JOHan Ferrández d’Heredia
El guerrer humanista
Munébrega, cap a 1310 – Avinyó, 1396
En l’Edat mitjana, gairebé més que els reis i els papes, els qui ostentaven el major poder a Europa eren els grans mestres de les ordes militars. Sota el seu comandament es concentraven poderosos exèrcits de cavallers dedicats en cos i ànima a batallar en nom de Crist i del seu senyor, i en les seves arques acumulaven ingents quantitats de diners que prestaven a conveniència. Un dels més poderosos, d’entre aquests poderosos cabdills, es va dir Johan Ferrández d’Heredia. Vi al món cap a l’any 1310 en Munébrega, un poblet de la comarca de Calataiud, i va viure una vida de novel·la.
Procedia d’una família de la baixa noblesa aragonesa. Quan encara era molt jove, va ingressar en l’orde de Sant Joan de l’Hospital, en els nostres dies coneguda com a orde de Malta. Aquesta havia estat creada a Jerusalem durant la primera Croada, a la fi del segle XI, igual que els ordes del Sant Sepulcre i el Temple, i en el segle XIV tenia la seva seu principal a l’illa de Rodas, encara que les seves possessions s’estenien des d’Àsia fins a l’Atlàntic. Els seus integrants eren “monjos guerrers” que havien fet vot de castedat, pobresa i obediència. Van arribar a Aragó per a enfrontar-se als musulmans i gràcies al testament d’Alfons I el Batallador controlaven amplis territoris.
Johan Ferrández d’Heredia va anar ascendint en l’escalafó de l’orde fins a ocupar el més alt lloc en el regne, castellán d’Amposta, títol que rebia a Aragó el representant del gran mestre. Simultàniament, va començar a exercir d’estret col·laborador del rei Pere IV, a qui va ajudar espasa en mà a sufocar rebel·lions internes a Aragó i València, a ocupar l’illa de Mallorca i a combatre els castellans.
En 1351, el monarca aragonès el va enviar a Avinyó, residència en aquell temps dels papes, per a defensar els seus interessos. Allí, es va guanyar la confiança del pontífex Innocenci VI, qui li va encarregar mediar, sense sort, entre França i Anglaterra, enredades en la Guerra dels Cent Anys, i dirigir la defensa dels seus dominis, amenaçats per tropes mercenàries. A canvi dels seus serveis diplomàtics i militars, el papa li va recompensar amb nous càrrecs de l’orde hospitalari a Castella i el sud de França.
Amb l’arribada al tron de Sant Pere d’un nou papa, Gregori XI, el poder de Johan Ferrández d’Heredia va augmentar encara més. En 1377 va ser nomenat finalment gran mestre de l’orde de l’Hospital i se li va encomanar enfrontar-se als turcs. No obstant això, en una expedició a Grècia va ser fet presoner. Després de gairebé dos anys empresonat, va ser alliberat a canvi d’un gran rescat, i es va refugiar en Rodas.
Es va veure obligat a tornar a Avinyó en 1382, perquè després de la mort de Gregori XI, quatre anys abans, s’havia produït el Cisma d’Occident. Els cristians europeus s’havien dividit en dos bàndols que feien costat a dos papes diferents, un establert a Avinyó i l’altre a Roma. Ell es va mantenir fidel als successius papes establerts en Avignon, especialment al seu paisà, el també aragonès Benet XIII, el “Papa Luna”, a qui va prestar un imprescindible auxili econòmic durant el seu llarg mandat.
En aquest últim període de la seva vida, va compaginar la seva labor política amb la promoció d’importantíssimes activitats artístiques i literàries. Va patrocinar el treball de pintors procedents de tota Europa, com Simone Martini, que van revolucionar la pintura tardogòtica. Però, sobretot, va reunir un grup de traductors perquè treballessin en textos d’autors grecs i romans de l’Antiguitat. Gràcies a la seva estada en Rodas i en altres punts del Mediterrani Oriental va poder contactar amb erudits locals i descobrir obres clàssiques que allí es guardaven. En el scriptorium de Ferrández d’Heredia, per exemple, es van abocar per primera vegada a una llengua romanç, en aquest cas l’aragonès, escrits en grec de Tucídides i de Plutarc que es creien perduts a Europa. Aquestes versions en aragonès van ser emprades posteriorment per a traduir-les a altres idiomes, com l’italià, estenent-se així per gran part del continent.
