Pablo Gargallo
El geni de l’artista clàssic i innovador
Maella, 1881 – Reus, 1934
Fill de Mariano i Petra, major de quatre germans, quan Pablo tenia set anys, va marxar amb la seva família a Barcelona. El seu pare, llaurador que en Maella havia conduït cotxes de viatgers com la diligència Casp-Maella, es va fer bomber a la ciutat comtal. Tímid i amb una bella veu, el petit Pablo formava part de cors en obres que es representaven en el Liceu mentre estudiava a l’escola de La Galera. Ja havia mostrat unes notables qualitats de dibuixant i, després d’uns mesos practicant la terrisseria, amb catorze anys, va entrar com a aprenent sense sou en el taller de l’escultor Eusebi Arnau, on va poder experimentar amb la talla de la pedra, el modelatge del fang i l’escaiola, el treball amb bronze, el poliment de vidrieres…
Vida
Entorn de 1900 es va fer assidu del cafè Els Quatre Gats, que era punt de trobada d’artistes d’avantguarda. Va tractar els modernistes Isidre Nonell, Ramón Casas i Santiago Rusiñol i va entaular amistat amb un prometedor artista de la seva edat: Pablo Picasso. Amb ell va compartir idees creatives i nits de bohèmia. Mentre perfeccionava els seus coneixements a l’Escola de la Llotja, Gargallo va començar a donar-se a conèixer participant en mostres col·lectives, amb obres com una lloada Cleopatra en marbre, i va obtenir una beca de l’Acadèmia de Belles arts per a estudiar a París. Va haver de retardar el viatge a causa de la mort del seu pare però en la capital francesa, en la colònia de Bateau-Lavoir (en el barri de Montmartre), va alternar amb pintors impressionistes i poetes i va conèixer l’obra rotunda i clàssica del gran Auguste Rodin.
De nou a Barcelona, amb taller propi, es va començar a donar a conèixer com a escultor artesanal, amb treballs com a medallista i en escultura monumental i mural, dins de l’estètica del modernisme. Va participar en les decoracions de pòrtics i façanes d’edificis tan emblemàtics com l’Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música Catalana (amb el responsable d’aquest projecte, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, col·laborarà en diversos projectes). Durant aquests anys de treball intens, amb multitud d’encàrrecs i exposicions, la seva salut es comença a mostrar fràgil.
Obra
En 1912 torna a París, es xopa de cubisme, conviu amb Picasso, amb l’escultor Manolo Hugué, el pintor Juan Gris, el músic de Mequinensa José Soler Casabón i l’escriptor Max Jacob; entaula relació amb el crític i teòric d’art Maurice Raynal i el pintor Modigliani, i coneix qui serà la seva companya per a tota la vida: Magali Tartanson. Les seves obres en xapa metàl·lica comencen a vendre’s, però després de l’esclat de la Guerra Europea (intenta allistar-se en l’exèrcit francès sense èxit), torna a Barcelona. Entre problemes econòmics i esporàdics viatges amb la seva esposa a la seva Maella natal, accepta nous encàrrecs i participa en més exposicions. En 1919 presenta la seva obra per primera vegada a Aragó: és en la Llotja de Saragossa, en l’Exposició Hispà-Francesa de Belles arts de Saragossa.
A París
Des de 1920 és professor d’escultura i repujat a l’Escola Tècnica d’Arts i Oficis de la Mancomunitat i a l’any següent comptarà amb una sala especial en l’Exposició d’Art de Barcelona. En 1922 neix la seva filla Pierrette i triomfa en el Saló de Tardor de París, on serà un assidu. S’instal·larà definitivament a la ciutat del Sena, per la qual sempre s’havia sentit atret, amb més motiu després que la dictadura de Primo de Rivera li destitueixi dels seus càrrecs docents.
A les dificultats econòmiques després de la marxa a París, sempre a remolc d’una salut precària i dels seus febles pulmons, seguiran més treballs, encàrrecs com els que li arribarien des de Barcelona (per part de l’Ajuntament o dels organitzadors de l’Exposició Internacional de 1929). Començaran a destacar-se les seves grans creacions en xapa retallada (preservada gràcies als patrons de cartó que va realitzar): “Maternitat”, “Arlequí a la mandolina” o la màscara de bronze de “Kiki de Montparnasse”, entre moltes altres.
Des de 1929 utilitza de forma més decidida el ferro, primer en xapa retallada i després en planxa, concebent escultures tan significatives com “El Profeta” o “Urà”, que li consagraran com el gran mestre de l’escultura metàl·lica no fosa. En aquestes obres Gargallo no renúncia al classicisme en el qual es va formar, però es mostra revolucionari en substituir les estructures massisses i formes rotundes pel buit i el buit, per la lleugeresa espacial. “El profeta” (1933), escultura que conjuga volum i buit, teoria cubista amb un singular i enèrgic expressionisme, buscant la perfecció tècnica, és segurament la seva obra mestra.
També va participar en exposicions fora d’Espanya i de França: Estocolm, Berlín… i Nova York, on (en el que suposarà el seu gran recolzament internacional) exposa amb gran èxit durant els primers mesos de 1934. A finals d’aquest any el fa a Barcelona i a Reus, on a més se li prepara un homenatge amb exposició. És en aquesta ciutat tarragonina, a l’hotel Londres, on una sobtada broncopneumònia li deixa sense vida. L’home treballador i seriós, amb un aire retret que amaga una singular amabilitat i un esperit honest i generós, poc dau a escarafalls i a grandeses… deixa pas aquest 28 de desembre de 1934 a l’artista immortal.
