuïm que aquest “retard” va poder obeir al forcejament entre la independència de criteri de la filla i l’obligació dels pares de “complir amb la societat malgrat tot”; potser també va tenir alguna cosa a veure la cura d’aquests per a trobar-li un bon marit… Més enllà de les divagacions de si va poder o no haver-hi amor en aquest matrimoni (en una època regida per pautes diferents de les actuals) i,  encara que Joaquín resultés ser un bon company que l’ajudaria fins i tot en els seus projectes intel·lectuals… és molt cridaner l’arrelats que estaven usos, costums i tradicions de segles i el difícil que era bandejar-los en un món que volia ser modern i racional.

Posteritat ingrata… fins ara?

No totes les obres de Josefa Amar han sobreviscut: per exemple, hi ha notícia d’un llibre titulat Importància de la instrucció que convé donar a les dones (publicat a Saragossa en 1784), del qual no es conserva cap exemplar. Però podem consolar-nos amb les supervivents. Lectures que constitueixen un gran llegat, que mantenen vigència, que són molt actuals, i que almenys, en part, li fan justícia.

Perquè la posteritat no s’ha portat res bé amb ella. Per a començar: els seus últims vint anys (tant de bo ens equivoquéssim) degueren ser tristos i solitaris, viscuts, a més, en un clima polític advers. Per què diem això? Què va passar a Espanya des de 1814?

Després de la Guerra de la Independència, Ferran VII torna del seu covard exili, i reprimeix amb duresa el liberalisme que s’havia manifestat amb la Constitució de Cadis (1812). L’absolutisme (que tan sols va quedar breument tallat durant el trienni 1820-1823) preval fins a la mort del rei (casualment el mateix any en què mor Josefa). S’obrirà llavors una dura pugna (manifestada en les guerres carlistes) entre un absolutisme que vol mantenir l’Antic Règim i un liberalisme que, amb prou feines, anirà imposant-se.

Però després de la seva mort, va quedar oblidada. No del tot: el seu impacte entre les gents il·lustrades li va valer un senzill record en un carrer curt en el centre de Saragossa i en el nom d’un col·legi d’educació primària… i un curiós i incomprensible equívoc en Internet, on a Josefa (de la qual no es coneixen retrats en vida) se li aparella en tots els cercadors amb una imatge que no és la seva, sinó la d’una escriptora (Patrocini Biedma) de cent anys després!

Afortunadament, d’algun temps ençà, aquests descuits queden compensats per un reconeixement de la seva vida i de la seva obra. No és tan famosa com les seves contemporànies franceses però els seus mèrits són majors. Que una persona que tant va fer per la visibilitat de les dones en època tan primerenca, deixi de ser gairebé invisible… és tasca de tots, és tasca de totes.

DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65

Colabora: