José Antonio Labordeta
La veu més estimada
Saragossa, 1935 – 2010
El quart fill de Miguel Labordeta i Sara Subías va viure la seva infantesa en un país i una ciutat ofegats en el silenci i l’escassetat de postguerra, però des del principi va buscar escletxes que filtressin aires de llibertat. Els va trobar en amics d’infància, adolescència i joventut (com Emilio Gastón i Vicente Cazcarra) amb els qui mai perdria el contacte. Els va trobar, malgrat la distància de catorze anys, en el germà major al qual admirava i gràcies al qual també ell es va fer poeta. Els va trobar en els estius a Canfranc…
Els estudis primaris en el Col·legi Alemany i en el Sant Tomàs (propietat de la família), el Batxillerat, dos cursos en Dret fins a derivar-se a Filosofia i Lletres, l’afició al teatre… van ser paral·lels a un despertar a la literatura que va tenir el seu colofó en les sessions del Niké, la revista Orejudín i la publicació de Succeeix el pensament en 1959. L’any següent es llicenciava i marxava a França com a lector d’espanyol en la Universitat d’Aix en Provence, on va poder escoltar a George Brassens i a Jacques Brel.
Vida
Després d’aprovar les oposicions d’Educació Secundària i jovençà amb Juana de Grans, tots dos són destinats a l’institut de Terol (ell com a professor de Geografia, Història i Art, ella de Llatí). Durant sis anys de gran intensitat vital, José Antonio desplega una gran activitat docent i cultural tant en l’institut com en el Col·legi Menor Sant Pau, amb companys com Eloy Fernández Clemente o José Sanchis Sinisterra i un prometedor grup d’alumnes.
En aquells dies va reactivar la seva vena poètica i musical: va publicar Les Sonates en 1967 i un any després posava concordes a alguns dels seus poemes, dels quals va treure quatre cançons per a un disc (Andros II) que seria retirat per la censura. Trigarà a tornar a registrar la seva música: serà ja en 1974 amb Cantar i callar (ara ja un LP), després d’haver crescut com a poeta (en aquests anys publicaria els poemaris Cantar i callar, Trenta-cinc vegades un i Tribulatorio).
Obra
En 1970, els Labordeta tornen a Saragossa amb les seves filles Ana i Ángela (Paula naixerà poc després): els esperen les aules de l’institut Pignatelli en l’Alt Carabines. Amb Eloy, el seu amic i company a Terol, José Antonio fongui Andalán, una publicació quinzenal que haurà de convertir-se en referència de l’oposició democràtica al franquisme, de l’aragonesisme i una eina cultural de primer ordre. Andalán es va presentar en L’Aínsa al setembre de 1972. Un any més tard, va participar en la I Trobada de la Cançó Popular Aragonesa. Labordeta comença a ser popular, se’n diu per a setmanes culturals i recitals en barris i en localitats de tot Aragó.
Polifacètic
Després de Cantar i callar, els seus discos Temps d’espera i Cantos de la terra endins marquen els moments crítics de la Transició (la mort de Franco, les esperances i incerteses en un horitzó de llibertats…). Es compromet amb el projecte polític del Partit Socialista d’Aragó, en el qual coincideix amb moltes gents d’Andalán, amb Emilio Gastón, amb Santiago Marraco… Articulista en premsa, amb seccions en Andalán plenes d’ironia i “retranca” (intenció oculta amb la qual es diu o fa alguna cosa) com “El dit en l’ull” o “Històries de Paletonia”, continua donant curs a la creativitat i a la seva necessitat de comptar coses: al seu disc en directe de 1977 segueixen nous treballs: Que no comença el dia per res, Cantata per a un país, Les quatre estacions, Què queda de tu, què queda de mi… Recitals, gires, poemaris (Mètode de lectura), relats, assajos, llibres de memòries i de viatge (Amb la veu a coll, Aragó en la motxilla)… a mitjan dècada de 1980 ha de sol·licitar una excedència en la seva plaça de professor.