Una altra faceta destacada de l’impuls cultural escomès per Johan Ferrández d’Heredia va ser la confecció d’obres històriques. Va manar redactar una Gran Crònica d’Espanya i també una Crònica dels Conqueridors, en la qual es repassaven les biografies i els fets d’armes d’il·lustres cabdills del passat com Marco Antonio, Octavio Augusto, Tiberi, Àtila, Carlemany, Gengis Kan o Jaume I el Conqueridor, entre molts altres. Així mateix, va recrear la guerra de Troia i va recopilar històries d’emperadors bizantins i narracions orientals, a més de fer una edició del Llibre de Marco Polo, en la qual es detallen els viatges d’aquest aventurer venecià.
Johan Ferrández d’Heredia va morir a Avinyó, ja molt ancià, en 1396. Les seves restes van ser traslladades al convent sanjuanista de Casp i dipositats en una principesca tomba de marbre, que va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936-1939. Malgrat haver fet vot de pobresa i de castedat, va acumular una immensa fortuna i va tenir almenys quatre fills, que van donar origen a un dels llinatges més destacats d’Aragó durant segles.
La major part de la seva magnífica col·lecció de llibres, entre les millors del món en el seu temps, va anar a parar a les mans d’Íñigo López de Mendoza, el marquès de Santillana, mentre que altres exemplars van acabar a la biblioteca del citat Benet XIII.
Referències
- Juan Manuel Cacho Blecua (1997): El gran maestre Juan Ferrández de Heredia. Zaragoza: CAI.
- Ana Mateo Palacios (1999): Las órdenes militares en Aragón. Zaragoza: CAI 100.
- José Luis Corral (2002): El invierno de la Corona (novela). Barcelona: Edhasa.
- Rafel Vidaller, Mª Ángeles Ciprés (2021): Juan Ferrández de Heredia. Zaragoza: Aladrada.
- Una biografía: https://dbe.rah.es/biografias/9397/juan-fernandez-de-heredia
La Universitat de Saragossa i el Govern d’Aragó mantenen una càtedra dedicada a la promoció de les llengües pròpies d’Aragó com a part del patrimoni immaterial de la nostra comunitat autònoma, amb el nom de Johan Ferrández d’Heredia.
Activitats didàctique
Johan Ferrández d’Heredia,
cavaller de l’orde de l’Hospital
L’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem
Llegeix el següent text i fes un esquema de l’organització administrativa de l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem. Saps per què es deia així? Hi havia altres ordes militars en l’època?, quins?, saps si hi havia ordes militars només espanyoles o aragoneses?, per què van sorgir?
Pots buscar a la pàgina web de referència els càrrecs que va exercir Johan Ferrández d’Heredia en l’orde hospitalària i les possessions d’aquesta ordre durant el seu mandat com a gran mestre, des de 1377 fins a la seva mort, en 1396. Així podràs veure el gran poder que va arribar a exercir en ostentar aquest carrec.
Johan Ferrández d’Heredia va néixer en una família de la baixa noblesa aragonesa. La seva condició de germà menor no li va permetre heretar cap títol familiar, pel que, per a assegurar-se un avenir, va ingressar en una orde militar, en aquest cas l’hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, com altres tants de segona fila d’origen noble. En 1328 ja se l’esmenta com a cavaller d’aquesta.
En època de Johan Ferrández d’Heredia, el gran mestre d’aquesta orde residia a l’illa grega de Rodas, prop de Turquia, des d’on controlava una complexa xarxa administrativa. Al seu càrrec hi havia set grans circumscripcions, anomenades “llengües”: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Espanya [aquesta última, anomenada “d’Aragó” per alguns autors, es dividiria en 1462 en les llengües de Castella i d’Aragó, sent esmentada així fins a finals del segle XVIII]. Aquestes llengües estaven dividides en priorats i castellaníes. Aquestes últimes tenien un caràcter més militar i es trobaven en les zones de guerra contra els musulmans. La “llengua” d’Espanya [o d’Aragó] es dividia al seu torn en els priorats de Castella-Lleó, Portugal, Navarra, Catalunya i la castellanía d’Amposta. El castellán d’Amposta era vassall del rei d’Aragó. Els priorats i castellaníes, per part seva, estaven subdividides en encàrrecs a càrrec de comendadors que actuaven com a senyors del lloc, governant i recaptant una sèrie d’impostos destinats al tresor de l’orde per a la conquesta de Terra Santa.
