Maria Andresa Casamayor

La prosperitat a través de les matemàtiques

Saragossa, 1720 – 1780

La matemàtica saragossana Maria Andresa Casamayor i de la Coma va ser la primera dona de la qual es té notícia a publicar un llibre de tema científic a Espanya. Ho va fer durant la primera meitat del segle XVIII i, si s’ha de jutjar pel contingut de la seva obra i per la forma en què està exposat, la seva intenció va ser la de «democratitzar»el saber i dotar d’instruments útils als seus conciutadans perquè poguessin prosperar en les seves tasques quotidianes.

Nascuda a la vora de l’Ebre en 1720, el 30 de novembre, el dia de Sant Andrés (d’aquí el seu nom, que mal transcrit per un comentarista posterior s’ha conegut fins a dates recents com Andrea), va ser una de les majors de nou germans, fills d’un pare comerciant.

Vida

L’Aragó en el qual va viure aquesta pionera de la ciència va viure una de les més florents etapes de la seva història. Havia deixat enrere els estralls de la Guerra de Successió i amb l’arribada dels Borbons al tron del país es van anar obrint pas en ell, a poc a poc, les tesis de la Il·lustració. Aquest corrent cultural sostenia que calia combatre la ignorància i la superstició, i acudir a la raó, la ciència i l’educació per a impulsar el progrés econòmic i millorar la societat.

Només una minoria va acceptar semblant ideari, que podia canviar l’ordre social. Però una elit acomodada el va assumir, entre ells la família de María Andresa, ja que aquesta va rebre una acurada formació, una cosa insòlita per a una dona a l’Espanya del seu temps. Durant la seva infància, encara no hi havia a Saragossa col·legis femenins i els mixtos eren impensables. Algunes privilegiades gaudien de tutors privats. Però, comunament, les noies només rebien nocions de doctrina catòlica i labors domèstiques. Aprendre a llegir i escriure, per exemple, es considerava secundari.

Obra

Maria Andresa va aconseguir un admirable nivell en les ciències matemàtiques i va treballar en complexos càlculs aritmètics per a obrir noves vies de recerca. No obstant això, en el primer llibre que va escriure va abandonar aquestes complexitats per a explicar de forma molt senzilla les operacions més bàsiques: sumar, restar, multiplicar i dividir. Ho va portar a la impremta en 1738, abans de complir els divuit anys, i ho va titular Tyrocinio Artihmetico, és a dir, aprenentatge aritmètic.

Existien ja altres publicacions amb el mateix tema, encara que totes eren més difícils de comprendre. El llibre de María Andresa aportava exemples assequibles extrets de la vida real en àmbits com el comerç, l’agricultura i la ramaderia. I, al seu torn, incloïa un complet conjunt dels pesos i mesures vigents a Aragó (n’hi havia multitud, els valors dels quales variaven en alguns casos depenent de la comarca), així com de les diferents monedes en curs (també multitud), amb detallades taules d’equivalències.

Descàrrega l'obra aquí

Casandro Mamés de la Marca y Araoia

Com en aquesta època ningú s’anava a creure que existís un llibre de matemàtiques escrit per una dona, va haver de signar el text amb un nom masculí, Casandro Mamés de la Marca i Araoia, un anagrama del seu propi. Això és, va trastocar l’orde de les lletres del seu veritable nom per a compondre el seu pseudònim.

El llibre el va dedicar al col·legi de l’Escola Pia saragossana, de les quals «l’autor» es reconeixia deixeble. I aquí pot estar una altra de les claus d’un text en el qual prevalen diversos principis: ser accessible, didàctic, útil i oferir eines per a prosperar. Els escolapis es van instal·lar a Saragossa en 1731 i amb ells van portar la primitiva filosofia de l’orde, fundada en 1597, a Roma, pel d’Osca José de Calasanz: l’educació gratuïta dels més pobres, tota una revolució ja que podria provocar enormes canvis en la societat. A més, perquè la formació permetés als alumnes guanyar-se el pa quan aconseguissin l’edat adulta, posaven especial atenció en les matemàtiques i en les seves aplicacions pràctiques. Els poderosos van veure tot això com una amenaça i van tractar d’eliminar l’orde, que va passar per profunds sots, encara que finalment es va estendre per tota Europa i per altres continents.