Des de llavors i fins al canvi de segle diversificarà més encara les seves activitats en la cançó. Entre 1985 i 2001 publica: Aguantant el temporal, Què farem, Trilce, el recopilatori Cançons d’amor, Paisatges i Amb la veu a coll, a més d’un parell de discos en directe (Tu i jo i els altres i Recompte). A més, en aquests anys va publicar els seus assajos Terra sense mar i Banderes trencades, les novel·les El comitè i Mitologies de mamà i els poemaris Jardí de la memòria, Diari d’un nàufrag i Monegros. Per a llavors, els seus clàssics “Canto a la Llibertat”, “Aragó”, “L’Alborada”, “Som”… eren ja molt més que simples cançons.
Però el que li va fer popular en la dècada de 1990 va ser la seva aparició en la sèrie documental de Televisió Espanyola Un país en la motxilla. Guionista i presentador, Labordeta interpretava a un viatger per l’Espanya rural, amb un frec i una mirada lúcida sobre aquesta realitat que van seduir milions de televidents. Ja havia mostrat dotis d’actor en petits papers ocasionals, però va ser aquí on el seu afany per la literatura de viatges i per aprofundir en el popular prendrà carta de naturalesa.
Això va coincidir amb la seva entrada en política. Va acceptar el repte de Chunta Aragonesista de concórrer a unes eleccions sense major ambició que la de prestar-se a una representació pública. En 1999 va obtenir una acta en les Corts d’Aragó i a l’any següent, 75.000 vots li van portar al Congrés dels Diputats. La seva primera legislatura va coincidir amb la majoria absoluta del Partit Popular, i en aquest context va abanderar l’oposició al Pla Hidrològic Nacional que obria el passo a un transvasament d’aigües de l’Ebre, i es va mostrar contrari al suport d’Espanya a la guerra a l’Iraq. Entre 2004 i 2008, sota govern socialista, es va destacar en la comissió investigadora dels atemptats del 11-M. I en més coses: en la seua denúncia dels abusos de poder i dels desequilibris territorials, en la seua defensa de la dignitat i de la justícia social, etc. Molts, aragonesos o no, li haurien votat o no, se sentien representats per aquesta manera de fer política, concebuda com un servei al ciutadà. De la seva experiència com a parlamentari va fer balanç en Memòries d’un beduí, amb un sentit de l’humor i una tendresa similars als de Regular gràcies a Déu, publicats tots dos llibres quan la malaltia li estava minant.
Durant els seus anys de parlamentari no havia deixat la literatura (Contes de Sant Cayetano, la novel·la En el remolí, poemes solts en publicacions, en algun blog…) ni la música, compartint “bitlles” (actuacions) i alguns enregistraments amb els seus amics Joaquín Carbonell i Eduardo Paz. Mai havia deixat de treballar, però la vida pública demanava un respir. Van venir llavors els reconeixements: el que li van brindar Rolde d’Estudis Aragonesos i la Societat d’Autors al novembre de 2008 en el Teatre Principal de Saragossa, la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball, la Gran Cruz d’Alfons X el Savi, el doctorat honoris causa de la Universitat de Saragossa…
Cap d’aquests homenatges va poder comparar-se al duel i al clam popular que José Antonio Labordeta va congregar entorn de la seua memòria a partir de la seua mort al setembre de 2010. Va ser “un home sense més”… i moltes més coses.
Referències
-
- Javier Aguirre, coord. (2008): José Antonio Labordeta. Creación, compromiso, memoria. Zaragoza, Rolde de Estudios Aragoneses – Fundación Autor.
- Antonio Pérez Lasheras, ed. (2011): Para creernos vivos todavía (José Antonio Labordeta en la memoria). Zaragoza, REA.
- Antonio Pérez Lasheras (2011): La duda del paisaje (Vida y obra de José Antonio Labordeta). Zaragoza, Eclipsados.
- Joaquín Carbonell (2012): Querido Labordeta. Barcelona, Ediciones B.
- Daniel Viñuales, Carlos Azagra, Encarna Revuelta (2018): TeBeO Labordeta. Zaragoza, GP Ediciones-Fundación José Antonio Labordeta.
- Daniel Viñuales, Carlos Azagra, Encarna Revuelta (2020): Señoría Labordeta. Zaragoza, GP Ediciones- Fundación José Antonio Labordeta.
- Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Labordeta
- Web de la Fundació José Antonio Labordeta: http://www.fundacionjoseantoniolabordeta.org/
La magnitud d’estudis i publicacions entorn de la figura i obra de José Antonio Labordeta és molt abundant. Aquí vam mostrar tan sols referències generals i més actuals.
Quant a la seva obra pròpia, a més dels discos i llibres citats al llarg de la biografia (als quals podríem sumar el seu assaig sobre Miguel Labordeta, amb Javier Delgado en 1987, o el llibre de viatges Un país en la motxilla, de 1995), podem afegir diferents recopilacions i rescats de cançons, poemes, relats i altres textos inèdits o dispersos en revistes. En vida, per exemple, el llibre d’articles Els amics comptats (1994), o Dolç sabor de dies agrestos. Antologia de poemes i cançons (2003, edició a càrrec de Javier Aguirre). I després…
-
- VV. AA. (2011): Canto a la Libertad. Un himno para un pueblo. Zaragoza, Comissió Promotora “Canto a la Llibertat, himne d’Aragó”. En relació amb aquesta iniciativa, pot veure’s el documental realitzat en aquest mateix any per Vicky Calavia: Canto a la Libertad, himno de Aragón.
- José Antonio Labordeta (2011): Historia de Paletonia. Zaragoza, Comisión Promotora “Canto a la Libertad, himno de Aragón”.
- José Antonio Labordeta (2011): Setenta y cinco veces uno. Poesía reunida (1945-2010). Zaragoza, Eclipsados.
- Les recopilacions de contes Mercado Central (2011) i Paisajes queridos (2017).
- El disc En el jardín de la memoria (2016).
També podem citar dues peces audiovisuals de gran interès: la pel·lícula documental de 2020 Un país en Labordeta (dirigida per Charlie Arnaiz i Alberto Ortega), i Labordeta, un home sense més (Gaizka Urresti i Paula Labordeta, directors; guió d’Ángela Labordeta i Miguel Mena), que té previst la seva estrena al setembre de 2022.
Activitats didàctiques
Labordeta i Aragó
Professor, poeta, narrador, cantautor, actor, comunicador, polític (més apropiat seria anomenar-li “home públic”)… José Antonio Labordeta és un personatge fonamental per a entendre l’Aragó de la segona meitat del segle XX. Els anys de la dictadura i de la repressió, els temps il·lusionats (i incerts) de la transició a la democràcia i de la lluita per les llibertats, la recuperació de la identitat i l’autoestima entre els aragonesos… són travessats per la seva peripècia vital.
Aragó sencer és el centre dels seus desvetllaments. La cançó “Aragó” va ser una de les primeres que Labordeta va gravar i va cantar en els seus recitals. Aquestes són les seves primeres estrofes:
Polvo, niebla, viento y sol
y donde hay agua, una huerta;
al norte, los Pirineos:
esta tierra es Aragón.
Al norte, los Pirineos
al sur, la sierra callada,
pasa el Ebro por el centro
con su soledad a la espalda.
Dicen que hay tierras al este
donde se trabaja y pagan…
Hacia el oeste el Moncayo
como un dios que ya no ampara.
Trobes paral·lelismes amb la cançó “Aragó” de Labordeta? Per què es parla tant de la terra seca, per què creus que es dona tanta importància a l’aigua?
Tal vegada entenem el perquè d’aquest missatge si coneixem una mica millor el context de la dècada de 1970, en el qual es van concebre aquestes cançons (o altres, com “L’Alborada” de Labordeta, “Els d’Osca i de Terol” de la Bullonera, o “Quan vagis a Osca”, de Joaquín Carbonell, per exemple).
A Aragó, l’oposició al franquisme i les demandes de llibertat manifestades des de molts àmbits de la societat (Universitat, moviment obrer, pagès i veïnal, col·legis professionals…) van confluir amb una consciència regional manifestada en episodis com l’oposició al projecte de transvasament de l’Ebre. L’aparició de Andalán, el descobriment de la pròpia història, les setmanes i jornades culturals van completar un mosaic al qual se sumarien diferents opcions polítiques. I amb tot això, la cançó popular aragonesa: un fenomen que superava l’estrictament musical per a identificar-se amb les ànsies de llibertat, de reivindicació autonomista i democràtica. Era constant la successió de trobades i recitals, individuals o col·lectius, completant programes de festes i trobades d’associacions, com a guinda de setmanes culturals, o aportant la nota musical i reivindicativa a actes polítics.
