Llegeix i comenta el següent text, amb curioses dades sobre la importància del comte d’Aranda en l’organització de l’exèrcit espanyol. Observa com alguns dels plantejaments d’aquest il·lustrat aragonès han arribat fins als nostres dies.

El X comte d’Aranda, nascut en Siétamo en 1719, del que es compleixen ara tres segles, va ser polític, diplomàtic, gran propietari agrari, emprenedor industrial, lletrat i políglota, mecenes i filantrop. Però, abans de res, va ser i es va sentir militar. Probablement una de les majors frustracions de la seva vida va consistir en el fet que la Corona no li va permetre exercir-se com a competent cap de guerra, que ho va ser, en nombroses ocasions. De tal manera que fins i tot va arribar a abandonar la seva innata arrogància per a suplicar a La seva Catòlica Majestat que accedís a encomanar-li algunes campanyes. Poques vegades ho va aconseguir. Sorprenentment, podria dir-se, perquè les seves actuacions van ser èxits d’organització i demostracions de recte enteniment de les circumstàncies, sovint tan complicades, de la guerra.

Amb 17 anys, quan usava com a títol el de duc de Almazán –secundari en la seva família–, es va escapar sense permís del col·legi de jesuïtes italians on s’educava –el seu pare, l’IX comte, tenia a Itàlia un comandament militar– i es va enrolar en l’exèrcit espanyol d’Itàlia. Un noble d’alt bressol amb aptituds tenia el camí buidat en la milícia. Immediatament va ser capità dels granaders –una tropa distingida i ben entrenada, a la qual es demanaven condicions especials de fortalesa, presència, agilitat i honradesa– en el regiment que manava i sostenia el seu pare. Per cert que aquesta unitat encara existeix: llavors es denominava Castella i avui es diu Immemorial del Rei núm. 1. El seu origen es remunta al segle XIII i, lògicament, encapçala la nòmina dels actuals regiments espanyols d’Infanteria.

De seguida (1740) va ser nomenat coronel d’Infanteria per Felip V, la qual cosa li capacitava per a fer-se càrrec d’un regiment. El 8 de febrer de 1743 va intervenir en una cruenta batalla amb motiu de la guerra de Successió d’Àustria, una conflagració entre grans potències, lliurada en tres continents, en la qual Prússia, Espanya i França es van enfrontar amb Àustria, Rússia i Anglaterra. Al poble llombard de Camp Sant va tenir una dura prova, gairebé letal. Va quedar inert, mort en aparença i entre cadàvers, fins que ho van trobar l’endemà. A més d’una convalescència que no li va dissuadir de tornar a la batalla, el seu valor i noves ferides patides en combats posteriors li van valer l’ascens a brigadier.

Però com a artiller –branca bèl·lica tècnicament exigent i de triada plantilla– per formació i vocació, i amb valor provat en el combat, a penes va poder demostrar les seves reconegudes capacitats en l’organització logística i el comandament d’operacions. Va ser excepció una guerra hispanofrancesa contra Portugal i Anglaterra (1762), en la qual va haver de substituir, després de mesos de combats, a un cap incompetent i decrèpit, canviant per a millor el curs de la campanya.

Política de defensa

Aranda va ser notable gestor de recursos, en general, i dels castrenses, en particular. Com a ambaixador amb vasta experiència internacional coneixia el valor que per a un país té la seva capacitat militar. Hi ha textos seus contra una propaganda enemiga que desfigurava la quantia i capacitat de les tropes espanyoles i va replicar, irat, a un libel que assignava a la Corona tres regiments d’Infanteria quan eren trenta-dues, sense comptar els d’Amèrica, “tan ben disciplinats com els de l’exèrcit d’Europa”. Sabia que ridiculitzar aquesta potència danyava la política espanyola, que era fer costat als rebels nord-americans, buscar la recuperació de Gibraltar i afavorir les vastes terres espanyoles a Amèrica del Nord.

Carles III, coneixedor de les deficiències del seu exèrcit, va formar una comissió presidida per un capità general. Els treballs incloïen la redacció de noves Ordenances, però es van interrompre. Aranda era capità general des de 1763 i, en 1767, el rei li va encarregar reprendre la tasca, que va ultimar amb èxit. La qualitat del text el va fer perdurar fins que Joan Carles I va encarregar la seva renovació al general Gutiérrez Mellado en 1978. Es van retocar en 2007 i un exemple que mostra el seu encert és el paràgraf que defineix la figura del cap:

Como jefe más inmediato del soldado o marinero, se hará querer y respetar de él; no le disimulará jamás las faltas de subordinación; le infundirá amor al servicio y mucha exactitud en el desempeño de sus obligaciones; será firme en el mando, graciable en lo que pueda y será comedido en su actitud y palabras aun cuando sancione o reprenda.