Al poc temps d’editar el seu llibre, va morir el pare de la jove matemàtica i la família va sotsobrar en una mar de deutes. Malgrat això, Maria Andresa mai va contreure matrimoni ni va buscar recer a l’Església, gairebé les úniques sortides viables de supervivència per a una dona del seu temps en les seves circumstàncies. Es va posar a treballar fora de casa per a subsistir, una excepció a la norma. Va ser mestra de nenes en col·legis públics a canvi d’un modest sou.

Va escriure una altra obra, aquesta de matemàtica superior, avui perduda. Ni ella ni els seus germans, que la van heretar, la van arribar a editar, perquè no resultava rendible. Només la van poder llegir alguns erudits i curiosos, que la van lloar.

Poc més se sap d’aquesta saragossana excepcional, a la qual savis del seu temps van dedicar escasses però elogioses línies. Va gaudir del saber i de la seva difusió en una època en la qual totes dues activitats estaven vetades al sexe femení. I encara que es desconeguin la major part de la seva trajectòria vital i dels seus assoliments, no aparegui en cap manual i ningú hagi sentit mai esmentar el seu nom, es tracta de la primera dona de ciència espanyola de la qual es conserva obra publicada. Això sí, oculta sota un pseudònim masculí.

Referències

Julio Bernués, Pedro J. Miana (2019): “Soñando con números, María Andresa Casamayor (1720-1780)”, Suma: Revista sobre Enseñanza y Aprendizaje de las Matemáticas, 91, pp. 81-86.
María José Casado Ruiz (2006): Las damas del laboratorio. Mujeres científicas en la historia. Barcelona: Debate.
R. Domínguez (1999): La enseñanza de las primeras letras en Aragón (1677-1812). Zaragoza: Mira.
Fico Ruiz (2017): Aragoneses olvidados. Zaragoza: Anorak.

Activitats didàctiques

L’educació de les dones del segle XVIII

A mesura que avança el segle XVIII i conforme s’estén la Il·lustració, creix la preocupació entre les classes acomodades per l’educació de nens i joves, tant nois com noies. No obstant això, l’educació femenina no estava regulada encara i era menys generalitzada que la masculina.

Es continuava amb el costum de l’Antic Règim d’impartir una educació separada per sexes. I existia una evident diferència entre les primeres escoles elementals de noies, tutelades per organismes públics que impartien les primeres lletres a les classes baixes, i els col·legis regits per ordes religiosos femenins, per a nenes d’una posició social més elevada. En tots els centres, no obstant això, prevalia l’ensenyament de doctrina cristiana i labors domèstiques, com a costura i brodat.

Els col·legis religiosos, amb el temps, van començar a incloure també en els seus ensenyaments nous matèries com a Aritmètica, Geografia i Història, Llengua i Música. Però el seu número era escàs, per la qual cosa moltes aristòcrates eren educades per preceptors privats mentre que noies de les classes mitjanes aprenien a les seves cases, supervisades per les seves mares. Entre les lliçons que rebien estaven el francès o el ball, impartides per professors contractats, que s’anunciaven com a tals en la premsa.

Busca informació sobre l’educació de les dones en el segle XVIII i respon veritable o fals a les següents afirmacions:

En el segle XVIII totes les dones rebien educació	V	F
Els estudis universitaris eren només per als homes	V	F
Nens i nenes estudiaven les mateixes disciplines	V	F
Homes i dones podien ensenyar per igual	V	F
Les nenes podien rebre algun tipus d’educació	V	F
L’educació era obligatòria per als homes	V	F
L’educació depenia de la voluntat i possibilitats de les famílies	V	F
La Il·lustració defensava l’educació com a únic mitjà per a aconseguir el coneixement	V	F

Solució: 1-F / 2-V / 3-F / 4-F / 5-V / 6-F / 7-V / 8-V

Els escolapis a Saragossa

Els escolapis són un orde religiós fundat a Roma, en el segle XVII, per l’aragonès José de Calasanz, amb la finalitat d’educar als nens pobres de la ciutat. L’any 1597 va obrir la primera escola popular gratuïta d’Europa i en 1622 l’orde va ser aprovada per l’Església.