Busca informació i assigna l’any corresponent a cadascun d’aquests esdeveniments. D’aquesta manera podràs ordenar cronològicament la seqüència.
- Aprovació de l’Estatut d’Autonomia
- Primera trobada de la Cançó Popular Aragonesa
- Decret de preautonomia i manifestacions autonomistes
- Primeres eleccions autonòmiques
- Mort de Franco
- Primera trobada autonomista a Casp
- Primer número d’Andalán
- Primeres eleccions generals democràtiques
- Oposició al transvasament de l’Ebre
- Primeres eleccions municipals democràtiques
- 1972: ……………………………………………………………………………………………
- 1973: ……………………………………………………………………………………………
- 1974: ……………………………………………………………………………………………
- 1975: ……………………………………………………………………………………………
- 1976: ……………………………………………………………………………………………
- 1977: ……………………………………………………………………………………………
- 1978: ……………………………………………………………………………………………
- 1979: …………………………………………………………………………………………..
- 1982: ……………………………………………………………………………………………
- 1983: ……………………………………………………………………………………………
Solucions: 1972 (7), 1973 (2), 1974 (9), 1975 (5), 1976 (6), 1977 (8), 1978 (3), 1979 (10), 1982 (1), 1983 (4)
Al principi va ser Terol
No podem entendre el paper que Aragó juga en les cançons de Labordeta, sense captar el que Terol va significar per a ell com a descobriment. Ens compta Antonio Pérez Lasheras:
Terol va suposar en la biografia espiritual de José Antonio el contacte amb una realitat social per a ell desconeguda fins llavors: el camp, els masovers, aquest món rural tan mitificado com desconegut pels intel·lectuals de procedència petit-burgesa. Les seves primeres cançons manifesten aquest descobriment: la duresa en què viuen les gents d’aquests lares. És també important aquest moment per suposar l’assentament de la seva veu poètica, l’assimilació d’un jo poemàtic que passa a representar la “veu dels sense veu”, el nosaltres dels qui no són capaços o no poden aixecar el seu propi missatge.
Què són els mases i qui són els masovers? Què vol dir amb “la veu dels sense veu”? Per què creus que diu que es passa d’un “jo” a un “nosaltres”?
Als masovers dedica Labordeta una cançó del seu disc Cantar i callar (1974)
Tierra para labrar
agua para sembrar
eso quieren los hombres
que están arriba en aquel mas.
Eso quieren los hombres
que están arriba en aquel mas.
Pastos para el ganao
hijos para criar
y al llegar el invierno
tener su leña p’a calentar.
Y al llegar el invierno
tener su leña p’a calentar.
Frutos en el frutal
fuerzas para segar
y al entrarles la muerte
tener su tierra p’a descansar.
Y al entrarles la muerte
tener su tierra p’a descansar
La vida que relata és molt rutinària, de treball dur i poc descans, i amb un final més aviat trist. Labordeta va viure a Terol i va conèixer aquestes realitats fa gairebé seixanta anys. Coneixes persones que es dediquin a l’agricultura o a la ramaderia? (tal vegada en la teua familia, algun parent… potser vius en una ciutat però tens un poble al qual anar en vacances i caps de setmana). Potser la vida dels qui treballen en el camp no sigui ara tan sacrificada, però igual tenen altres problemes. Pregunta sobre això si tens algú pròxim.
Cançons de desarrelament… i d’esperança… i d’ironia
Moltes cançons de Labordeta parlen d’aquest món rural, dels emigrants, de l’abandó de maneres de vida tan dures, del desarrelament…
En el seu disc en directe de 1977, Labordeta incloïa la cançó “Tornaré a la casa”.
Regresaré a la casa,
La casa de mi padre,
Abriré la ventana
Y que la limpie el aire.
Que limpie la esperanza,
Que arrastre los recuerdos
Y arranque de los muros
Los retratos ya viejos.
Que azote las arañas,
Las ratas campesinas
Que invaden los rincones,
Donde murió la vida.
Regresaré a la casa…
Renovaré los suelos,
El techo, los tejados
Y el muro que soporta
Los cierzos más airados.
Blanquearé el silencio,
El patio, la cadiera
Y el rincón donde niños
Crecimos hacia fuera.
Regresaré a la casa…
Y cuando respirables
Resulten las alcobas
Traeré a mis compañeros
Para iniciar la obra
De levantar un árbol
Delante de la puerta
Que dé cobijo al aire
Y al hombre le dé sombra.
Regresaré a la casa…
Com aprecies aquesta lletra? és tan trist com la dels masovers, o deixa un buit a l’esperança i al futur?
Labordeta parla de realitats difícils, posa els problemes sobre la taula, però també detecta solucions. En el fons, després del dolent, poden venir temps millors.
El fenomen de la despoblació està molt present avui dies en discursos, en les agendes dels polítics, en els mitjans de comunicació, en reivindicacions com les de “l’Espanya buidada” i en peticions justes d’igualtat a l’hora de repartir recursos i serveis… Tot això, ho sabem, ve ja de llarg. En les seues cançons Labordeta ho tractava… però també veia ocasió de treure la seva ironia.
Les “Meditacions de Severino el sord” van per aquí:
Arremójate la tripa
que ya viene la calor
que luego, en el mes de Agosto,
no suelta el agua ni Dios.
Evaristo el cuchillero
se ha comprado ahora un camión
y pasando el puente en Fraga
desde arriba lo midió.
Los hijos de la María
se han marchado a Nueva York;
uno trabaja de negro
otro de indio en un salón.
Marcelino y la Miguela
se han ido a la emigración;
ahora dicen “guntentajen”
“aufidersen”, chulico.
De cien vecinos que éramos
ya solo quedamos dos;
Don Florencio, que es el amo
y un seguro servidor.
Don Florencio vive en Huesca
aquí solo quedo yo,
con una cabra mochales
una gaita y un tambor.
Un día cojo la cabra
la trompeta y el tambor
y me voy a Zaragoza
y que pregone el patrón.
Creus que veure les coses amb desenfado i amb humor ajuda a afrontar millor els problemes que si ens els prenem molt a la valenta? Has tingut alguna situació personal, amb la teua família, amb els teus amics o amigues que et faci pensar en això? Tal vegada un conflicte o un problema que, en buscar-li algun costat graciós, hagi perdut importància?
Labordeta recorre molt a l’humor, a la ironia, a la sornegueria… En Andalán va publicar en 1977 i 1978 per lliuraments la Història de Paletonia, que és una metàfora de l’Aragó d’aquests anys: un país que es buscava a si mateix sense trobar-se, amb especuladors, aprofitats, pobladors el “ofici dels quals” és emigrar, poca autoestima, poca estima a la cultura… L’autor deformava la realitat accentuant el grotesc, el xocant, amb la intenció de treure una crítica a coses com, per exemple, la falta d’iniciativa:
El comerç va malament, perquè els pobles sotmesos al domini dels paletones a penes si practiquen un altre comerç que el de la supevivencia. I als paletones el que els agrada és l’estalvi. La seva màxima és “Qui ven, mor”. I tots es moren, però no venen. Ni compren. I així va el país.
El volum recopilatori d’aquests articles d’Història de Paletonia apareix entre les referències.
Parlen els poetes
En Labordeta conviuen aquest caràcter sorneguer i un cert aire sever. El diputat seriós i replicaire en les Corts es combina amb el personatge públic rocero (pròxim)i popular. Tot això, en el fons, forja la realitat d’una persona afectuosa i tendra, amb una gran sensibilitat.
Seguint amb el contrast… els seus himnes més reivindicatius i de tema social, aquestes cançons benvolgudes com a símbols de lluita, com “El Cant a la Llibertat”, acompanyen a altres lletres molt més poètiques. La seva poesia és molt intimista, molt personal i humana.
La nostàlgia de les causes perdudes està en versos com aquests de Banderes trencades:
He puesto sobre mi mesa
todas las banderas rotas
las que rompió la vida
la lluvia y la ventolera
de nuestra dura derrota.
En aquest sembla apel·lar a records d’infància (de Jardín de la memoria, 1985):
Pequeñas palabras en el aire
atemorizan la soledad de los paisajes
y el tenue olor a invierno
que azota las ventanas.