Compari el lector amb el text de 1767:

Como jefe más inmediato del soldado se hará querer y respetar de él, no le disimulará jamás las faltas de subordinación. Infundirá en los de su escuadra amor al oficio y mucha exactitud en el desempeño de sus obligaciones. Será firme en el mando, graciable en lo que pueda, castigará sin cólera y será medido en sus palabras, aun quando reprehenda.

Sorprenent coincidència i, més, si es té en compte que, en el text antic, el rei parlava en primera persona. Així i tot, a penes va caldre canviar-li res, tal va ser la seva encertada concepció. Aranda, com altres vegades, havia suplert les deficiències amb incansable zel.

(Font: https://www.heraldo.es/noticias/opinion/2019/08/18/aranda-militar-1330191.html?autoref=true Aranda Militar por Guillermo Fatás)

Busca informació i explica en què consisteix aquesta forma de govern.

Quins monarques europeus són considerats il·lustrats en el segle XVIII?

En la imatge s’il·lustren els problemes ocasionats per algunes de les reformes dutes a terme sobre la vestimenta tradicional derivades del reformisme de Carles III, en aquest cas escurçar les capes i cosir les ales del barret.

Van ser aquestes reformes sobre vestimenta les úniques causes de l’anomenat Motí de Esquilache?, quins altres successos van provocar les revoltes per tot el país? Esbrina en internet en què va consistir el Motí del Pa de Saragossa. Quan es va produir?, per què?, com va acabar?, creus que té alguna relació amb el Motí de Esquilache?

Després del motí de Esquilache (1766), Carles III va cridar el comte d’Aranda a Madrid i li va nomenar governador del Consell de Castella, càrrec des del qual va iniciar el procés que acabaria amb l’expulsió dels jesuïtes en 1767, sota l’acusació d’actuar contra el rei i organitzar motins.

Per què creus que es va expulsar en realitat als jesuïtes del país? Qui controlava l’educació mitjana i superior a Espanya al començament del segle XVIII? Quines conseqüències podia tenir aquest control? Els jesuïtes van ser expulsats només d’Espanya o també d’altres països? Quines conseqüències va tenir en els dominis espanyols a Amèrica? Esbrina en internet què eren les reduccions jesuïtes de Paraguai i què va passar amb elles després de l’expulsió dels jesuïtes.

Al llarg dels set anys que va estar al capdavant del Consell de Castella, va instaurar una política reformista basada en els principis de la Il·lustració amb la qual va aconseguir l’elogi del mateix Voltaire.

Va escometre moltes altres tasques de les més variades característiques: va promulgar lleis afavoridores de la mineria, la navegació i el comerç; va promoure la urbanització de Madrid (divisió en barris, construcció del passeig del Prat) i d’altres grans ciutats, i va organitzar balls i altres diversions; va fer sortir de la capital els nombrosos clergues desocupats o que es trobaven fora del seu lloc de residència; va crear centres de cultura d’ensenyament gratuït i va millorar les universitats, col·locant-les sota el control de l’Estat i dotant-les de nous plans d’estudi…

Quines actuacions concordes amb el pensament il·lustrat va dur a terme Aranda com a responsable del Consell de Castella? Qui va ser Voltaire?

Intrigues dels seus enemics i l’enemistat del rei van causar la seva caiguda en 1773 i l’enviament com a diplomàtic a París per a apartar-lo de la Cort. No obstant això, es tractava d’un lloc important i des d’ell es va ocupar de la política exterior espanyola, especialment els dominis espanyols a Amèrica.

Llegeix la novel·la d’Arturo Pérez Reverte titulada Homes bons. Quin paper exerceix en ella el comte d’Aranda? Què saps de l’Enciclopèdia que es va editar a França en el segle XVIII? Quines conseqüències va tenir la seva publicació? Per què creus que alguns van pensar que s’oposava a la Bíblia?

En la seva biografia hem llegit que el comte d’Aranda va viatjar al llarg de la seva vida per tota Europa. Durant la seva infància i primera joventut per Itàlia, amb el seu pare. Més tard, entre 1748 i 1755 va realitzar un instructiu viatge per França i Centreeuropa, la qual cosa li va permetre observar els avanços de la Il·lustració i tenir una visió moderna sobre l’exèrcit, les indústries, l’educació, etc. Posteriorment, va ser ambaixador en diversos països: Portugal, Polònia i França.

Connecta els viatges del Comte d’Aranda amb les seves activitats.

1-d, 2-f, 3-a, 4-e, 5-b, 6-c

Enllaça els reis amb els càrrecs que va exercir (i episodis que va viure) el comte d’Aranda amb cadascun d’ells.