Referències
- Antón Castro (1993): “Pablo Gargallo. La profecía del vacío”, en Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados (174-179). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
- Carlos Mas Arrondo (2021): Pablo Gargallo. La luz habitada. Zaragoza: Prensas Universitarias.
- Diccionario Biográfico Español, Real Academia de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/10479/pablo-gargallo-catalan
- Biografía muy completa y documentada en la web del Museo Pablo Gargallo: https://www.zaragoza.es/sede/servicio/equipamiento/2174
Activitats didàctiques
Rastres de la infància de Gargallo
En la localitat de Maella, on l’escultor va passar els seus primers set anys (i on tornaria de tant en tant) pot visitar-se la seva casa natal, rehabilitada com a museu, amb algunes obres seves i material sobre la seva vida i obra. Maella, presidida per les restes del seu antic castell, té altres punts d’interès (les esglésies, la Torre del Rellotge…), que bé mereixen una visita.
Vuit obres de Gargallo
Profeta en la seva terra, després de mort
Pablo Gargallo es va moure durant gairebé tota la seva vida entre París i Barcelona. La seva relació amb Aragó va ser escassa: se sap de les seves estades breus en la seva Maella natal i de la seva participació en exposicions a Saragossa, però no va anar prou conegut entre els seus paisans. Per exemple, la seva mort no va tenir un gran ressò en la premsa aragonesa però, a l’any següent, el periodista José García Mercadal ja va posar l’accent sobre la conveniència d’adquirir obra seva per part del Museu Provincial de Saragossa. Vint anys després, el catedràtic i col·leccionista José Camón Aznar va insistir sobre aquest tema, i la Institució Fernando el Catòlic va propiciar un homenatge a Maella en 1962. Deu anys més tard va tenir lloc una exposició a Saragossa i, per fi, l’adquisició d’una versió del Gran Profeta.
Coincidint amb el centenari del seu naixement, en 1981, una completa exposició en la Llotja de Saragossa va ser el pòrtic al contracte fundacional d’un museu els fons del qual procedien d’adquisicions i d’una donació molt generosa per part de la filla de l’escultor, Pierrette Gargallo-Anguera. El Museu es va instal·lar en el palau renaixentista dels Torrero, en la plaça de Sant Felip i es va inaugurar al juliol de 1985. El Museu mostra una col·lecció permanent de Gargallo i allotja també exposicions temporals i altres activitats culturals.
Com estructura els seus continguts? Hi ha una biografia de l’escultor dividida per èpoques. Destaca un fet de cadascuna d’elles que et cridi l’atenció.
Clàssic o avantguardista?
Per la seva formació i desenvolupament professional, Gargallo és un escultor clàssic: l’aprenentatge de tècniques i recursos de l’ofici, els coneixements que adquireix amb tenacitat i el seu perfeccionisme abonen aquesta idea més clàssica. Però la seva curiositat li porta a mantenir elements del simbolisme i del modernisme en una evolució que li porta una mica més enllà. Participa en l’escola de París però no s’integra decididament en grups d’avantguarda. No és un avantguardista en el sentit estricte del terme, però sí que participa d’una indubtable tradició innovadora que ha impulsat l’evolució de l’art en totes les èpoques.
Investiga i cerca el significat d’aquests estils i tendències artístics entre els quals es va moure Pablo Gargallo:
Simbolisme – Modernisme – Noucentisme – Cubisme – Expressionisme.
Pablo Gargallo es va relacionar amb importants artistes d’avantguarda a París. Amb alguns d’ells va mantenir gran amistat. Et vam mostrar les obres que quatre d’ells van realitzar en l’època en la qual van coincidir-hi amb el nostre escultor. Investiga i identifica cada autor amb la seva creació.
1.- Juan Gris a- Dona asseguda
2.- Pablo Picasso b- Nu en jardí
3.- Manolo Hugué c- Guitarra
4.- Amedeo Modigliani d- Fumador
Solucions: 1-d; 2-c; 3-a; 4-b
El nou en Pablo Gargallo
En escultura ha estat sempre molt habitual la sostracció (llevar a la pedra, a la fusta o a un altre material el que sobra fins a arribar a la forma desitjada), però Pablo Gargallo explora una altra operació menys freqüent: la addició; és a dir, sumar, construir a base de planxes metàl·liques retallades, retorçades i enfilades jugant amb el còncau i el convex i amb el buit entre les peces com un element constructiu més: la llum i els reflexos, les ombres, enriqueixen aquest volum.
L’escultura actual deu molt a aquest pas que va donar Gargallo, autor de peces clàssiques amb mentalitat cubista. Això explica que, malgrat no aconseguir alguns objectius en vida (per exemple, no va aconseguir finançament per a passar a bronze el Gran Profeta, que es va quedar, com altres obres, en el model d’escaiola), fos reconegut internacionalment sobretot entre col·leccionistes, marxants, crítics i especialistes. Després de la seva mort es van organitzar exposicions individuals i col·lectives i mai va deixar de tenir una posició important en la història de l’escultura.
Pablo Gargallo va influir sobre escultors contemporanis o una mica posteriors, com Julio González, Henry Moore, David Smith o Martín Chirino. A partir de la informació que puguis localitzar sobre cadascun d’aquests 4 escultors, relaciona’ls amb el seu lloc de naixement.
1.- Julio González a- Canàries
2.- Henry Moore b- Illinois, els Estats Units
3.- David Smith c- Anglaterra
4.- Martín Chirino d- Catalunya
Solucions: 1-d; 2-c; 3-b; 4-a
Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados
Descàrrega des d’aquest enllaç el PDF de la publicació Aragoneses ilustres, ilustrados e iluminados, d’Antón Castro i José Luis Cano, editada pel Govern d’Aragó en 1993.
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