Las pequeñas palabras –vino,
amor, padre, silencio– continúan
rodando por los labios
como días recién inaugurados.
I apel·la a valors universals en poques paraules (en Diario de un náufrago, 1988)
Y el mar
como una gota de paz
en la esperanza.
Quins temes predominen en aquests poemes? Creus que és una poesia grandiloqüent o continguda i més atenta al petit, al detall?
Cerca en la plataforma “The books movie” aquests textos recitats de dos poetes molt vinculats a José Antonio Labordeta
Un viatge iniciàtic
En la tardor de 1969, un amic de la infància, José Antonio García Dils, establert a Suècia, va demanar a Labordeta que actués en uns concerts en benefici dels presos de la dictadura franquista. Ell estava començant la seva carrera musical i estava molt triste després de la mort del seu germà Miguel. Li havia dedicat versos com aquests:
Dejó después
su mano entre las manos y se nos marchó
con un suave silencio
que el viento rompió.
Su soledad
abrió por los caminos la necesidad
que levanta a los hombres
a la libertad.
Amb aquesta pena va anar-hi, però per a ell va ser una experiència que marcaria la seva trajectòria posterior. Mats Lundahl, el jove estudiant suec que va acompanyar a Labordeta en aquest viatge, va narrar molt després aquella peripècia. Tot això està en el llibre Viatges a Ultima Thule. Labordeta a Suècia, editat per Rolde d’Estudis Aragonesos en 2017.
Investiga. En 1969, quin règim polític hi havia a Suècia? Creus que hi havia molt de contrast amb l’Espanya del moment? El jove cantautor va fer algunes declaracions a la premsa sueca que van sortir entre grans titulars barrejats amb crítiques a Franco. Afortunadament per a ell, ningú a Espanya es va assabentar. Creus que podria haver tingut represàlies en tornar a Espanya?
Amics per a l’eternitat
Per a José Antonio Labordeta, l’amistat va ser una cosa fonamental. Amics d’infància, adolescència i joventut, més altres als qui va conèixer més tard i amb els quals va connectar a la perfecció. Et presentem cinc d’ells (tots ja morts) els noms dels quals podràs, després d’investigar sobre les seves vides, relacionar amb la definició adequada.
- Emilio Gastón a) Advocat i poeta, diputat del PSA, va ser el primer Justícia d’Aragó en època contemporània
- Vicente Cazcarra b) Company en Andalán, especialista mundial en art mudèjar
- Gonzalo Borrás c) Va ser alumne de Labordeta a Terol, periodista, escriptor i cantautor
- Félix Romeo d) Escriptor i activista cultural, va morir amb tan sols 43 anys
- Joaquín Carbonell e) Va sofrir presó durant la dictadura, va liderar el Partit Comunista d’Espanya a Aragó
Solucions: 1-a, 2-e, 3-b, 4-d, 5-c
Dedicat a tants companys de fatigues i batalles, en 1984 va compondre un bell cant generacional: “Som”.
Somos
Como esos viejos árboles
Batidos por el viento
Que azota desde el mar.
Hemos
Perdido compañeros,
Paisajes y esperanzas
En nuestro caminar.
Vamos,
Sintiendo en las palabras
Las huellas de los labios
Para poder besar.
Tiempos
Futuros y anhelados
De manos contra manos
Izando la igualdad.
Somos
Como la humilde adoba
Que cubre contra el viento
La sombra del hogar.
Hemos
Perdido en nuestra historia
Canciones y caminos
En duro batallar.
Vamos
A echar nuevas raíces
Por campos y veredas
Para poder andar.
Tiempos
Que traigan en su entraña
Esa gran utopía
Que es la fraternidad.
Somos
Igual que nuestra tierra
Suaves como la arcilla
Duros del roquedal.
Hemos
Atravesado el tiempo
Dejando en los secanos
Nuestra lucha total.
Vamos
A hacer con el futuro
Un canto a la esperanza
Y poder encontrar.
Viejos
Cubiertos con las manos
Los rostros y los labios
Que sueñan libertad.
Somos
Como esos viejos árboles.