Johan Ferrández d’Heredia, erudit
Llegeix els següents textos i intenta respondre a les qüestions que es plantegen.
En els últims anys de la seva vida, Johan Ferrández d’Heredia es va establir a Avinyó, on va residir fins a la seva mort. Des d’Avinyó va dur a terme una gran activitat erudita. Va formar un scriptorium encarregat de copiar, traduir i escriure llibres de diferents temes. Molts dels llibres que d’allí sortien estaven adornats amb pintures en miniatures d’elevada categoria artística, on amb freqüència el propi mestre apareixia retratat; a més, tots van ser redactats en llengua romanç aragonesa.
Saps què és un scriptorium i com funcionava? Quan van desaparèixer i per què? En la pel·lícula El nom de la rosa podràs apreciar-ne el funcionament d’un.
Va manar escriure i va revisar o va escriure ell mateix l’obra Grant Cronica de Espanya, que ha arribat bastant completa fins nosaltres. I també sota la seva tutela i amb la seva intervenció es van redactar la Crònica dels conqueridors, el Llibre dels Emperadors, el dels Fechos e Conquestes del Principat de Morea, Flor de las Ystorias de Orient i el Llibre de Marco Polo.
Selecciona alguna de les obres que va manar escriure Johan Ferrández d’Heredia i esbrina quin és el seu contingut. Tenen totes alguna cosa en comú?
Es va ocupar, així mateix, que es traduïssin a l’aragonès textos d’escriptors grecs i romans de l’Antiguitat, com Plutarc, Tucídides, l’historiador cristià Orosio i altres més.
Coneixes algun dels autors citats? Saps de què va Vides paral·leles, de Plutarc? De quina guerra va ser cronista Tucídides?
Igualment es va preocupar pel món de les arts i es va envoltar d’artistes destacats de l’època. El seu propi sepulcre d’alabastre, encarregat per ell mateix per al monestir sanjuanista de Casp, segueix models de l’escultura funerària de l’època. Hi ha exemples similars a França, com el sepulcre de Felipe l’Atrevit de Borgonya, i també a Saragossa, com el sepulcre de don Lope Ferrández de Luna a la catedral de la Seu.
Busca imatges i compara els sepulcres de Lope Ferrández de Luna, enterrat en 1382; Johan Ferrández d’Heredia, mort en 1396; i Felipe l’Atrevit, duc de Borgonya, que va morir en 1404. Destaca les característiques que creguis que tenen en comú.
Johan Ferrández d’Heredia, polític europeu
Europa en el segle XIV
Al llarg de la seva vida, Johan Ferrández d’Heredia va viatjar per les corts i principals regnes del seu temps, bé com a representant del rei d’Aragó, bé com a diplomàtic al servei dels papes d’Avinyó, o bé com a alt càrrec de l’orde de l’Hospital.
Al capdavant de diferents missions va visitar Jerusalem, Roma, Rodas, Grècia, Anatolia i, per descomptat, les corts d’Avinyó, París, Pamplona, Burgos i Saragossa. A més, durant dos anys va estar pres dels poderosos turcs otomans.
Com a gran mestre de l’orde hospitalària va governar homes, terres i jurisdiccions que s’estenien des de l’Àsia fins a l’Atlàntic i proporcionaven ingents recursos de tota mena.
Localitza i assenyala en aquest mapa l’illa de Rodas i els altres llocs citats en els quals va estar Johan Ferrández d’Heredia. També pots demostrar els teus coneixements sobre l’Europa del segle XIV en el següent enllaç. T’atreveixes?
Conseller dels reis d’Aragó i dels papes d’Avinyó
Johan Ferrández d’Heredia va estar sempre al servei de la monarquia d’Aragó, amb Pere IV gran part de la seva vida i en els seus últims anys amb Joan I. També va assistir a diferents papes en la seva seu d’Avinyó.
Busca informació sobre aquests conflictes de l’època i assenyala en quina mesura va participar Johan Ferrández d’Heredia en ells: Guerra dels Dos Pedros, Guerra dels Cent Anys i Cisma d’Occident.
Crida l’atenció que un personatge tan destacat en la seva època no tingui un paper més reconegut en la historiografia medieval. Reflexiona sobre les causes d’aquest fet.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