Calasanz va percebre la importància de les matemàtiques i la ciència per al futur i va donar repetides instruccions perquè totes dues assignatures s’ensenyessin a les seves escoles i perquè els seus mestres tinguessin una base més ferma en aquestes matèries ja que podien ajudar a prosperar en els negocis i en la vida als alumnes.

Al principi, els col·legis escolapis, com tots, estaven oberts només per als nens. No per a les nenes.

La família de Andresa era de classe acomodada i consegüentment va proporcionar educació als seus fills, però també a les seves filles, amb professors privats. Com s’ha dit, Andresa aviat va destacar en Matemàtiques i se li va ocórrer la manera de fer-les més assequibles a tots.

Qui va estudiar en els escolapis?

Alguns autors defensen que el mateix Goya va estudiar en els Escolapis. Saps qui més va estudiar allí?

Aquí apareixen alguns dels seus alumnes il·lustres d’aquesta època (fins i tot hi ha carrers amb els seus noms), cerca alguna dada sobre ells.

- - José Palafox
  - Francisco Bayeu
  - Santiago Sas
  - Pedro María Ric

Altres dones matemàtiques

Uneix aquests noms de dones matemàtiques de la història amb el seu treball i el seu temps

Hipatia de Alejandría 337 – 415 d. C.	Segle de les Llums	Matemàtica i física francesa autodidacta. Va ser una de les pioneres de la teoria d’elasticitat. Sota el pseudònim d’Antoine Auguste Le Blanc, va signar diversos articles enviats al matemàtic Joseph-Louis Lagrange.
Ada Lovelace 1815 – 1852	Actualitat	Matemàtica, astrònoma i filòsofa. Va comentar grans obres de la matemàtica grega clàssica. És una de les primeres científiques que es coneixen.
Mariam Myrzakhani 1977 – 2017	Tardorromana	Matemàtica i programadora britànica va escriure el primer algorisme per a una màquina analítica, per la qual cosa se’l considera la mare de la informàtica i la programació.
Sophie Germain 1777 – 1831	Revolució Industrial	Matemàtica iraniana, va ser la primera dona guanyadora de la medalla Fields, considerat el premi Nobel de les Matemàtiques. Les seves contribucions més importants a la ciència són en el camp de la Geometria.

Solución: 1-C-II / 2-D-III / 3-B-IV / 4-A-I

Cerca més informació sobre elles i descriu en quin entorn van desenvolupar la seva activitat com a científiques. Compara-ho amb el de María Andresa.

Com és la que presenta majors semblances amb la nostra protagonista? Per què?

Hi ha en la teva família alguna dona que treballi en tasques científiques? Saps a què es dedica?

Una altra pionera aragonesa del segle XVIII, Josefa Amar y Borbón

L’obra de Andresa i la seva signatura

Andresa va escriure amb 17 anys el seu primer llibre i l’únic conservat Tyrocinio Artihmetico (aprenentatge aritmètic) i, a diferència d’altres manuals de la mateixa època, es caracteritza per la seva finalitat clarament didàctica i pràctica. Com s’ha comentat en el text:

…aportava exemples assequibles extrets de la vida real en àmbits com el comerç, l’agricultura i la ramaderia. I, al seu torn, incloïa un complet conjunt dels pesos i mesures vigents a Aragó (n’hi havia multitud, els valors desl quals variaven en alguns casos depenent de la comarca), així com de les diferents monedes en curs (també multitud), amb detallades taules d’equivalències.

Cerca algunes mesures de pes, longitud i capacitat usades a Aragó en el segle XVIII, com l’arrova, la faneca, el cafís, la lliura, el alquez, el càntir o la vara. Cerca també algunes de les monedes que existien a Aragó en la mateixa època, com la lliura jaquesa.

N’has trobat moltes? Resultava pràctic conèixer la seva equivalència per a no ser enganyat en els negocis, veritat?

Casandro Mamés de la Marca i Araioa és el pseudònim utilitzat per Andresa per a signar el seu primer llibre i únic conservat. Ho va haver de fer amb un nom d’home perquè ningú hagués cregut en aquesta època que una dona era capaç d’escriure un llibre de Matemàtiques. Aquest pseudònim conforma un perfecte anagrama del seu nom complet, les mateixes lletres que el componen distribuïdes en diferent ordre.

CASANDRO MAMÉS DE LA MARCA Y ARAIOA