Del local…
Labordeta és profundament aragonès i profundament saragossà. A la seva ciutat natal li va dedicar amors i odis per igual en el seu “Zarajotablues” (en Aguantant el temporal)
Esta vetusta ciudad
vieja como ninguna
que te observa caminar
como si vas por la luna
La amo
la odio
le tengo un cariño ancestral
Esta ciudad, Zaragoza
siempre se quiere dejar
junto a la boira y al cierzo
y a parte del personal.
La amo…
Camino por sus callejas
con la nostalgia del mar
para que ahogue la envidia
y nos pueda liberar.
La amo…
Quieta en la orilla del río
espantada al tiempo
sujeta al desvarío
loca de calles locas
solitaria
con plazas deslumbradas
y paisajes al borde del silencio.
La amo…
Madrastra
madre inútil
invierno de un estío brutal sin primavera
y ese otoño dulcísimo
que afila las paredes de tus viejas murallas
cayéndose por todas tus ventanas.
La amo…
Vieja tumba crecida a mis espaldas
¿a qué hora abandonas el mundo
para huir con nosotros hacia la hermosa mar
tan dulce y tan lejana?
La amo…
Esta madrastra terrible
que crece entre los secanos
arrebatándole al Ebro
la fuerza de entre sus manos
La amo…
Espero que un día baje
un fuego de libertad
que le rebaje los humos
de ser una gran ciudad.
La amo…
Tres cosas encontrarás
si en Zaragoza te metes
la envidieta, la locura
y un trozo de libertad.
La amo…
Marca sobre un plànol de Saragossa, aquests llocs emblemàtics a la Saragossa de José Antonio Labordeta:
- Plaza de Sant Cayetano, o del Justícia, i l’entorn de Mercat Central, l’espai de la seva infància
- Teatre Principal, escenari de la fita fundacional de la cançó popular aragonesa
- Cafè de Llevant. Lloc de de conversa entre molts tallats
- Fundació José Antonio Labordeta, dipositària i reponsable de difondre el seu llegat
- Restaurant Casa Emilio. Lloc de trobada, celebració, compromís i amistat
- Parc Gran José Antonio Labordeta, batejat així després de la seva mort
- Aquí és possible seguir altres tres recorreguts que José Antonio va narrar en el seu llibre de 1983 Aragó en la motxilla: “Per les terres del Utrillas”, “Per la Ribargorça oriental”, “Les regions muntanyenques turolenses, d’Alcanyís a Rubielos”.
… a l’universal…
Labordeta va compondre el “Cant a la Llibertat” en 1975, i des dels primers recitals va ser corejat com un autèntic himne.
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista,
Veremos una tierra
Que ponga libertad.
Hermano, aquí mi mano,
Será tuya mi frente,
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad.
Haremos el camino
En un mismo trazado,
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad.
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista,
Veremos una tierra
Que ponga libertad.
Sonarán las campanas
Desde los campanarios,
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan.
Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Por empujar la historia
Hacia la libertad.
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista, Veremos una tierra
Que ponga libertad.
También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver;
Pero habrá que forzarla
Para que pueda ser.
Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad,
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad.
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista,
Veremos una tierra
Que ponga libertad.
Habrá un día
En que todos
Al levantar la vista,
Veremos una tierra
Que ponga libertad.
A la mort de José Antonio Labordeta, una sèrie d’entitats culturals van impulsar una campanya per a convertir el “Cant a la Llibertat” en himne d’Aragó. La iniciativa legislativa no va fructificar a causa de l’aritmètica parlamentària, però va deixar diferents iniciatives culturals (llibres, festes, una exposició, un audiovisual, etc.) i la certesa que un missatge bolcat en valors universals, viscut pel poble, pot ser també un poderós element d’identitat.
… passant per Aragó
Escolta aquests temes musicals plantejats per diferents artistes aragonesos. Tenen en comú el tenir a Aragó com a protagonista de manera integral (a la seva manera són també himnes)
Detectes en ells influències de Labordeta o, almenys, et recorden a alguna de les cançons de les quals hem parlat?
Últimes recomanacions
DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Departamento de Educación, Cultura y Deporte
Parque Empresarial Dinamiza (Recinto Expo)
Avenida de Ranillas, 5D - 2ª planta
50018 Zaragoza
Tfno: 976 71 54 65
Colabora:
