En 1647 es publica a Osca El Discret de Baltasar Gracián, finançat per Lastanosa, i el mecenes envia un exemplar a Abarca. Aquesta va escriure una dècima en elogi del llibre.

Què és una dècima?

Estrofa de deu versos octosíl·labs aconsonantados

Sr. D. Juan Vincencio Juan de Lastanosa, muy señor mío:

Merced divina y humana

ha sido enviarme El Discreto

y de verdad os prometo

he quedado muy ufana.

Es obra tan soberana

y tanta su discreción,

que llega a hacer un varón

tal, que el mundo viene a creer

del cielo ha de descender

quien tiene tal perfección.

Lastanosa li va retornar una altra dècima els versos de la qual acabaven amb la mateixa paraula que els versos del poema de la monja:

De que estimes tan humana

el librito del Discreto

mi voluntad te prometo

que ha quedado muy ufana.

Tu décima soberana

parto de tu discreción,

es pasmo a todo varón,

tal que el mundo viene a creer

que debe de descender

del cielo tal perfección.

I, per a finalitzar, ella va respondre amb un altre poema que disposava les últimes paraules de cada vers, però en ordre contrari.

Sr. D. Juan Vincencio Juan de Lastanosa, índice de lo criado:

Del cielo tal perfección

sólo puede descender,

así lo he llegado a creer

viendo en ti tanto varón.

Admira tu discreción,

que la que es más soberana,

si la alcanza, queda ufana.

Yo de verdad te prometo

te venero por discreto,

mas no es mucho, soy humana.

Su servidora de V.M. Doña Ana Fca. Abarca de Bolea y Mur.

Els manuscrits originals d’aquesta correspondència poètica amistosa estan custodiats a Nova York, en la Hispanic Society of America, i els va reproduir M.ª Ángeles Campo Guiral en el seu article “Tres poemes inèdits entorn del Discret de Gracián”, en la revista Alazet (número 3, de 1991, pàgines 107-114).

Com sol passar amb moltes anècdotes, aquesta ens suggereix moltes coses. Aquest encreuament de poemes ens parla de sensibilitat compartida i generositat, de la poesia com a joc, de la creativitat com a entreteniment senzill, com a element de tracte amistós i cordial. No et sembla que avui dia, d’una manera o d’una altra, també seguim una mica aquesta dinàmica? T’intercanvies memes, acudits, gracietas amb els teus amics i amigues? Teniu codis que uns altres, sobretot els majors, no coneixen?

A l’any següent, Gracián nomena a Ana Abarca de Bolea i al seu pare en termes de lloança en la seva Agudesa i art d’enginy. El jesuïta aragonès la inclou com a exemple en el seu capítol dedicat a “l’agudesa nominal”, parlant de “la molt noble i il·lustre senyora donya Ana de Bolea (…) competint-se la noblesa, la virtut i el seu rar enginy, heretat de l’insigne i erudit don Martín de Bolea, el seu pare”.

Ana Abarca de Bolea no és la primera escriptora “culta” que trasllada elements populars a unes formes literàries més elaborades. Però sí que és la primera que ho fa a Aragó i amb l’aragonès. La llengua romanç que, en el segle XVII, malgrat la seva reculada, continuava sent present en manifestacions populars a través de la transmissió oral, pren cos literari en l’obra de la monja de Casbas.

Ja hem parlat de la seva Vigília i Octavario de Sant Joan Baptista: una obra miscel·lània, de ficció, que combina formes i continguts molt diversos dins d’un marc de diàlegs pastorals ambientats al Moncayo (prenent distància, però alhora familiaritzant l’ambient amb la serra de Guara, més pròxima a ella). Els protagonistes combinen l’oració en honor de Sant Joan Baptista amb diferents entreteniments més mundans, entre menjars, cançons, nadales, dansa, acudits, etc. Tot això serveix a l’autora per a reunir abundants i variats materials literaris sense cap relació. Ho fa amb erudició i enginy (alguns especialistes detecten la petjada de Góngora). Entre els molts escrits poètics apareixen tres composicions en aragonès. Dos d’elles són de tema nadalenc (“Alborada al Naixement” i “Bayle pastoral al Naixement”) i l’altra es dedica a lloar, en boca d’un pagès i amb toc humorístic, les festivitats que per a celebrar el Corpus es feien a Saragossa (“Romanç a la processó del Corpus”).

A més d’altres continguts molt recomanables que poden cridar la teua curiositat… en les pàgines 65 i 66 pots llegir sobre algunes manifestacions literàries en el segle XVII i, més en concret (pàgines 78-79) saber una mica més d’Ana Abarca de Bolea, així com llegir un fragment del “Bayle pastoral al naixement”. S’entén bé, veritat? És un aragonès amb bastants castellanismes, però si que hi ha paraules que et cridaran l’atenció: pots seleccionar alguna que et costi entendre?

Els últims versos d’aquest “Bayle…” so:

Si con ramos y sonajas / oy a Belén acudimos / rajas abremos de hazernos / baylando con regocijo

Què et suggereixen? Crida l’atenció que una monja de clausura escrigui en un to tan festiu i desenfadat, parlant d’alegries i plaers… Succeeix que les coses no són ni blanques ni negres.

Què és una “alborada”? Amb quin moment del dia es relaciona? Has sentit parlar d’alguna altra “alborada”? Busca informació. 

L’Alborada al naixement consta de vuitanta versos distribuïts en vint cobles arromanzadas (octosíl·labs, rimant en assonant els versos paris) i és de tema nadalenc, i delata costums del folklore (“cantada per Ginés i Pascual a l’ús del seu llogaret i són de la gaita”). Són vuitanta versos d’esperit religiós, sense rebuscaments, més aviat amb senzillesa, candor i sensibilitat, mostrant una abundància verbal i riquesa expressiva.

Aquestes són les seves primeres estrofes:

Media noche era por filos,
as doce dava el reloch,
quando ha nagido en Belén
vn mozardet como vn sol.

Naçió de vna hermosa Niña,
virgen adú que parió,
y diz que dexó lo cielo
por este mundo traydor.

Buena gana na tenido
pues no len agradejón
aquellas por qui lo fizo
y bien craro lo beyó

En fin, naçió en vn pesebre,
como Llucas lo dizió,
no se enulle si le dizen
que en as pallas lo trobón.

Mini vocabulario: por filos: en punt 3 # adú que: encara que # dexó: va deixar # fizo: va fer # veyó: va veure # enulle: enutgi # trobón: van trobar

L’autora no sembla tenir una noció molt clara que el que empra sigui “llengua aragonesa” identificada com a tal, però l’important és el seu llegat que transmet i al qual es pot donar validesa com un element fonamental que aporta riquesa al patrimoni aragonès. Et sona alguna cançó, coneixes paraules, en aragonès? Saps d’algú que parli en aquesta llengua? Poseu-ho en comú.

Hauràs sentit parlar, i tal vegada has visitat, el monestir de Pedra, el de Veruela, potser també el de Rueda… Cerca algun element comú a tots ells: A quina ordre, a quin estil artístic, pertanyen aquests monestirs? D’on procedeix i en quina època s’implanta a Aragó aquest estil? 

Cistercenc, procedent de França, segona meitat del segle XII, transició entre romànic i gòtic.

Menys conegut, el monestir de La nostra Senyora de Gloria de Casbas és una de les més interessants mostres de l’art cistercenc. En els temps d’Ana Abarca de Bolea, aquest convent estava en una situació esplèndida. Avui dia, encara pot apreciar-se aquella grandesa. A mitja hora escassa d’Osca, i en un entorn molt singular, una visita permet conèixer l’entorn en el qual la monja escriptora va portar gairebé tota la seva existència. És recomanable informar-se prèviament sobre accessibilitat i possibilitats de visita: